Deures enderrerits per carnestoltes

Arriba carnestoltes i com cada any decideixo passar d'envelats i disfressar-me del mateix: d'alpinista. Només cal trobar company. Sembla que tothom té compromisos... no tothom no: en Pep sempre es deixa enredar.

Com sempre diferents propostes i seguim durant tota la setmana el risc d'allaus al pirineu Aragonès, que no baixa de 4. Descartem doncs aquestes opcions i decidim anar a Boí a fer gel.
Marxem divendres amb la idea d'escalar el primer dia en roca a la zona d'Escales. Teniem en ment fer Sobaos Pasiegos, però en arribar a lloc, ni rastre del solet que esperavem trobar i una temperatura de 5ºC fan que la idea de fer roca s'aparqui per un altre dia. Acabem d'arribar a Caldes de Boí i al final ens decidim per provar una via fàcil i sense compromís i que a més, tots 2 coneixem: la de l'Oscar. Agafem els esquis i carreguem algo de material. És tard però com que queda a l'ombra, ens hi acostem a veure com està. Sort d'anar amb esquís, i tot i així, ha costat. Fins que no trobem la canal, amb neu més compactada, bastant agònic pel mig del bosc. Al final arribem a peu de via, fem el primer ressaltet i ens plantem a peu de la zona amb gel. La part esquerra, força desenganxada de la paret, per això tiro pel mig, on hi ha més gel. Muntem un top i fem un parell de pujades per la zona dreta, més vertical. L'estat del gel no dóna per més.
Baixem cap a Erill la Vall. En Pep, que no en té prou, va cap a les pistes per fer una pujadeta amb esquís, jo em quedo reposant.
Dissabte, és hora de fer els deures pendents: Antartic. Ens llevem d'hora i aproximem amb la llum dels frontals. Començo a pensar que a muntanya, per molt d'hora que et llevis, sempre hi ha algú que es lleva més d'hora que tu... per sort, sembla que aquests van cap a la Husky. Nosaltres arribem els primers a peu de via i ens ho prenem amb calma (previ pas pel peu de via d'Islandis per error). Mentre ens equipem arriba la següent cordada. Aqui ja no val a badar i sortim disparats cap a dalt. El primer llarg té tanta neu que només presenta un petit ressalt, així que el fem a pèl i ens situem sota el 2on llarg. Aquest és el millor. Bufa força vent i fa que purgui neu per tot el corredor. Començo a escalar el llarg, tota l'estona rebent neu i vent. El faig molt ràpid i quasi a cegues: visera i ulleres plenes de neu, però vaig fent. Pel costat dret s'hi ha posat l'altra cordada.
Anem alternant llargs amb en Pep, i amb l'altra cordada... tot i que van per la dreta i intenten anar al tanto, em toca menjar una mica de gel... bon rotllo però. Al final, compartim cordes per accelerar els ràpels. Potser és perquè té massa neu, però la via a mi m'ha decepcionat una mica.
Jo tinc ganes de més i busquem alguna cosa curta: cascada amagada, a l'esquerra de Polaris. Quan hi arribem, ens ho replantegem per la calor... tirem avall.

Unica foto que tinc d'Antartic (el fotògraf oficial d'avui, no s'ha guanyat les garrofes...)

Per diumenge, voldria provar Islandis, però com que hem de ser a Girona a les 6 de la tarda, hem de buscar un plà alternatiu més curt: dedicim que farem la Husky.
Diumenge ens tornem a llevar d'hora i sembla que som els primers a sortir del parking, tot i que ja veiem més frontals que es preparen. Avui provaré d'escalar amb els Quark del Matxacuca i sense dragoneres, així que deixo els meus piolets al cotxe. Arribem a peu de via i escalem el primer llarg, una canaleta amb algun ressalt de gel per arribar a peu de la cascada en sí. Treiem cordes i ens preparem. La via té per la part esquerra una linia de fractura d'uns 4 dits d'ample, però em preocupa més una altra linia un metre i mig per sobre que abarca tota la part esquerra de la via...
Obro per la part fàcil de la dreta i de baixada miro la part esquerra a veure com es veu. Sense anar a la part més esquerra, es podrà fer. Obro la via i munto R en 2 sptits que hi ha en una roca. En Pep, que també ha obert la part dreta, prova pel centre en top. Fem un parell més de pujades cadascú, però a la que surt el sol, tot regalima i ja no sembla tant segur. Pleguem veles. M'he sentit còmode sense dragoneres... però amb els meu piolets impensable. Com serà en una via més vertical?

Bon cap de setmana, i 2 vies que fa molt de temps volia fer i que acaben com a deures resolts.