Deures enderrerits per carnestoltes

Arriba carnestoltes i com cada any decideixo passar d'envelats i disfressar-me del mateix: d'alpinista. Només cal trobar company. Sembla que tothom té compromisos... no tothom no: en Pep sempre es deixa enredar.
Com sempre diferents propostes i seguim durant tota la setmana el risc d'allaus al pirineu Aragonès, que no baixa de 4. Descartem doncs aquestes opcions i decidim anar a Boí a fer gel.
Marxem divendres amb la idea d'escalar el primer dia en roca a la zona d'Escales. Teniem en ment fer Sobaos Pasiegos, però en arribar a lloc, ni rastre del solet que esperavem trobar i una temperatura de 5ºC fan que la idea de fer roca s'aparqui per un altre dia. Acabem d'arribar a Caldes de Boí i al final ens decidim per provar una via fàcil i sense compromís i que a més, tots 2 coneixem: la de l'Oscar. Agafem els esquis i carreguem algo de material. És tard però com que queda a l'ombra, ens hi acostem a veure com està. Sort d'anar amb esquís, i tot i així, ha costat. Fins que no trobem la canal, amb neu més compactada, bastant agònic pel mig del bosc. Al final arribem a peu de via, fem el primer ressaltet i ens plantem a peu de la zona amb gel. La part esquerra, força desenganxada de la paret, per això tiro pel mig, on hi ha més gel. Muntem un top i fem un parell de pujades per la zona dreta, més vertical. L'estat del gel no dóna per més.
Baixem cap a Erill la Vall. En Pep, que no en té prou, va cap a les pistes per fer una pujadeta amb esquís, jo em quedo reposant.
Dissabte, és hora de fer els deures pendents: Antartic. Ens llevem d'hora i aproximem amb la llum dels frontals. Començo a pensar que a muntanya, per molt d'hora que et llevis, sempre hi ha algú que es lleva més d'hora que tu... per sort, sembla que aquests van cap a la Husky. Nosaltres arribem els primers a peu de via i ens ho prenem amb calma (previ pas pel peu de via d'Islandis per error). Mentre ens equipem arriba la següent cordada. Aqui ja no val a badar i sortim disparats cap a dalt. El primer llarg té tanta neu que només presenta un petit ressalt, així que el fem a pèl i ens situem sota el 2on llarg. Aquest és el millor. Bufa força vent i fa que purgui neu per tot el corredor. Començo a escalar el llarg, tota l'estona rebent neu i vent. El faig molt ràpid i quasi a cegues: visera i ulleres plenes de neu, però vaig fent. Pel costat dret s'hi ha posat l'altra cordada.
Anem alternant llargs amb en Pep, i amb l'altra cordada... tot i que van per la dreta i intenten anar al tanto, em toca menjar una mica de gel... bon rotllo però. Al final, compartim cordes per accelerar els ràpels. Potser és perquè té massa neu, però la via a mi m'ha decepcionat una mica.
Jo tinc ganes de més i busquem alguna cosa curta: cascada amagada, a l'esquerra de Polaris. Quan hi arribem, ens ho replantegem per la calor... tirem avall.

Unica foto que tinc d'Antartic (el fotògraf oficial d'avui, no s'ha guanyat les garrofes...)

Per diumenge, voldria provar Islandis, però com que hem de ser a Girona a les 6 de la tarda, hem de buscar un plà alternatiu més curt: dedicim que farem la Husky.
Diumenge ens tornem a llevar d'hora i sembla que som els primers a sortir del parking, tot i que ja veiem més frontals que es preparen. Avui provaré d'escalar amb els Quark del Matxacuca i sense dragoneres, així que deixo els meus piolets al cotxe. Arribem a peu de via i escalem el primer llarg, una canaleta amb algun ressalt de gel per arribar a peu de la cascada en sí. Treiem cordes i ens preparem. La via té per la part esquerra una linia de fractura d'uns 4 dits d'ample, però em preocupa més una altra linia un metre i mig per sobre que abarca tota la part esquerra de la via...
Obro per la part fàcil de la dreta i de baixada miro la part esquerra a veure com es veu. Sense anar a la part més esquerra, es podrà fer. Obro la via i munto R en 2 sptits que hi ha en una roca. En Pep, que també ha obert la part dreta, prova pel centre en top. Fem un parell més de pujades cadascú, però a la que surt el sol, tot regalima i ja no sembla tant segur. Pleguem veles. M'he sentit còmode sense dragoneres... però amb els meu piolets impensable. Com serà en una via més vertical?

Bon cap de setmana, i 2 vies que fa molt de temps volia fer i que acaben com a deures resolts.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Estava buscant condicions de les cascades de Boi per anar aquest pròxim cap de setmana i he anat a parar a aquest bloc. M'ha agradat la crònica, deu ni do el cap de setmana que heu tingut, la qüestió és no parar eh ;)

Dius que les cascades no estan massa bé? a les fotos s'hi veu molt de gel.

Esperem que el gel aguanti per el pròxim finde que fa molt que no pico :)

SEVIDE ha dit...

Hola,
diumenge a les 6 del matí el cotxe marcava +3ºC...
Gel n'hi ha però es que jo si la cosa no té bon aspecte em fa yuyu.
Antartic te gel però massa neu pel meu gust. Islandis es veia bé. Polaris massa justa per mi. Husky, lo dit al blog, si s'hi va tard quan toca el sol, xungo.
A la cantera es veien linies formades. Roques negres xungo.
Aranya griposa amb molta neu...
Per anar bé haurien de baixar les temperatures.
Les fotos, son quasi totes de la husky. No es veu, però la part esquerra presentava una doble linia de fractura...
Que hi hagi sort!! i fred!!!

TRanki ha dit...

Ei bou..bon via la huski no? LA part esquerra, si vas molt recte ja és vertical, encara que breu...(80º?85º?)..quna la vam fer nevava i el gel estva podridillo almenys la primera capa...crecq ue vaig posar 7 cargoils almenys!!! ës elq ue té de dolent anar amb mentalitat esportiva a fer gel.

en quant a DRAGONERES...a mi em fa por per si caic i perdo el piolo, però realment en no sentir l'opressió de les bagues la sang va millor..carrega però també és més relaxat i menys "penjat"...vaig veure un company que per reposar s'agafava de la part de DALT del piolo ( la creu), en plan repisa...qüestió de confi...jo per fer goulottes el que faig és dur una mena de cordinos per si cau el iolo no perdre'l...( n'he usat un parell de cops i va de puta mare, especialment en mixtes raros o si t'has de treure al dragonera, amb guants mullats i tal, és superdesesperant...

vingabow! He deixat resposta sobre ressenyes del duc al meu bloc!!!

SEVIDE ha dit...

El tema de les dragoneres va a gustos. Jo en vies d'envergadura, encara em fa respecte (estar a 200 metres de peu de via i haver perdut un piolet no deu molar gaire...) però la Husky era una via per provar.
Per cert, vau obrir una via a Roques Negres fa temps, no?? Osti, es que ets omnipresent!!
Salut