Escalades vàries+ferrada

Dijous 24 de juliol, amb en Pinyó decidim provar la via iaia Pilar. Potser una mica justa de grau per mi (6c en via llarga pot ser impossible) però com que diu que es pot fer en Ae, decidim provar. La cosa comença malament quan no trobem el camí d'aproximació. Des del pla que descriu la ressenya, que hem d'atravessar la linia elèctrica, l'herba està molt alta i no hi ha camí evident. Total, ens equivoquem de camí i anem voltant per la cinglera fins a arribar al cim, a l'ermita de St. Roc. Pensem trobar la via seguint la ressenya de baixada... vinga caminar. Al final decidim abandonar. Baixem per una canal que abans no haviem vist (camí marcat) i tot seguint la cinglera trobem la via. Són més de les 12 del migdia, i de la previsió de núvols ni rastre, o sigui que sol brutal. Ja que som aqui, provarem a veure com és la via. Faig el primer llarg sense problemes. Roca de dubtosa qualitat en algun tram i flanqueig extrany per arribar a la R1. En Pinyó puja a tota pastilla, tot i això tinc els peus bullint.

Provo el segon llarg però ja només xapar la primera se m'atravessa el pas per flanquejar cap a la segona, i la veritat és que tampoc el lluito gaire. La calor no perdona i decidim baixar.
Nova odisea per baixar cap al camí principal. Res evident, poques marques i camp a través (i jo amb xancletes!!!). N'acabem farts.
La via per mi, no és res de l'altre món i el pateig per trobar-la i per baixar-ne no ens han agradat gaire... no sé pas si repetirem.
Divendres 25 de juliol festiu a Girona. Aprofito per quedar per tibar una mica amb la Pineda. L'Anna també havia de venir per estrenar el seu boudrier i peus de gat, però al final no pot. Com que la Pineda fa molt que no escala, anem a Solius, a l'agulla central. Fem vies de IV i V.
Jo vull encadenar el 6c del totxo del porc i ho faig al segon intent (primer accidentat: caiguda fins al terra al pas clau, doncs la Pineda ha bloquejat el Gri-gri per donar corda i quan he caigut no l'ha desbloquejat. Resultat: caiguda fins a terra, per sort sense consideracions. Trec la corda i torno a provar. Encadeno!!!
Anem a roca ponça buscant l'ombra. Fem un V+ i cap a casa...
Dissabte 26 de juliol, anem cap a Andorra amb la Marta, el Pep i la Mònica. Avui toca ferrada, i fem la del roc d'Esquers ja que la Mònica és el primer dia que ho prova i per tant, farem quelcom fàcil. Entretinguda i sense gaires dificultats. Només la llarga baixada...

Diumenge 27 de juliol havia de ser per caminar però com que no n'hi ha gaires ganes, decidim fer una mica d'esportiva. Triem la zona de les agulles d'engolasters. He trobat la ressenya a la web dels Madteam. Cal dir, que coincideixo amb el que diuen amb el tema de la graduació, tot i que incialment en tenia els meus dubtes perquè ho trobava una mica extrany. El cert és que les vies que valora com a 5c, són més dures que un V, però trobo el grau irregular... no sé, és la sensació. Fem les vies 1, 2, 4, 5 i 6.

Voldria més però és hora de dinar, cal acabar de fer unes compres i tirar cap a casa. I a més, la Marta i jo hem d'anar a Castelldefels a veure el Pol que ha nascut fa pocs dies (aprofito per felicitar des d'aquí en Ferran i l'Elena!!!)

Vallcebre: ferrada i barranc.

Diumenge complert pel Berguedà. Hi ha sortida programada pel Matxacuca per anar a fer el barranc del Forat Negre, a Vallcebre. Aprofitarem el dia i també farem la ferrada de les Roques d'Empalomar.

Haviem de sortir força colla des de Santa Cristina, però al final només som 6. Suposo que les previsions de la meteo han tirat enrere a més d'un/a.
Dues horetes de cotxe més o menys i ja som a Vallcebre. Primer de tot, esmorzar a cal Borni mentre esperem a la resta de la gent que s'apunta, que de fet, han passat el dissabte per la zona. Entre tots sóm una bona colla: 11!! Tenint en comte que l'altra sortida barranquera del Matxacuca, vam ser 3, és tot un èxit.
De moment som els primers, i decidim fer primer la ferrada per evitar anar després de mullar-nos a fer-la. La ferrada està molt ben equipada, tot s'ha de dir, però l'he trobat molt curta i és asequible a tothom. Té trams verticals i flanquejos aeris, però amb punts d'ancoratge cada pocs metres. Al final però només 8 fem la ferrada.

En acabar de fer-la, anem cap als cotxes a posar-nos l'equip de barrancs. Ja no sóm els primers i hi ha 3 grups davant nostre. Ahir va ploure amb ganes i l'aigua baixa molt tèrbola, però millor això que no pas quasi sec, com havia vist en alguna foto d'aquest barranc.
Ens toca esperar ja al primer ràpel, que et porta cap al forat que dóna nom al barranc, per on es fa un altre curt ràpel sota la cascada d'aigua fins a una instal.lació intermitja on toca fer un altre ràpel una mica més llarg.
És un barrac en el que no es pot fer cap salt per la poca profunditat que té, tot són rapel més o menys curts i alguna zona de desgrimpada. Poc a poc, anem avançant, tant ràpids com podem som 6 que fem el barranc). L'Ernic i l'Albert, que són els cracks, es cuiden de montar els ràpels (de fet, ells 2 són els que ja han fet el barranc) i com que algun dels grups ens ha anat deixant passar, no ens cal esperar tant.

Un cop acabem el barranc, la resta del grup ens espera amb 2 cotxes per tornar, cosa que ens estalvia patejar un bon tros.
L'Albert no en té prou i se'n va sol a fer un altre barranc de la zona. La resta, afamats, cap a un restaurant (Santa Brígida, crec) on ens posem les botes. Val a dir, que moooooolt menjar, inclús una mica massa.
En definitiva, bona companyia, riures i 2 activitats que han fet un dia molt complert.
PD: quan pugui, penjo les fotos.