Escalades vàries+ferrada

Dijous 24 de juliol, amb en Pinyó decidim provar la via iaia Pilar. Potser una mica justa de grau per mi (6c en via llarga pot ser impossible) però com que diu que es pot fer en Ae, decidim provar. La cosa comença malament quan no trobem el camí d'aproximació. Des del pla que descriu la ressenya, que hem d'atravessar la linia elèctrica, l'herba està molt alta i no hi ha camí evident. Total, ens equivoquem de camí i anem voltant per la cinglera fins a arribar al cim, a l'ermita de St. Roc. Pensem trobar la via seguint la ressenya de baixada... vinga caminar. Al final decidim abandonar. Baixem per una canal que abans no haviem vist (camí marcat) i tot seguint la cinglera trobem la via. Són més de les 12 del migdia, i de la previsió de núvols ni rastre, o sigui que sol brutal. Ja que som aqui, provarem a veure com és la via. Faig el primer llarg sense problemes. Roca de dubtosa qualitat en algun tram i flanqueig extrany per arribar a la R1. En Pinyó puja a tota pastilla, tot i això tinc els peus bullint.

Provo el segon llarg però ja només xapar la primera se m'atravessa el pas per flanquejar cap a la segona, i la veritat és que tampoc el lluito gaire. La calor no perdona i decidim baixar.
Nova odisea per baixar cap al camí principal. Res evident, poques marques i camp a través (i jo amb xancletes!!!). N'acabem farts.
La via per mi, no és res de l'altre món i el pateig per trobar-la i per baixar-ne no ens han agradat gaire... no sé pas si repetirem.
Divendres 25 de juliol festiu a Girona. Aprofito per quedar per tibar una mica amb la Pineda. L'Anna també havia de venir per estrenar el seu boudrier i peus de gat, però al final no pot. Com que la Pineda fa molt que no escala, anem a Solius, a l'agulla central. Fem vies de IV i V.
Jo vull encadenar el 6c del totxo del porc i ho faig al segon intent (primer accidentat: caiguda fins al terra al pas clau, doncs la Pineda ha bloquejat el Gri-gri per donar corda i quan he caigut no l'ha desbloquejat. Resultat: caiguda fins a terra, per sort sense consideracions. Trec la corda i torno a provar. Encadeno!!!
Anem a roca ponça buscant l'ombra. Fem un V+ i cap a casa...
Dissabte 26 de juliol, anem cap a Andorra amb la Marta, el Pep i la Mònica. Avui toca ferrada, i fem la del roc d'Esquers ja que la Mònica és el primer dia que ho prova i per tant, farem quelcom fàcil. Entretinguda i sense gaires dificultats. Només la llarga baixada...

Diumenge 27 de juliol havia de ser per caminar però com que no n'hi ha gaires ganes, decidim fer una mica d'esportiva. Triem la zona de les agulles d'engolasters. He trobat la ressenya a la web dels Madteam. Cal dir, que coincideixo amb el que diuen amb el tema de la graduació, tot i que incialment en tenia els meus dubtes perquè ho trobava una mica extrany. El cert és que les vies que valora com a 5c, són més dures que un V, però trobo el grau irregular... no sé, és la sensació. Fem les vies 1, 2, 4, 5 i 6.

Voldria més però és hora de dinar, cal acabar de fer unes compres i tirar cap a casa. I a més, la Marta i jo hem d'anar a Castelldefels a veure el Pol que ha nascut fa pocs dies (aprofito per felicitar des d'aquí en Ferran i l'Elena!!!)

Llamps i trons al port de Bujaruelo

Amb la Marta decidim passar el cap de setmana per Ordesa i intentar els Gabietus i el Taillon des del port de Bujaruelo, pujant pel glaciar i el coll dels Gabietus, que és més directe.
A migdia de dissabte som a San Nicolás de Bujaruelo amb una calor impresionant, de manera que la Marta es fa una remullada a la zona del pont (plena a vessar de gent en banyador prenent el sol i els més valents a l'aigua).
Marca 2.30h fins al port. Ens ho pendrem amb molta calma, diem, que fa molta calor. Sota el sol, i buscant totes les ombres que podem per anar descansant, anem pujant. Triguem 3 hores fins al coll. Encara pujem una mica més per trobar un lloc per plantar la tenda.
Cel sense núvols, sopar i a dormir per demà llevar-nos d'hora i trobar la neu en bones condicions.
A les 23h comença el festival de llamps i trons però no plou. Trec el cap per veure el panorama: osti, just al costat nostre està negre negre.... fora pals d'aprop de la tenda. En una horeta comença el festival!! Vent, pluja, llamps i trons a dojo. Una senyora tempesta a 2400 metres d'alçada.
Portem una tenda d'aquestes ultralight, o sigui, poques varilles, i això i molt de vent no és compatible. El vent bufa fort pel meu cantó i plou amb ganes, amb gotes que em semblen molt grosses pel soroll que fan. Llamp rera llamp contem en silenci: 1, 2, 3....10... bé, encara està lluny. El vent i la pluja ens castiguen amb ganes, la lona de la tenda plegada sobre meu, les gotes atravessant la tenda, ens comencem a mullar. Canvi estratègic de sac, penso que el de la Marta, de fibra aguantarà més la pluja que el meu de ploma i primet. Amb el nou sac, faig de barrera entre la tenda, que està més estona sobre meu pel vent que on toca, i la Marta, botes, roba, etc.
Llamp: 1, 2, 3 i tro. Merda, ho tenim a sobre. Més vent i més aigua. La meva part de l'interior de la tenda molla, aigua sobre la màrfega, per sota.. per sort, faig de merda-muralla i tapo una mica la resta de la tenda.
I així fins a les 2h, quan hi ha una mica de treva. Ja feia estona que no valia la pena intentar controlar la situació, jo estava una mica moll per dins del sac i havia perdut el frontal amb tota la moguda. Un cop para una mica reevaluem la situació. Estic una mica moll, sobretot peus i cul. Cos ok. La Marta ben seca, sembla que ha anat bé el canvi de sac. Toca dormir una mica com es pugui. Després torna a ventar una mica i a tronar però ja no plou. Maldormim fins a les 7, que preparo una mica de tè quan veig que el cel està força clar.
Amb el sol es van assecant les coses, principalment motxilles, màrfegues i sacs. Botes seques com a mínim.
Assequem el material i tirem avall.
Mala nit i tot i que la tenda ha fallat, podria haver estat pitjor. Penso que és una tenda ultra-light, i això no aguanta una tempesta com la que hem patit ni de conya, sobretot pel tema del vent. Però qui s'ho anava a imaginar... sort de no fer vivac, penso.
Ja camí cap a casa em truca en Jordi que amb l'Enric anàven a fer la cresta de les agulles de Travessany i m'explica que ells també han pillat. Però fent vivac!! També han acabat sense ganes d'escalar després de la pèssima nit.
A sobre, a la ràdio sentim la notícia de la mort d'una escaladora a la Easy Rider.
Cap de setmana per oblidar....

Vallcebre: ferrada i barranc.

Diumenge complert pel Berguedà. Hi ha sortida programada pel Matxacuca per anar a fer el barranc del Forat Negre, a Vallcebre. Aprofitarem el dia i també farem la ferrada de les Roques d'Empalomar.

Haviem de sortir força colla des de Santa Cristina, però al final només som 6. Suposo que les previsions de la meteo han tirat enrere a més d'un/a.
Dues horetes de cotxe més o menys i ja som a Vallcebre. Primer de tot, esmorzar a cal Borni mentre esperem a la resta de la gent que s'apunta, que de fet, han passat el dissabte per la zona. Entre tots sóm una bona colla: 11!! Tenint en comte que l'altra sortida barranquera del Matxacuca, vam ser 3, és tot un èxit.
De moment som els primers, i decidim fer primer la ferrada per evitar anar després de mullar-nos a fer-la. La ferrada està molt ben equipada, tot s'ha de dir, però l'he trobat molt curta i és asequible a tothom. Té trams verticals i flanquejos aeris, però amb punts d'ancoratge cada pocs metres. Al final però només 8 fem la ferrada.

En acabar de fer-la, anem cap als cotxes a posar-nos l'equip de barrancs. Ja no sóm els primers i hi ha 3 grups davant nostre. Ahir va ploure amb ganes i l'aigua baixa molt tèrbola, però millor això que no pas quasi sec, com havia vist en alguna foto d'aquest barranc.
Ens toca esperar ja al primer ràpel, que et porta cap al forat que dóna nom al barranc, per on es fa un altre curt ràpel sota la cascada d'aigua fins a una instal.lació intermitja on toca fer un altre ràpel una mica més llarg.
És un barrac en el que no es pot fer cap salt per la poca profunditat que té, tot són rapel més o menys curts i alguna zona de desgrimpada. Poc a poc, anem avançant, tant ràpids com podem som 6 que fem el barranc). L'Ernic i l'Albert, que són els cracks, es cuiden de montar els ràpels (de fet, ells 2 són els que ja han fet el barranc) i com que algun dels grups ens ha anat deixant passar, no ens cal esperar tant.

Un cop acabem el barranc, la resta del grup ens espera amb 2 cotxes per tornar, cosa que ens estalvia patejar un bon tros.
L'Albert no en té prou i se'n va sol a fer un altre barranc de la zona. La resta, afamats, cap a un restaurant (Santa Brígida, crec) on ens posem les botes. Val a dir, que moooooolt menjar, inclús una mica massa.
En definitiva, bona companyia, riures i 2 activitats que han fet un dia molt complert.
PD: quan pugui, penjo les fotos.

Cresta del Corb

Tal com van les coses, em penso que hauré de canviar el nom del blog; dóna la sensació que faig més coses entre setmana que els caps de setmana, i no és perquè no vulgui...

Ahir dijous vam sortir amb en Pinyó i en Gerard a fer la cresta del corb (Guilleries). Després que la ressenya sortís publicada al vèrtex i que dos companys del Matxacuca la va fer un parell de setmanes abans, ens hi animem. Ens comenten que val la pena anar amb friends grans, però tant a ultima hora no els puc aconseguir i tirarem amb el material que tenim: un joc de fisurers i un joc de friends (ah, i també uns excèntrics que feia mil anys que no treia a passejar. Ho agafo tot per si de cas!!).
Gràcies a la ressenya, ho trobem sense problemes. Aparquem el cotxe i de seguida toca tirar amunt entre els castanyers. En algun tram hi ha fites i tot! Ja a peu de via, ens equipem rapidament (un munt de mosquits no dóna treva) i començo a tirar de primer.
El primer llarg va per un diedre fins a un niu i després em decanto a la dreta per unes fisures.

He comès l'error de passar les 2 cordes per l'assegurança en un pont de roca, sota el niu i quan em decanto a la dreta, la corda tiba molt. Per poder fer els passos, primer l'he d'estirar amb el braços. Arriba un punt que ja no puc més i munto una reunió intermitja (pont de roca, friend i excèntric). No m'ha agradat gaire la qualitat de la roca, quan intentant posar un friend se m'ha partit un tros de llastra tamany pa de quilo. Sort que no ha tirat avall. Per cert, tot i l'ombra, he suat de valent!. Puja en Gerard i com que la reunió és incòmode, i la corda ja no tiba, segueix en simple 7-8 metres més amunt fins a una repisa amb un arbre on la reunió serà més còmode.
En Pinyó també puja ràpid fins a la R que ha muntat en Gerard i després jo, però tiro recte amunt en contes d'anar a les fisures de la dreta.
En Gerard fa l'ultim tros de l'agulla de primer. Baixem d'aquesta i també encara la segona agulla de primer. Potser la pitjor de totes en quant a liquens (adherència en liquen=confiança zero). Ràpel muntant per baixar.

La tercera agulla decidim encarar-la no per la zona més fàcil a priori sinó voltant cap a la dreta la paret que et queda davant just després del ràpel, seguint una linia evident de fisures. Em toca a mi. Un llarg molt maco i que amb friends més grans hagués anat millor de protegir, però entre fisurers, friends i un parell de ponts de roca, arribo a la R tot bufant. Maaaaco!! Les 2 fieres pugen ràpid darrere meu.

Es baixa caminant fins a peu de la quarta agulla, que encara en Gerard. També força liquenificada però com que no té tanta placa, s'escala millor. La part final, cal pendre-la una mica a l'esquerra per poder protegir.
Aqui ja anem una mica tard i decidim tirar avall. 2 opcions: acabar de pujar, com diu la ressenya o tirar bosc avall. Fem la segona. La veritat és que es baixa ràpid anant bosc a través i de seguida som al camí.
En general l'escalada és maca i entretinguda, sobretot perquè quasi no hi ha res equipat (1 fisurer enclastat, i 3 pitons a la primera agulla i un pitó a un metre del ràpel de la segona agulla). El que no m'ha agradat personalment és la guarro-escalada sobre liquen i la qualitat de la roca en algun punt (sobretot amb el trencament de la llastra, i que consti que només la tantejava un friend!!!). L'ambient brutal, envoltats de verdor. A la tardor, l'espectacle dels castanyers ha de ser encara millor.

Solius

Avui hem fet una matinal a Solius amb en Gerard. Sort n'hem tingut que estava núvol i no feia sol: calor suportable. I el millor de tot: sols, cosa rara a Solius.
Anem cap a l'esperó doncs tots 2 tenim coses per fer per allà. Escalfem a la via "agafa't com puguis" un Vè llarguet i després provem la primera via de la cara oest, un V+ que comença vertical i que després s'ajau.
En ho prenem amb calma i anem a la cara sud de l'esperó. Provem una via crec que graduada en 6a o 6a+ que va per una placa inclinada per accedir a la qual s'ha de superar un mini sostre, si es que es pot dir així. Posada la primera xapa, cal fer algun pas en invertit en un sortint d'uns 50 cm que et fa quedar amb els peus a dins i costa arribar a la següent presa de mans. Ho resolem anant per la dreta, a partir d'aquí, petites preses de peus i mans per placa llisa i amb assegurances llunyanes, però tots 2 encadenem. Val a dir, que hem estat provant de tirar recte cap a la segona xapa, però 6a ni de conya per aqui...
Seguim a la mateixa cara, i en Gerard vol provar una via que fa temps que no fa. No en recordo el nom, però és la 3ª començant per l'esquerra i diria que és un V+. El pas clau és colocar-se bé a l'entrada de la via i després es fa un flanqueig cap a l'esquerra.
Jo vull provar el 6c del totxo del porc: "Basarda". Curteta, només 4 xapes. Comença amb bon canto fent travessia cap a la dreta. El pas clau, és sortir de la tercera xapa. En Gerard l'ha encarat bé, però va massa ràpid i no coloca bé els peus. Cau abans de xapar la 4ª i en el saque fot costellada (ell diu que culada) contra l'arbre de sota. Neeen, estas bé?? Quina pinya!! Diu que no s'ha fet mal i torna a provar el pas, però s'ha cansat massa i no surt.
A mi, aquest pinyu no m'ha deixat indiferent, i encaro la via no massa convençut. Arribo a la tercera xapa, bloquejo d'esquerra però no ho veig clar i em penjo (el coco ha jugat de les seves). Ho torno a provar i el pas surt sense problemes. Tiro fins a la cadena i la deixo muntada perquè en Gerard la torni a provar, però va just i no encadena.
Un altre dia.....
Per variar, no fotos!!!

Cresta dels Bessiberris

L'ultim cap de setmana de juny quedem amb en Quico, en Pep, l'Enric i en Manel per anar a fer la cresta dels Besiberris.

Com que l'aproximació fins a la zona de vivac no és llarga, ens ho prenem amb calma i arribem vora les 4 al parking de la presa de Cavallers. Acabem de fer la motxilla i per variar, toca decidir si portem o no grampons. Tot i estar avisat per la neu trobada al Grand Facha, tothom vol reduir pes i un per l'altre, s'acaba decidint de deixar els grampons a la furgo. També deixem tots els empotradors i agafem només material per rapel i 2 cordes curtes.
Fem la volta al llac sota un bon sol i comencem a pujar cap als estanys de Riumalo. De seguida comencem a guanyar alçada fins que arribem a la zona de l'estany (Riumalo o Malvasina segons el mapa que miris...). El vivac principal ja està ocupat així que anem pujant fins a trobar un lloc on puguem fer vivac tots cinc comodament.

Hi ha força neu i ja preveiem una aproximació fins a la base del Bessiberri Nord per neu. I sense grampons... Sopar i a dormir amb una nit estrellada brutal!!
Ens llevem d'hora però no sortim fins quasi bé les 7. Obrim traça fins a la canal de pujada del Bessiberri Nord sense massa problemes. La neu està tova però s'aguanta bé.
Comencem a pujar per una successió de canals i sense problemes arribem al cim. Ni un núvol al cel. Fantàstiques vistes al massís de la Maladeta, agulles de Travessany....

A partir d'aquí, comencem a davallar per la cresta fins a la primera bretxa.

Passada aquesta hi ha una placa vertical d'uns 3-4 metres amb un pitó al mig. L'escalem sense problemes i seguim crestejant fins arribar a una zona on muntem un parell de ràpels curts per tornar de seguida a enfilar-nos a la cresta. Arribem així al Bessiberri del Mig N i ja per zona més fàcil al Sud.

A partir d'aquí, toca fer flanquejos per la neu, cosa que sense grampons i en l'estat de la neu ens fa perdre força temps. De seguida que podem tornem a la roca per pujar tot grimpant (farts de neu) al Bessiberri Sud.

La idea és seguir fins al Comaloformo i la Punta Passet. En Manel, que ja els ha fet, decideix baixar cap al vivac, la resta tirem uns metres més, però el mal estat de la neu i sobretot l'hora, fa que girem cua i també baixem. Potser amb un parell d'hores més ho haguéssim fet, però hem de ser a les 4 a la furgo perquè en Pep entra a treballar al vespre.
Amb els peus empapats arribem al vivac, mengem i recollim el material que hem deixat i tirem cap a la presa i cap al pàrking. Arribem rebentats.