Taillon

Ja era hora!! Tres intents ens ha costat fer el Taillon amb la Marta. El mal temps sempre ens la jugava. Diumenge, fer fi la Marta ho aconsegueix per primer cop, ara si, aquest cop per la normal i com senyors.

Si en ens 2 intents anteriors, la idea era pujar des del coll dels Gabietous, aquest vam decidir que per la normal des de la bretxa de Roland i fent nit al refu.
Arribem un pèl tard a l'aparcament, passades les 7 del vespre. Hem trucat al refu des de Gavarnie perquè ens guardéssin el sopar tot i anar tard, per evitar sopreses desagadables.

Sortim a tota pastilla cap a dalt. El millor de venir a aquestes hores és que puges sol, només trobem algú de baixada... Arribem al refu, i com que som els ultims ens costa trobar un parell de sabates d'aquelles tant maques que hi ha als refugis per no anar amb botes. Al final, un cop deixem les coses sobre la llitera, baixem a sopar. Un cop sopats, de seguida a dormir.
Tot i que la jornada és curta, ens llevem d'hora i tirem amunt. La pujada a la bretxa et posa els pulmons a lloc. Flanqueig sota la paret fins al dit i d'aquí, plàcida pujada fins a dalt.

Baixem cap al coll dels Gabietous, que de fet hauriem d'anar a fer, però personalment em pot la mandra, i sembla des de dalt més dret del que pensava i segur que la Marta no ho disfrutarà, o sigui que aqui es queden. Un altre dia... (m'espanta la falta de motivació i m'autoconvenço de que serà millor pujar-hi fent una hivernal).
Baixem xino xano per enfilar altre cop cap a la bretxa i d'aquí cap al refu, i d'aqui al parking. Ostres que llarga que es fa la tornada.... i el que ens espera en cotxe!!!

Esportiva al Montgrí

Ahir a la tarda, buscant l'ombra, va tocar provar la zona d'Ullà. Va ser però un d'aquells dies que renegues de l'esportiva i que animicament et deixa fet pols... però l'esportiva ja té això, un dia tot surt i et penses que estàs fort i uns dies després ni t'acostes al grau que penses que pots fer.
Total, després d'un cap de setmana sense fer res interessant (treballar dissabte va trencar els 3 dies!) aprofito la tarda de dimecres per escapar-me amb la Marta a la zona d'Ullà.
Hi haviem estat un cop per mirar de trobar el sector i un altra vegada en que el sol del matí ens va fer fugir doncs era impossible aguantar (i de fet, ens vam passar de putes i vam voler aproximar per un altre lloc, per fer-ho curt amb el resultat de no arribar al sector i sortir-ne ben esgarrinxats).
Ahir per fi, arribem a peu de paret. Ombra a partir de les 4 assegurada. Provem primer les vies fàcils del cantó esquerre. Llarguetes i amb canto (V+ i V+/6a).

Anem justos de temps, així que ara provarem les curtes del cantó dret: 6a i 6a+/6b. Aquí és on la meva moral toca a terra: no trec la segona a vista i m'he de penjar de la cinta un parell de cops per veure els passos. Meeeerda!! Si que estic fluix... Al final encadeno però em veig lluny del 6c. Després penso que ja es normal fer baixades de nivell si no escales asiduament ni entrenes (massa calor per anar al rocòdrom, i ara els caps de setmana si es pot, són pel Pirineu... alguna excusa he de donar no?

Neouvielle i pic de Ramoung

Dia 6 d'agost, pugem al llac Aubert. Hem decidit que farem el Neouvielle i el pic de Raumong. El Neouvielle no té cap dificultat, el fem per la via normal. 3 horetes. D'aquí miro la fantàstica cresta dels 3 consellers (que avui hauriem d'haver escalat!!!) i que no deixa d'acollonir. Baixem cap a encarar l'escalada al Ramoung tot seguint les fites. Em torna a tocar de primer, o sigui que vaig tirant tot assegurant els passos més delicats.

En ho prenem amb calma i disfrutem de l'escalada a aquest pic. Fotos de rigor i baixada amb un parell de rapels inclosos.

De nou, baixada aprofitant totes les pales de neu fins al camí normal. Total, unes 8 horetes fins a la furgo, i a menjar!!!
Descartem la cresta Pic Long-Estarange per les hores que ens ocuparà i tot mirant les ressenyes mentre prenem el sol al llac d'Oredon decidim que farem la fàcil cresta entre els pics dels 3 consellers i en Turon del Neouvielle.
Una bona tempesta nocturna i el cansanci acumulat ens fan desistir i cap a caseta (tornar a vorejar el Cap de Long no era massa atractiu tampoc !!!)

Cresta del Maubic a la Pale de Crabonouse

Mini vacances amb en Quico i en Pinyó del Matxacuca per fer cims a la zona del parc del Neouvielle.
Marxem dilluns a la tarda i ja fem nit al costat del llac de Cap de Long per l'endemà atacar el primer dels objectius.

Dia 5 d'agost, a les 7 del matí comencem la llarga volta al Cap de Long per accedir a la zona del Maubic per iniciar la cresta. La zona és nova per tots 3 i ens em d'anar reorientant tota l'estona. Es puja bé fins al Maubic un cop l'hem identificat. Del Maubic, deixem les motxilles i baixem a trepitjar l'agulla Tourrat. De nou al Maubic, ens equipem per encarar la cresta que puja al pic Long. Començo a crestejar però de seguida la cosa es posa aèria.


Amb la incertesa de no saber on et fiques, prefereixo ser prudent i treiem la corda per assegurar algun pas, fins a arribar a la segona agulla, des de la que rapelem fins a una canal descomposta que puja fins a una zona més plaquera que un cop escalada, ens deixa al pic Long.
D'aqui, descens per la cresta Occidental, aèria i descomposta, però no difícil (tot i que la inseguretat de la roca em fa arrossegar el cul en més d'una ocasió) fins al pic Dent d'Estibere Male. D'aquí, seguim baixant i atravessem unes plaques moooolt llises i pugem a trepitjar el cim Bugarret i fent un passeig cap al Pale de Crabonouse.

Ara ja només queda baixar!! Aprofitem totes les pales de neu que podem per baixar "patinant", amb lo que perdem molt de desnivell amb poc esforç. Arribem al llac glaçat, bordejar-lo i començar l'ascencs per canviar de vall. Camí més o menys fitat, fins al primer coll que em sembla que podem passar i d'aquí baixada per on podem fins al llac de Cap de Long. Retornar pel camí del llac es fa etern.. comencen a caure gotes.
En total quasi 12 hores d'activitat que ens deixen fets pols. Com sempre, seguint les ressenyes d'en Capdevila, però sumant un 50% més a l'horari que marca en el llibre.
L'endemà, el plan era fer la part de cresta que acaba el Neouvielle, però la jornada ens deixa fets pols i no hi ha quorum.