Cadí: canal dels troncs

Dijous 26 de febrer, amb en Pep fem la canal dels troncs. Feia temps que la tenia pendent, després d'un intent fallit amb en Guille fa anys, abans que "el lado tenebroso" l'absorvís per sempre i només es dediqués al friki.

Llarga aproximació amb neu i gel des de quasi el cotxe, però amb traça oberta (per sort nostra). Ens plantem a peu de via en unes dues horetes non-stop amb el nostre pas de tortuga (veiem una altra cordada a la pala d'accés, però quan arribem a peu de via no hi són, potser han tirat per la Sàbat....).

La via es veu magnífica: encaixonada i dreta, i amb els blocs encastats del primer llarg esperant. A veure si no em passarà com l'ultim cop, que amb la nevada recent, feina que la neu inconsitent que tenien fés impossible avançar amb seguretat i vam abandonar. Ens preparem al solet, m'equipo tot dient a en Pep si li importa que obri jo. Cap problema. Tirem fins a un lloc on poso un pitó i em comença a assegurar. Progresso ràpid, la neu està perfecte, molta, de fet massa.... Passo les primeres roques i la cosa es posa dreta de debò, xapo en una cinta llarga qui hi ha al bloc clau i aqui ja cal començar a apretar. Per l'esquerra neu inconsistent sobre la pedra, toca tirar per la part dreta, més vertical. Esclasto la fulla del piolet en un forat buscant roca, cosa que em permet traccionar lo just per picar una mica el gel de més amunt. Poso una baga en una cinta curta i vella que hi ha al bloc i busco gel més amunt. Rascant amb els grampons a la part dreta de la paret (tothom ho deu fer perquè esta marcadíssima) fins que aguanten lo just per fer el següent moviment. Al final, a buscar la neu dura de la part de sobre del bloc encastat i ja pujar peus per sortir!! És un pas atlètic i molt maco. Fa vibrar al primer de corda!!!!

R sobre un spit 10 metres més amunt reforçat amb un extraplà i puja en Pep. Que també apareix per sobre del ressalt tot bufant, com jo.

A partir d'aqui, pugem en ensamble seguint la traça. Ni rastre de la resta de passos de roca. Suposo la gran quantitat de neu que hi ha els tapa. Ni veig els troncs, ni les orelles (a no ser que siguin 2 peces verticals de roca que sobresurten de la neu).

Tirem fins a sortir per la corniseta de la canal final. Un dia radiant. Bona via i solitud.... brutal!

Tot pujant a peu de via, parlavem de l'ultim llibre que he llegit: "Denali, la realitat d'un somni" de Zisko Rodriguez i Joan Pinsach. Relata l'ascenció al Denali per una colla del grup de Palamós. Tot i que havia vist el video editat, coneixia la historia a grans trets i havia vist en Zisko quan jo rondava pel club Alpí Palamós, no havia tingut oportunitat de llegir el llibre. Dimarts va caure a les meves mans. Grata sorpresa, un bon relat i una història d'aquelles que no et deixa indiferent, t'emociona i et fa pensar. Des d'aquí l'henorabona al Zisko pel relat, i per tot plegat (tot i el retard). Si en teniu la oportunitat, llegiu-lo, val la pena.

Deures enderrerits per carnestoltes

Arriba carnestoltes i com cada any decideixo passar d'envelats i disfressar-me del mateix: d'alpinista. Només cal trobar company. Sembla que tothom té compromisos... no tothom no: en Pep sempre es deixa enredar.

Com sempre diferents propostes i seguim durant tota la setmana el risc d'allaus al pirineu Aragonès, que no baixa de 4. Descartem doncs aquestes opcions i decidim anar a Boí a fer gel.
Marxem divendres amb la idea d'escalar el primer dia en roca a la zona d'Escales. Teniem en ment fer Sobaos Pasiegos, però en arribar a lloc, ni rastre del solet que esperavem trobar i una temperatura de 5ºC fan que la idea de fer roca s'aparqui per un altre dia. Acabem d'arribar a Caldes de Boí i al final ens decidim per provar una via fàcil i sense compromís i que a més, tots 2 coneixem: la de l'Oscar. Agafem els esquis i carreguem algo de material. És tard però com que queda a l'ombra, ens hi acostem a veure com està. Sort d'anar amb esquís, i tot i així, ha costat. Fins que no trobem la canal, amb neu més compactada, bastant agònic pel mig del bosc. Al final arribem a peu de via, fem el primer ressaltet i ens plantem a peu de la zona amb gel. La part esquerra, força desenganxada de la paret, per això tiro pel mig, on hi ha més gel. Muntem un top i fem un parell de pujades per la zona dreta, més vertical. L'estat del gel no dóna per més.
Baixem cap a Erill la Vall. En Pep, que no en té prou, va cap a les pistes per fer una pujadeta amb esquís, jo em quedo reposant.
Dissabte, és hora de fer els deures pendents: Antartic. Ens llevem d'hora i aproximem amb la llum dels frontals. Començo a pensar que a muntanya, per molt d'hora que et llevis, sempre hi ha algú que es lleva més d'hora que tu... per sort, sembla que aquests van cap a la Husky. Nosaltres arribem els primers a peu de via i ens ho prenem amb calma (previ pas pel peu de via d'Islandis per error). Mentre ens equipem arriba la següent cordada. Aqui ja no val a badar i sortim disparats cap a dalt. El primer llarg té tanta neu que només presenta un petit ressalt, així que el fem a pèl i ens situem sota el 2on llarg. Aquest és el millor. Bufa força vent i fa que purgui neu per tot el corredor. Començo a escalar el llarg, tota l'estona rebent neu i vent. El faig molt ràpid i quasi a cegues: visera i ulleres plenes de neu, però vaig fent. Pel costat dret s'hi ha posat l'altra cordada.
Anem alternant llargs amb en Pep, i amb l'altra cordada... tot i que van per la dreta i intenten anar al tanto, em toca menjar una mica de gel... bon rotllo però. Al final, compartim cordes per accelerar els ràpels. Potser és perquè té massa neu, però la via a mi m'ha decepcionat una mica.
Jo tinc ganes de més i busquem alguna cosa curta: cascada amagada, a l'esquerra de Polaris. Quan hi arribem, ens ho replantegem per la calor... tirem avall.

Unica foto que tinc d'Antartic (el fotògraf oficial d'avui, no s'ha guanyat les garrofes...)

Per diumenge, voldria provar Islandis, però com que hem de ser a Girona a les 6 de la tarda, hem de buscar un plà alternatiu més curt: dedicim que farem la Husky.
Diumenge ens tornem a llevar d'hora i sembla que som els primers a sortir del parking, tot i que ja veiem més frontals que es preparen. Avui provaré d'escalar amb els Quark del Matxacuca i sense dragoneres, així que deixo els meus piolets al cotxe. Arribem a peu de via i escalem el primer llarg, una canaleta amb algun ressalt de gel per arribar a peu de la cascada en sí. Treiem cordes i ens preparem. La via té per la part esquerra una linia de fractura d'uns 4 dits d'ample, però em preocupa més una altra linia un metre i mig per sobre que abarca tota la part esquerra de la via...
Obro per la part fàcil de la dreta i de baixada miro la part esquerra a veure com es veu. Sense anar a la part més esquerra, es podrà fer. Obro la via i munto R en 2 sptits que hi ha en una roca. En Pep, que també ha obert la part dreta, prova pel centre en top. Fem un parell més de pujades cadascú, però a la que surt el sol, tot regalima i ja no sembla tant segur. Pleguem veles. M'he sentit còmode sense dragoneres... però amb els meu piolets impensable. Com serà en una via més vertical?

Bon cap de setmana, i 2 vies que fa molt de temps volia fer i que acaben com a deures resolts.

Sempre ens quedarà el friki....

Amb en Pep, parlem a veure si avui podriem fer alguna cosa. Ha nevat molt sobretot al Pirineu de Lleida i Andorra. Volem anar cap a Ulldeter, i consultem les dades de precipitació de meteocat. Llàstima que només es pot consultar les dades del dia anterior de les estacions automàtiques, que diuen que abans de dimecres, quasi no ha caigut res a Setcases...

Preparem els trastos per fer alguna cosa alpinistica, però som conscients que potser no hi haurà condicions de manera que agafem els peus de gat i la corda de 10.5 per si de cas.
Efectivament, passat Vilallonga de Ter, carretera lleugerament glaçada. Ha nevat aquesta nit, potser no molt, però lo just per deixar la carretera relliscosa, i a més, sembla que fa vent en alçada...
Sort que sempre ens quedarà el friki!! així que canvi de plans i dicidim buscar solet per fer una mica d'esportiva. Acabem a Ogassa. La veritat es que tampoc les tenim totes: la zona on deixem el cotxe amb 2 dits de neu i aproximació relliscosa fins a peu de paret. Per sort, aquesta està seca, i a més fa un bon solet.
Si no conto les 3 vies que vaig obrir diumenge a Solius pels nens del Montclar, diria que no toco roca des de setembre?? buffff... a veure què sortirà!
Comencem de manera progressiva, obrint jo i en Pep en top: V, V+, 6a i 6b!! Olé... 6b després de tants mesos. Bé, Ogassa regala i per tant apuja la moral!! tinguem-ho en comte.
Ens desplacem una mica més a la dreta on fem un altre V+ i 6a+.

En resum, dia d'esportiva: solet, relax i parabolts!! Per ser sincer, també ho trobava a faltar (no tot ha de ser fred, cansament i males assegurances!!)
Quan no es pot fer alpinisme, sempre ens quedarà fer friki.

Ulldeter: cascada del fajol

Ahir, matinal al Ulldeter per treure el ventre de penes.

Decidim amb en Salvador anar a provar la cascada del gra de Fajol Petit, amb el paquet de neu que ha caigut, poca cosa podrem provar més. Queda demostrat amb la trinxera que hem d'obrir per arribar a peu de via. La idea és provar primer aquesta via i després anar cap a la Pulp Fiction o la reservoir dogs, depenent de com ho trobem.
Arribem a peu de via. En teoria és una via de 2 llargs però el primer ressalt, amb molta neu, el fem a pèl i muntem reunió prop d'un arbre. Poc gel i poc fred. Però molta neu i a més, vent, que fa que tota l'estona baixi neu de les cotes superiors, dutxant-nos tota l'estona.
En Salvador prova primer i surt per un ressalt de gel a l'esquerra.

Segon intent per mi. Reasseguro el pas de mixte que s'ha de fer amb una V i un friend i(previa pèrdua d'un friend que corre pendent avall. Quina merda, semblo burro... sort que el recuperaré més tard) i tiro amunt (no sense mirar-ho mil vegades...). Pont de gel psicològic per acabar el ressalt i sortir a la part superior que ja té més bones condicions i que permet posar un parell de cargols. D'aquí, camp de neu, dret i que no dóna massa bones vibracions fins a la R en un arbre.
Puja en Salvador, com jo, ple de neu per tot arreu de les purgues que rebem cada minut i mig.
Deixem un mallon per provar una entrada diferent, més mixta.

Vistes les condicions, decidim retirar cap a casa, que ja és hora, i passem de provar les altres vies.