Descobrint camins per les Gavarres

Diumenge tinc el matí lliure, després de treballar tot el dissabte, toca fer alguna cosa per desconectar. Tothom té compromisos, i tot i que havia quedat per anar a fer esportiva, falla a ultima hora. Sense company/a l'altre extrem de la corda, toca fer bici, que fa mesos que tinc abandonada (no tinc massa ganes de fer quilometrada per una matinal hivernal). De fet, ja es nota que ni la bici ni jo estem al 100%, ens fa falta una posada a punt a tots dos, però sortim igual.

Ruta aproximada en vermell.

Sortida en direcció a la platja de Castell, i d'aqui enfilo cap a Cap Roig per una curta pujada. D'aquí, baixada cap a Palafrugell passant per la zona de l'Ermedàs i per carretera vaig tirant cap a Esclanyà. D'aquí decideixo tirar cap a Pals, seguint una ruta de BTT marcada, però abans d'arribar a Pals, trenco cap a Torrent. De Torrent, per carretera en direcció la Bisbal per agafar un camí a mà esquerra que en teoria hauria de pujar cap a Fitor. Com que no hi he passat mai, agafo els camins principals fins que després d'una forta pujada només tinc 2 opcions, la de l'esquerra és clarament un camí particular. El de la dreta, es va enfilant fins a una barraca, on la gent que hi ha em diu que és final de trajecte, que el camí no porta enlloc. Em donen instruccions de quin trencant agafar, després de recular, al voltant d'una cadena i passant per una masia, però quan hi arribo, el camí es comença a difuminar (o jo no el veig...). Pendent avall pel mig del bosc fins que ja no es pot seguir més a sobre de la bici. Toca empenyer una estona fis que surto un altre cop a un camí transitable. Tiro uns metres però dubto de la direcció i reculo. La pista és bona i es va enfilant fins que arribo a una zona coneguda (el mateix camí que vam afagar amb en Ferran la ultima vegada), que puja fins al coll de tramuntana.

D'aquí, per camí conegut en direcció Fitor, allargo per una trialera de baixada, que em porta cap al rierol. Agafo la pista de l'esquerra en contes de tirar per la dreta que em duria a Fitor i vaig pujant fins a sortir a la pista principal. Uns metres més i agafar la ràpida baixada de mas Cabrer. Volo per la baixada i pels seus bots, esperonat per unes motos que em venen al darrere. Al final m'atrapen (collons com hi van...). Retorno al punt de partida.

Al final han estat cap a 40 km de puja-baixa, força trenca-cames. sobretot quan fa tant de temps que no tocaba la bici, però sempre va bé per agafar fondo i passar una bona estona. I de pas, descobrir nous camins per a pròxims dies.

Multiactivitat a l'inici del 2009: BTT, esquí i canals.

Dia 1: BTT pel Baix Empordà

Aprofitant que no hem anat a dormir excessivament tard, jo prefereixo dormir poc i aprofitar el matí. La Marta es queda clapant, i tiro per anar a trobar en Ferran per anar a fer una volta en BTT.
Com que fa eons que no agafo la bici, li demano una volta tranquila, o sigui que provarem el nou carril-bici que han fet de Palamós a Palafrugell. En Ferran per variar, em comença a desfondar tirant de molinet i em fa esbufegar per seguir-li el ritme, encaixant plat gros i pinyons petits...
De Palafrugell, tirem cap a Pals, també és camí tranquilet. Com que ja he rodat una mica, em sento millor i decidim tirar cap a Torrent i pujar cap a les Gavarres, al nostre etern Fitor.
Després d'errar el camí un parell de cops i recular, anem a lo segur i tirem per Llofriu en direcció Fitor. Encara que sembli extrany, no he passat mai per aquest camí. Comença suau però de seguida la pista es comença a enfilar. Aquest terreny se'm dóna millor i ara qui fa esbufegar al company sóc jo. Un cop a dalt, baixada per tornar a pujar de seguida. Així anem fent fins al trencall de la Casona, tirem en direcció Fitor i agafem la baixada de mas Cabré direcció Vall-llòbrega. Just a baix, em trobo la Marta que s'ha llevat i ha sortit a passejar amb la gossa. Nosaltres tirem cap a casa.

Dia 2: esquí al Taga
Amb les cames encara adolorides d'ahir i amb molta son a sobre ens trobem amb en Pep per anar a fer el Taga amb esquís. Cal aprofitar la quantitat de neu que hi ha aquests dies per fer cims d'aquesta alçada. Arribem a Pardines i baixem amb el cotxe fins a l'ermita de Santa Magdalena, on una mica més amunt, deixem el cotxe.
Som els primers, però no hem acabat d'equipar-nos que ja arriben 2 cotxes més. Sembla que serem colla pujant.

Seguim el camí amb traça ja marcada per anar a buscar el coll de Bac. Quan portem poca estona es trenca el tensor de la pell de foca d'un dels meus esquís. Ens parem a fer una reparació d'emergència amb un filferro, però no va bé del tot i a la poca estona torna a petar l'invent. Ara amb un tros de cordino, sembla que pot aguantar fins al final de la sortida.

Seguim tirant amunt sense massa problemes fins a la carena que acaba de pujar suau fins al cim.
Baixem amb el nostres estil patatero amb els esquis posats fins a la porta del cotxe. Genial!!


Dia 3: canal Astaroth al gra de Fajol Gran
Avui hem quedat amb en Pep, en Salvador i en Jordi per anar a Vallter. He tornat a dormir molt poc i estic fet pols. Aprofito que no condueixo per dormir bona part del trajecte. Arribem mentre comença a clarejar, agafem els trastos i amunt.
En Jordi i jo, provarem la canal Astaroth al Fajol gran i el Pep i en Salvador, acabaran fent la Conrado-Altamira.

Comença el primer llarg fins a un bloc empotrat. Des de sota es veu fàcil i decidim de fer-ho sense corda. Tiro jo primer... només porto uns metres i quan es posa una mica dret, i tasto les condicions de la neu (molt tova, sense transformar) i gel precari, reculo i demano corda. Torno a tirar de primer superant un petit resalt fins a una R a la part dreta de la canal (1 spit i un pitó).
Ara tira en Jordi per superar el bloc encastat i que ataca per la dreta, resseguint una petita repisa fins a una zona més dreta on encara es pot traccionar amb els piolets (això si, previa volada des de la repisa fins a la neu...). Un cop superat això, 2 llargs seguin una pala de neu sense massa difucultat, excepte per l'estat de la neu i el penós d'obrir traça enfonsat per sobre el genoll. Al final d'aquesta zona, s'acaba la canal, topant amb uns desploms i cal fer un flanqueig aeri per superar una petita cornisa i baixar en direcció a la canal final. Munto una R amb 2 friends i un pitó: "Jordi, ja veuràs quin riure quan vegis lo que he pogut muntar!!!"
En Jordi encara la part final que es posa dreta en 15 metres. Hi ha neu en una zona on normalment són passos de roca pel que ens han dit. Uns 20 cm de neu no transformada que només tapen els passos de roca però sobre els que no et pots aguantar. Protegeix el pas amb un pitó i intenta traccionar en una zona de gel que només de picar va caient i que té consistència de granitzat o gel de peixateria, com es vulgui... No ho veu clar i decideix no pujar. Em diu si vull tirar jo, però en vistes de com està la neu i que colga prou la roca com per no veure ni on es pot clavar, declino i decidim tirar avall. Desmunta tots els pitons posats i just quan ha tret l'ultim, rellisca i vola per sobre d'una franja rocosa uns 4 o 5 metres per espategar al camp de neu i el paro 4 o 5 metres més avall. En el vol perd un piolet i es trenca un porta-material fent una escampada de pitons, cintes, etc... Colloooons. En veure'l volar, el primer pensament ha estat per la reunió, que ha aguantat de PM i després de veure que no baixaven tots 2, a veure si s'ha fet mal. Sort que hi ha molta neu i ha caigut en tou.
Baixem, estar més clar que mai. Llàstima no acabar la via per 15 metres, però ja hi tornarem quan tot el paquetàs s'aposenti.
Descens fins al refu on hem quedat amb els altres. Triguen 2 hores i mitja a arribar (m'he passat molta estona mirant a veure si els veia, amb cert patiment... al final els truquem pel mòbil i diuen que han fet la Conrado-Altamira, que molta neu sense transformar i que mixte per un tubo: com ha canviat des que la vam fer en Pep i jo...).
Fets pols, cap a casa.

Dia 4: canal amagada al Gra de Fajol Petit
Torno a dormir una merda. Haviem quedat amb el meu germà Pep i la Marta per anar a fer alguna cosa fàcil a Vallter. Farem la canal Amagada, que ja té traça feta d'ahir i jo no estic per obrir traça altre cop.
Tot i que no hem matinat tant, jo porto el cansament acumulat i la falta de son, de segur que em passen factura. Fa fred i bufa el vent a les parts altes. Agafem només una corda i poc material, és una canal fàcil.
Seguim uns nois que ens obren traça fins a l'inici del con de la via. A partir d'aqui, em toca a mi.

Sort que enganyo en Pep i obre una estona. Ens encordem quan ja es tanca la canal. Asseguro un passet mixte que aquest parell fa temps que no toquen neu. En Pep va tirant mentre desmunto i m'espera abans d'una franja de roca (la ultima) que flanquejo per la dreta.

Els asseguro per fer aquest tros i ja tirem en ensamble fins a dalt. Aqui el vent bufa ja fort i fa molt de fred. Al cim, encara és pitjor, sort del solet que m'escalfa les mans glaçaces. Baixem cap al coll dels fajols ventats a tope i amb la neu aixecada pel vent acrivillant-nos la cara i non-stop fins al cotxe.

Vaja 4 dies que porto!! A partir d'ara, faré una mica de bondat i deixarem recuperar el cos... tot pensant en quina serà la pròxima sortida. Al final la Marta tindrà raó: no en tinc mai prou. Algú deu saber de què li parlo, no??

Susqueda-Sau en BTT

Dissabte 14 de juny toca fer una mica de BTT. Ja fa dies que no la toco i necessito agafar una mica de fondo. Decidim amb en Josep anar a fer la volta al pantà de Susqueda.

Es una ruta molt xula que ja havia fet seguint la ressenya d'un vèrtex. La previsió del temps es de sol i nuvols, i tot que hem tingut més nuvols que res més, no ens ha plogut. Tot i això s'han deixat notar les pluges dels ultimes dies, tant en els nivells dels embassaments (Sau al 100% o quasi) com en els nombrosos bassals del camí.

Sortim de la presa de Susqueda i anem fent tot esquivant basses i rierols que travessen el camí fins a arribar a Sau.

Un cop arribem a Sau, cal atravessar la presa i pujar cap a Rupit i Sant Joan de Fàbregueas per una pista asfaltada. No hi ha pujades fortes però anem guanyant alçada. Arribem al trencant que hem d'agafar per baixar sota Sant Joan de Fàbregues. Tornem a agafar camí sense asfaltar i anem baixant fins a vorejar l'Agullola de Rupit, d'on encara baixem més seguin la pista de la dreta.
Aqui ja tinc els meus dubtes de per on tirar, no portem ressenya, i no ho recordo massa bé. Al final, seguin la pista i després d'una pujada que em deixa les cames trencadetes (es nota la falta d'entrenament....) comença la baixada fins al pantà de Susqueda. El camí molt pedregós i trencat. Vorejem un mendre del pantà seguint la pista fins que ens trobem en una riera-bassa que travessa la pista: massa fonda per passar-la sobre la bici o sigui que toca baixar fer una mica de piruetes per no quedar xops.

D'aquí, seguir la pista fins a una pedrera i baixar pel camí de la dreta fins a la presa.
Jo arribo fet pols i mort de gana, conclusió: cal entrenar una mica per agafar fondo!! En Josep també arriba tocat i també amb molta gana (afamats fins al punt de compartir i menjar-nos una "barrita" florida, però la gana i la falta de forces ens podien....)

BTT per les Gavarres

Diumenge 16 de març toca btt. Després del dissabte treballant tot el dia, anirà bé treure una mica el fetge amb la bici i de pas entrenarem una mica de cara a setmana santa. En principi volia fer una sortida per Osona, però als companys no els va bé, de manera que sortirem per les Gavarres. Hem quedat en Jopep, en Txitxi, en Pepe i jo (quins 4 elements!). Com que hem de ser a dinar a casa, farem una matinal molt maca: Palamós-Fitor-Santa Llúcia de l'Arboç-La Bisbal-Palamós.
Sortim a les 9.30 i ens ho prenem amb calma tot xerrant. La primera rampa forta provoca silenci i esbufecs mentre pujem cap a Fitor. Abans d'arribar a Fitor trenquem cap a Santa Llúcia de l'Arboç seguint el circuit marcat de BTT. Pujadetes i baixades fan que de moment no sigui massa dur.
Tots quatre anem a un ritme tranquil fins a Sta. Llúcia.
Ara una divertida trialera que ens obliga a posar el peu a terra per baixar el tros més dret (s'han de tenir ben posats per fer-ho a sobre la bici, i per quedar bé, diré que som massa "prudents" per fer-ho, jajaja, o sigui que peu a terra!).
Des la Bisbal a Fonteta i tornem a pujar cap a la zona de Fitor per baixar cap a Vall-llobrega i Palamós.
La Marta quan ens ha vist arribar, ha sortit amb unes olives i una birreta. Quin detall!!!