Hi ha dies de tot

Doncs si, hi ha dies de tot: dies que triumfes i et sents el putu amo, i dies en que fracasses i et sents una merda, dies de glòria i dies de pena, dies 9 i dies 3. Avui ha estat un dels segons ( i sort que no he escrit el post a les 2 de la tarda, que ara ja m'he recuperat una mica).
Haviem quedat amb en Pep per anar al cadí a fer la dels troncs. Ahir al vespre truco en Quico i em diu que ve del cadí, que neu fins a la cintura, que sense raquestes (no n'he agafat... de fet no en tinc) impossible, trinxera fins a dalt, que ells l'anaven a fer i no han pogut ni arribar... al final han fet la canal verda. Trucades a ultima hora i canvi de plans: anirem al Pedraforca a provar la canal Riambau en hivernal, després de buscar ressenyes de la via per casa, internet... només trobo una ressenya en unes fotocòpies que tinc de fa mil anys...
Arribem al mirador, carregar la puta motxilla i cap a dalt. Xino, xano, relliscant pel camí glaçat, pujant cap a les vies de la cara nord. La ressenya diu que hem d'anar al dit de Riambau: el veiem allà, esperant. Crec que hem de seguir cap a l'Estasen.
Anem pujant per les rampes de neu, a estones glaçada i dura, a estones crosta amb neu sense transformar a sota i a estones, directament sense transformar. Em sento físicament buit, no tiro. En Pep obre traça i jo el segueixo. Flanquejos en neu inestable, després dura. A mida que guanyem alçada, cada cop cal vigilar més: bones timbes i mala neu.
Em Pep em diu: "Et veig agobiat". Suposo és la sensació que dono. Vaig al darrere, em moc pesat, "torpe". El coco comença a treballar, en el mal sentit. El meu cos no dóna més i això no ajuda a que el cap vagi suelto. I la neu, la puta neu que no em dóna gens de confiança. A més, no sé si ens hem equivocat en l'aproximació o què, però un cop al coll del dit, encara queda un tros de flanqueig xungo sobre neu sense transformar. Quin mal rotllo. Mentre mengem, evaluem la situació i decidim tirar avall. Primer un ràpel i després tornen els flanquejos, jo lent, sapastre... desconegut.
Feia temps que no em sentia així d'insegur i fisicament miserable... ja no ho recordava. Hem fet bé en tirar avall.
Decidim anar a veure com està el gel: la de l'arbre no en queda quasi res, baixa aigua a tope (el que es veu des de dalt). Pugem cap a la columna del Verdet i anem mirant la canal que haviem de fer: senyora via!!
Al final acabem a la Berguedà. Sembla una font... Al final, trec la mala llet que porto dins, quedant desfet muntant un dry-tooling que hi ha equipat per la par dreta en artifo. He quedat desfet: crec que feia uns 8 anys que no agafava els estreps, i en desplom... sense fifí... amb plàstiques i grampons.... fet pols.
Acabo les forces provant el dry en top. Només arribo a la tercera xapa!!!! En Pep també li fot un parell de pegues. Ens falta tècnica, però coincidim que és divertit. Ostia, ara he mirat les ressenyes i és un M8+, jajajajaja no m'extranya que no passéssim de la tercera xapa... ens passa per no mirar on ens fotem. Però amb la corda per dalt, qui no ho prova?

En resum, avui ha estat un d'aquells dies en que renegues de voler ser alpinista, maleeixes la puta motxilla, les forces que et falten, el fred als dits, les timbes... Dies en que et sents fatal i ho vols aparcar una temporada... però per sort aquests dies passen i la motivació i la fluidesa tornaran. Segur.
Llàstima que dissabte donen pluja, perquè si no, crec que tornaré a la muntanya a veure si les bones sensacions han tornat. No tenim remei.
Au, ja m'he desfogat!!!

Canal oriental del Pastuira

Avui ha tocat sortida pel soci de l'AE Matxacuca. Ens hem reunit en Pep C, Pep V, Rodri, Carles, Sergio i jo. Com que s'havia plantejat una sortida de nivell baix-mig, es va decidir anar a la canal oriental del Pastuira a Coma de l'Orri. Amb la incertesa de la meteo, tot i que meteocat donava menys vent que dissabte hi fem cap.
Arribem cap a les 8 del matí, amb un dia radiant i per sorpresa, sense gens de vent. Agafem el material i pugem cap a peu de via. És una via fàcil, amb una inclinació de 45-50º i amb un ressaltet de gel que no deu fer més de 60º. Avui està molt innivada, de manera que queda poc ressalt de gel.

Pugem els 2 primers llargs fent reunions per practicar una mica, i en Pep V obre el trosset del ressalt de gel. A partir d'aquí, la inclinació baixa una mica i ens desencordem per anar més ràpid. Llàstima de les plaques de vent esquerdades que hi ha per tota la canal...
Abandonem de seguida que podem cap al bosc i de la part més baixa d'aquest un ràpel ens deixa a les pendents de neu que ens porten al fons de la coma.
Com que anem bé de temps, anem al ressalt de coma de l'Orri a picar una mica de gel, de manera que hi munto un top-rope per fer-hi quatre pujades.

Goulotte Paralímpics: vendetta!!

Després de l'intent amb pèssimes condicions del desembre, aquest matí hi hem tornat amb en Pep. Ressenya a la web de la FEEC per qui no la conegui.
En Pep fa dies que la tenia ullada, que semblava que podia tenir prou gel i mira per on, coincidim en la proposta d'ahir vespre: "Matinal a Vallter?? proposo Paralímpics".

A quarts de nou ja som a peu de via. Hi ha glaç en el primer ressalt, per la banda dreta però està força humit, no està per tirar coets. En Pep li vol tirar de primer. Un parell de cargols al primer ressalt i apura els 60 metres de corda fins a la reunió en un arbre. Pujo jo. Regalima aigua i ja em queden les mans molles només de treure els cargols. Passat el primer ressalt, pala de neu, un segon mini-ressalt i només m'acosto a la reunió per agafar material. Sortida en mitxte, protegit amb un friend i de seguida s'arriba a pala de neu. 60 metres i reunió en un arbre. Quina diferència de condicions amb el desembre... lògic. A aquesta via li cal més neu i aigueta per formar els ressalts.
Tercera tirada per en Pep, pala de neu fins a l'estretament que es supera amb un petit pas mixte. 1 friend.
Quarta tirada, camp de neu en ensamble fins a sota de la cascada. No acaba d'estar formada fins a terra (algú l'ha vist mai formada fins a terra??).

Una mica de tè calent, m'ho miro i li foto pel cantó esquerre, on sembla més fàcil entrar cap al gel. Un pitó i entro en mixte cap al gel, molt humit per cert. Vaig superant el ressalt protegint amb 3 cargols. Tot i que no té molta inclinació, el gel no dóna cap mena de confiança (el gel està realment asquerós.. ni punt de comparació amb el d'aquest cap de setmana passat a Bielsa). Un cop superada la zona de glaç, pala de neu fins a apurar la corda i R en un arbre.
Queda un petit ressalt de gel que deixo per en Pep. Reunió en un arbre. La via a partir d'aquí no presenta cap interès: camps de neu i matolls amb alguna zona glaçada. Tirem avall.
Tot fent el ràpel, veig que també es podria atacar l'arribada al glaç per la part dret, molt més vertical però amb bones fisures per protegir. Potser un altre dia si repeteixo via...
6 ràpels i ja som a peu de via. Ràpid, com cada dijous, baixem al cotxe que toca currar!!
Bona via, i avui amb bones condicions (tot és millorable) ha permès una escalada llampec. Reunions en arbres i ràpels equipats la majoria amb anelles.

Baixant trobem les restes d'un festí. Només li han deixat sencera una pota!! Això aquest matí quan pujavem no hi era.....

Bielsa: paradís glaçat

Aquest cap de setmana toca gel a Bielsa. Manífica zona, amb infinitat de vies, algunes amb poca aproximació, altres amb més, llargues, curtes, de tots els graus... brutal. Només l'etern problema de la falta de fred al nostre pirineu i l'excés de penya (però qui poc vol caminar, ja se sap!). Algunes ressenyes a la WEB de la FEEC.
Hem quedat els quatre de sempre. Ultimament no s'anima ningú més. En Pep i en Salvador surten divendres al mati per aprofitar una mica pel Pedraforca. Els que no podem per la feina, en Jordi i jo, sortim divendres al vespre ja sopats per trigar el mínim possible. Tot i això, està a can pixa, o sigui que arribem cap a la una de la matinada. Dormim de PM a la furgo.
Ens llevem d'hora però com sempre, triguem una eternitat a sortir. Dissabte toca Barrosa: quin lloc més guapo! 1 horeta de caminar fins a peu de via. Com que no anem d'hora precisament, l'objectiu del dia que era Oceano Pacífico està a rebentar (hi conto 7 persones a peu de via!!). Ningú a Espluca, suposo que l'entrada amb un gel una mica lleig fa que no hi hagi anat ningú. Mirarem a veure la del costat esquerre (Bachetas) com està... ja hi veiem una cordada que rapela. Al final, en Pep i en Salvador es queden a Bachetas i en Jordi i jo provarem Espluca.
Ens equipem i en Jordi li fot al primer llarg, una columna força dreta amb algun tros separat de la paret a la part dreta i que esquivem. Reunió amb espits just a sobre. La resta de la via es veu guapíssima: rotllo goulotte encaixonada i dreta!!

Em toca a mi, tiro per camp de neu, protegint amb un pitó fins a una instal.lació de ràpel que està feta malbé (ha saltat un spit), li foto una cinta llarga i comença el festival de gel, amb ressalts verticals i zones mes tranquiletes però força mantingut. Veig la reunió al final de la via però no estic segur de si hi puc arribar amb la reunió que hem fet tant avall... Tiro fins que trobo un spit a la paret i monto una R amb un cargol. Puja en Jordi disfrutant a tope. Li he deixat uns 15 metres de via no tant drets però els disfruta a tope. Reunió equipada amb parabolts, cadena i anella. Quiiiina via més ben paridaaaaaaaaaaaaaa!!! Quan pujo jo, tenim una cordada que ja ens ve al darrere. Arrivo a dalt i ens toca esperar que pugi un dels de sota per poder rapelar (els diem que poden apurar i fer-ho en 1 llarg, i així ho fan: arriba justet de corda però arriba). Evidentment, lio de cordes en tirar les nostres per baixar, liades amb les seves, etc... bon rotllo però. Faig petar la xerrada amb el que s'ha quedat a la primera R mentre espero en Jordi, i em diu que han baixat un dels seus col.legues de la Oceano amb un trau al llabi que no para de sagnar i que el porten a fer-li uns punts. Gluuuuups!!
Baixem a peu de via, deixant una corda a la R per si en Pep i en Salvador volen provar-la en top.
Els anem a trobar, previa ingesta, i estan encara a la via. Comenten que bona però amb massa aigua per sota i per sobre. Provo un llarg en top per provar els quark sense dragoneres. És força tard, baixem que ja no es segur fer res més.
Baixem i anem a fer una ullada a El Sueño del agua, a veure com està per demà. Se li veu una secció per on cau aigua a tope i només gel a la part esquerra. Parlo amb uns al pàrking que l'han fet i ja em diuen que calia el banyador... busquem un plà alternatiu: anirem a la boca nord, tot i l'esperada massifiació.
A sopar a Bielsa i fer-la petar una bona estona. I a dormir a la furgo.
Diumenge arribem a la boca nord, com que la Dorada estarà a tope, provarem de fer la cascada del estrecho. Tirem cap a peu de via: penya per tota arreu. 6 persones a peu de la via que hem triat i de la dorada ni en parlo...
Ens equipem i abans que arribi més gent, sóm a peu de Du lard et du Cochon. Li foto de primer al tros més vertical. Em fa bufar, m'enganxa encara fred. Reunió equipada amb claus i decidim no tirar amunt, doncs es veu canal amb menys inclinació. Farem uns tops en aquesta via en contes de tirar amunt per la canal.
Quan queda lliure la Cascada del estrecho, també li fotem un pegue al primer llarg que és el més dret. Obro i la deixo muntada per fer un top. Reunió sobre claus ja instal.lada. Quan tots hem fet la via, com que no para de caure gel que tiren les cordades de dalt, val més marxar. De reull miro al parking i sembla el del Carrefour (a simple vista hi conto més de 30 vehicles!!!!!)

Lo dit, Bielsa és un paradís pel gel, llàstima que calen unes condicions rigoroses perquè es formi tot el que hi ha (no m'ho podria acabar!!) i de l'excés de gent. Però això últim avui en dia, a totes les vies assequibles del nostre pirineu.

Una de clàssica: Bastiments amb esquís

Aquesta és una clàssica que més tard o més d'hora cau cada any.
Avui aprofitant que en Quico s'ha pillat uns esquís i ho vol provar, el porto a Bastiments. Sortida fàcil per anar provant.
Ja domina el tema per pista, però no ha fet mai esquí de muntanya. Ha comprat uns esquís de segona mà, pells i ganivetes però no botes, així que ho vol fer amb plàstiques. Mooooooooc!! Ja li vaig dir que pensava que s'equivocava, que collen massa poc i serà dificil dirigir l'esquí (almenys per mi que no en sé gaire i sobretot perquè ja ho vaig viure en directe fa uns anys amb en Guillem quan vam fer el Jean Arlaud al Posets i ell va preferir estalviar pes portant les Asolo en contes de les d'esquí, error que va pagar en la baixada mentre jo disfrutava, ell patia per controlar els esquís).
Com que no hi ha botes, tot i l'avís, Quico+koflach i jo+nordicaquepesenunatona enfilem des del capdavall de la pista del xalet.
No hi ha gaire a explicar: pistes d'esqui, enfilar cap al coll de la Marrana, esquivar les cornises i pujada per tota la pala de Bastiments.
Baixada: Quicocroqueta rebossada de neu. Està clar que això amb les plàstiques no rutlla!!
Deixo algunes fotos de la croqueta humana.

Gel al Pedraforca

Sembla que ja recuperat dels esforços dels dies anteriors, quedem in-extremis amb en Pep per anar a picar una mica de gel al Pedraforca. Les baixes temperatures anunciades fan pensar que tindrem un bon dia: i així ha estat, tot i que les condicions del gel a les vies més baixes, no són per tirar coets. Podem trobar les ressenyes a la web de la feec, per si algú (costaria de trobar) no ho coneix...
8:30 del matí arribem al pàrking. -8ºC marca el termòmetre del cotxe. Comencem a caminar des del mirador cap a les vies sobre uns 20-25 cm de neu nova.
Passem per davant de la cascada de l'arbre que veiem més pobre del que esperavem. Tirem cap a Il.lusions d'hivern, però des de lluny, encara sembla més pobre, de manera que reculem previ tanteig a un petit ressalt cap a la de l'arbre. Molt coberta de neu, el segon ressalt presenta una zona per on regalima l'aigua (cooooom?? si estem a -7ºC????). El gel de pitjor qualitat del que esperavem amb aquest fred.
En Pep li tira de primer i segueix fins a peu del tercer ressalt, que és la propia cascada de l'arbre. Tampoc està per tirar coets: regalima aigua per sobre i corre per sota de la part dreta de la cascada. L'ataco per l'esquerra, per on està més dreta.

Arribo a l'arbre amb els dits de les mans congelats (guants nous per gel... com tots els tècnics, et deixen els dits congelats. Quina merda per tants euros invertits!). Canvio per les manoples per entrar en calor i puja en Pep.
Pleguem cordes i tirem cap a la cascada del Berguedà. Obrint trinxera fins a dalt per neu pols. El gel té molt millor aspecte, molt més sec. No tenim temps per gaires coses (a la tarda toca currar, per variar) i en Pep obre la primera tirada, amb 2 metres drets i 3 o 4 metres més ajaguts.

Pujo jo per desmontar i munto un top a la zona de dry tooling, per guarrejar una mica. Els meus piolos alpinos no van massa bé per gel tant sec i vertical, així que em despenjo de seguida, però ja parlem de tornar un altre dia amb més temps per fer una mica el mico al dry-tooling.

Avui ja no hi ha temps per res més. A tota pastilla cap al cotxe i a cap a la feina!

Multiactivitat a l'inici del 2009: BTT, esquí i canals.

Dia 1: BTT pel Baix Empordà
Aprofitant que no hem anat a dormir excessivament tard, jo prefereixo dormir poc i aprofitar el matí. La Marta es queda clapant, i tiro per anar a trobar en Ferran per anar a fer una volta en BTT.
Com que fa eons que no agafo la bici, li demano una volta tranquila, o sigui que provarem el nou carril-bici que han fet de Palamós a Palafrugell. En Ferran per variar, em comença a desfondar tirant de molinet i em fa esbufegar per seguir-li el ritme, encaixant plat gros i pinyons petits...
De Palafrugell, tirem cap a Pals, també és camí tranquilet. Com que ja he rodat una mica, em sento millor i decidim tirar cap a Torrent i pujar cap a les Gavarres, al nostre etern Fitor.
Després d'errar el camí un parell de cops i recular, anem a lo segur i tirem per Llofriu en direcció Fitor. Encara que sembli extrany, no he passat mai per aquest camí. Comença suau però de seguida la pista es comença a enfilar. Aquest terreny se'm dóna millor i ara qui fa esbufegar al company sóc jo. Un cop a dalt, baixada per tornar a pujar de seguida. Així anem fent fins al trencall de la Casona, tirem en direcció Fitor i agafem la baixada de mas Cabré direcció Vall-llòbrega. Just a baix, em trobo la Marta que s'ha llevat i ha sortit a passejar amb la gossa. Nosaltres tirem cap a casa.

Dia 2: esquí al Taga
Amb les cames encara adolorides d'ahir i amb molta son a sobre ens trobem amb en Pep per anar a fer el Taga amb esquís. Cal aprofitar la quantitat de neu que hi ha aquests dies per fer cims d'aquesta alçada. Arribem a Pardines i baixem amb el cotxe fins a l'ermita de Santa Magdalena, on una mica més amunt, deixem el cotxe.
Som els primers, però no hem acabat d'equipar-nos que ja arriben 2 cotxes més. Sembla que serem colla pujant.

Seguim el camí amb traça ja marcada per anar a buscar el coll de Bac. Quan portem poca estona es trenca el tensor de la pell de foca d'un dels meus esquís. Ens parem a fer una reparació d'emergència amb un filferro, però no va bé del tot i a la poca estona torna a petar l'invent. Ara amb un tros de cordino, sembla que pot aguantar fins al final de la sortida.

Seguim tirant amunt sense massa problemes fins a la carena que acaba de pujar suau fins al cim.
Baixem amb el nostres estil patatero amb els esquis posats fins a la porta del cotxe. Genial!!


Dia 3: canal Astaroth al gra de Fajol Gran
Avui hem quedat amb en Pep, en Salvador i en Jordi per anar a Vallter. He tornat a dormir molt poc i estic fet pols. Aprofito que no condueixo per dormir bona part del trajecte. Arribem mentre comença a clarejar, agafem els trastos i amunt.
En Jordi i jo, provarem la canal Astaroth al Fajol gran i el Pep i en Salvador, acabaran fent la Conrado-Altamira.

Comença el primer llarg fins a un bloc empotrat. Des de sota es veu fàcil i decidim de fer-ho sense corda. Tiro jo primer... només porto uns metres i quan es posa una mica dret, i tasto les condicions de la neu (molt tova, sense transformar) i gel precari, reculo i demano corda. Torno a tirar de primer superant un petit resalt fins a una R a la part dreta de la canal (1 spit i un pitó).
Ara tira en Jordi per superar el bloc encastat i que ataca per la dreta, resseguint una petita repisa fins a una zona més dreta on encara es pot traccionar amb els piolets (això si, previa volada des de la repisa fins a la neu...). Un cop superat això, 2 llargs seguin una pala de neu sense massa difucultat, excepte per l'estat de la neu i el penós d'obrir traça enfonsat per sobre el genoll. Al final d'aquesta zona, s'acaba la canal, topant amb uns desploms i cal fer un flanqueig aeri per superar una petita cornisa i baixar en direcció a la canal final. Munto una R amb 2 friends i un pitó: "Jordi, ja veuràs quin riure quan vegis lo que he pogut muntar!!!"
En Jordi encara la part final que es posa dreta en 15 metres. Hi ha neu en una zona on normalment són passos de roca pel que ens han dit. Uns 20 cm de neu no transformada que només tapen els passos de roca però sobre els que no et pots aguantar. Protegeix el pas amb un pitó i intenta traccionar en una zona de gel que només de picar va caient i que té consistència de granitzat o gel de peixateria, com es vulgui... No ho veu clar i decideix no pujar. Em diu si vull tirar jo, però en vistes de com està la neu i que colga prou la roca com per no veure ni on es pot clavar, declino i decidim tirar avall. Desmunta tots els pitons posats i just quan ha tret l'ultim, rellisca i vola per sobre d'una franja rocosa uns 4 o 5 metres per espategar al camp de neu i el paro 4 o 5 metres més avall. En el vol perd un piolet i es trenca un porta-material fent una escampada de pitons, cintes, etc... Colloooons. En veure'l volar, el primer pensament ha estat per la reunió, que ha aguantat de PM i després de veure que no baixaven tots 2, a veure si s'ha fet mal. Sort que hi ha molta neu i ha caigut en tou.
Baixem, estar més clar que mai. Llàstima no acabar la via per 15 metres, però ja hi tornarem quan tot el paquetàs s'aposenti.
Descens fins al refu on hem quedat amb els altres. Triguen 2 hores i mitja a arribar (m'he passat molta estona mirant a veure si els veia, amb cert patiment... al final els truquem pel mòbil i diuen que han fet la Conrado-Altamira, que molta neu sense transformar i que mixte per un tubo: com ha canviat des que la vam fer en Pep i jo...).
Fets pols, cap a casa.

Dia 4: canal amagada al Gra de Fajol Petit
Torno a dormir una merda. Haviem quedat amb el meu germà Pep i la Marta per anar a fer alguna cosa fàcil a Vallter. Farem la canal Amagada, que ja té traça feta d'ahir i jo no estic per obrir traça altre cop.
Tot i que no hem matinat tant, jo porto el cansament acumulat i la falta de son, de segur que em passen factura. Fa fred i bufa el vent a les parts altes. Agafem només una corda i poc material, és una canal fàcil.
Seguim uns nois que ens obren traça fins a l'inici del con de la via. A partir d'aqui, em toca a mi.

Sort que enganyo en Pep i obre una estona. Ens encordem quan ja es tanca la canal. Asseguro un passet mixte que aquest parell fa temps que no toquen neu. En Pep va tirant mentre desmunto i m'espera abans d'una franja de roca (la ultima) que flanquejo per la dreta.

Els asseguro per fer aquest tros i ja tirem en ensamble fins a dalt. Aqui el vent bufa ja fort i fa molt de fred. Al cim, encara és pitjor, sort del solet que m'escalfa les mans glaçaces. Baixem cap al coll dels fajols ventats a tope i amb la neu aixecada pel vent acrivillant-nos la cara i non-stop fins al cotxe.

Vaja 4 dies que porto!! A partir d'ara, faré una mica de bondat i deixarem recuperar el cos... tot pensant en quina serà la pròxima sortida. Al final la Marta tindrà raó: no en tinc mai prou. Algú deu saber de què li parlo, no??