Grand Facha 3005m

Grand Facha 1- Nosaltres 0
Això ho resumeix tot.
Quina ràbia. Quan es resisteix un cim fàcil, sempre emprenya, però bé, millor això que sortir-ne escaldat.
Aprofitant que hi ha festa per Sant Joan, m'agafo un dia de festa per coincidir amb la Marta i poder fer una sortida de pirineu.
La veritat és que planifico aquest cim com a estival, tot i que sé que encara queda neu, penso que la piramide cimera es deu deixar fer sense problemes per tant, res de material.
Tot i que la meteo no pinta massa bé, sortim cap a Respumoso. Després de la quilometrada, arribem a la Sarra, on deixem el cotxe i comencem a caminar amb calma. El dia està tapat i amb la previsió de xàfecs, no les tenim totes, però anem pujant. El cel tapat però, ajuda a fer la pujada amb menys calor i s'agraeix. Anem guanyant alçada a través de la fageda fins que veiem la presa de respumoso. Una mica més i ja som al refugi. De moment no plou. Es veu molta neu a la vall i no les tenim totes per poder pujar demà.

La idea era pujar fins a l'Ibon de las Ranas per plantar la tenda, però baixa una boira que no ens deixa veure res, i decidim acampar vora l'antic refugi, apartats vora un llac. Sopar i a dormir.
No ha plogut i el cel està despejat 100%, així que decidim tirar amunt fins a on puguem, en funció de la neu.
Segons la ressenya, hem de passar una presa i anar en direcció cap a Campo Plano i atravessar el riu. Primer problema: baixa massa aigua i no es pot passar per on voliem així que toca recular per anar a buscar un petit pont darrere la presa. Perdem mitja hora.
Un cop entres a la vall, de seguida toca trepitjar neu, que quasi no deixarem fins al coll de la Facha. Es veuen rampes dretes a mida que pugem però al final no ho són tant i amb neu primavera es deixen fer sense grampons.

Un cop al coll, ja hem atrapat als 2 nois que havien sortit abans que nosaltres. Només un ens acompanya fins a dalt. El camí de pujada, empinadet i desdibuixat. Cal seguir bé les fites i intentar esquivar al màxim la neu (nosaltres no portem grampons). La Marta comença a no passar-ho bé i se sent insegura en aquest terreny. L'animo a seguir fins que trobem un tros força empinat, tipus aresta de neu, per on va la traça. Aqui decideixo que nosaltres no tirem més amunt. L'altre noi, tot i dur grampons no ho veu clar, però al final tira amunt.

Jo decideixo no provar-ho, així que tirem avall.
Disfrutem del dia i del sol tot baixant per recollir els trastos i retornar cap al cotxe.
Ja ho deia abans, muntanya 1-nostraltres 0, però no passa res...

Escalada a Beuda

Escalar a Beuda entre setmana és un altre món.
Sols.
Avui dijous hem fet una matinal a Beuda. Hem quedat amb en Gerard a Besalú (ell venia del Costabona i com que s'ha perdut, se li perdona que arribi una hora tard!) i anem cap als sectors. Inicialment volia provar la zona de dalt del castell (el moro) però anem justos de temps i decidim provar el sector del castell.
Escalfem a "la mamella" un 6a i de seguit fem la del costat, "guxefti" 6a+/6b. Tots dos encadenem sense problemes.
Fa caloreta i ens ho prenem amb calma. Proposo provar una via que hi ha al costat, és nova i no surt al llibre de ressenyes que tinc però en una ressenya d'internet hi surt i li donen 6c "menhir".
Molt curta, 3 xapes o sigui que de ser d'apretar-hi fort. La provo i no encadeno. A la segona xapa, que és la par difícil, s'hi ha de trobar el pas i anant a vista, vaig massa just. La torno a provar i encadeno al segon pegue. En Gerard que m'ha vist suant als passos, encadena al flaix.

Què fem ara? Proposta de provar un 6c que no vam encadenar l'ultim cop que el vam provar al sector els gossos. És la variant de "om naman sibaya" un 6a que si et desvies a la dreta per un sostre, surt 6c. La prova en Gerard però no treu els passos a la zona clau. Això si, la munta i torna a provar el pas en top. Jo des de sota he vist la seqüència i aprofitant la vinentesa, encadeno.

És hora de dinar i no tindrem temps de gaire res més. A la tarda em toca currar. Estic supersatisfet, 2 6c en un matí. Qui m'ho hagués dit???

Escalada a Sadernes

Tot i les cames cansades per la bicicletada de dissabte, diumenge toca fer esportiva a Sadernes.
Els del servei meteorològic de Catalunya, segueixen sense afinar i tot que la previsió pel matí era de sol, el dia està molt tapat.
Sortim doncs cap a Sadernes amb la Marta, la Thaïs, el Joan i en Marc. La secció femenina no ve amb masses ganes d'escalar o sigui que escalarem basicament en Joan i jo.
Arribem ja amb la barrera abaixada. Ja va bé, així estirem una mica les cames de camí als sectors d'escalada. La noia de la barrera ens diu que només han passat uns escaladors (més tard, i com ja pensavem, entre els que han dormit allà i els que arriben més tard, hi ha força gent escalant).
Fa temps que tinc ganes de provar un sector nou per mi "el celler de les monges", que apareix a la nova guia d'escalada que he agafat en préstec del Matxacuca: un parell de cinquens, 6a's i 6b's, que és el que necessito.
Arribem al parking i amb les pluges el riu va més ple del normal per l'època. Com que no ens volem mullar els peus, baixarem per intentar passar per la zona de la cúpula. El primer tros, el trampegem per les roques, però el segons, toca descalçar-se... tanta volta i al final acabaem de peus a l'aigua.
Un cop al sector, de moment estem sols: bé. La roca una mica molla en determinades zones. Començo pels cinquens. El de més a l'esquerra em fa rumiar molt un pas amb la xapa allunyada a la dreta, però encara que al final el trec em deixa aquella sensació de que potser avui farem poca cosa. En Joan encadena sense problemes. El segon V, més facilet sense problemes i també l'encadenen en Joan i la Marta.
Les noies i en Marc se'n van a fer una caminadeta cap a Sant Aniol. Han marxat just a temps perquè arriba la marabunta!! de cop arriben al sector 8 o 10 escaladors. Voliem provar un 6a+ de la dreta de tot, però l'ocupen, així que decidim provar el 6b del costat dels cinquens. Via llarga i molt maca, llàstima que la part de sota estava molla i relliscava però l'encadeno a vista. En Joan també encadena (està fort!! per fer dies que no escala). Les 4 primeres xapes fan una mena de travessia que et porta a una secció més fàcil per encarar la part final més dreta. M'ha agradat molt.
Provo també el 6b+ del costat. Via més curta (3 xapes) i explosiva. No encadeno però la munto. En Joan la prova en top i la fa sense problemes però crec que es desvia massa a l'esquerra. Jo la torno a provar per deixar-hi totes les forces perquè no aconsegueixo encadenar, m'encallo a la sortida de xapar la segona. Queda per un altre dia.
És hora de dinar i marxem del sector per trobar-nos amb la resta al pàrking (previ pas del riu descalços). Dinem i decidim que en tenim prou per avui.
El sector m'ha agradat. Ja haviem parlat amb en Gerard de venir-hi, o sigui que tornarem.

Susqueda-Sau en BTT

Dissabte 14 de juny toca fer una mica de BTT. Ja fa dies que no la toco i necessito agafar una mica de fondo. Decidim amb en Josep anar a fer la volta al pantà de Susqueda.
Es una ruta molt xula que ja havia fet seguint la ressenya d'un vèrtex. La previsió del temps es de sol i nuvols, i tot que hem tingut més nuvols que res més, no ens ha plogut. Tot i això s'han deixat notar les pluges dels ultimes dies, tant en els nivells dels embassaments (Sau al 100% o quasi) com en els nombrosos bassals del camí.

Sortim de la presa de Susqueda i anem fent tot esquivant basses i rierols que travessen el camí fins a arribar a Sau.

Un cop arribem a Sau, cal atravessar la presa i pujar cap a Rupit i Sant Joan de Fàbregueas per una pista asfaltada. No hi ha pujades fortes però anem guanyant alçada. Arribem al trencant que hem d'agafar per baixar sota Sant Joan de Fàbregues. Tornem a agafar camí sense asfaltar i anem baixant fins a vorejar l'Agullola de Rupit, d'on encara baixem més seguin la pista de la dreta.
Aqui ja tinc els meus dubtes de per on tirar, no portem ressenya, i no ho recordo massa bé. Al final, seguin la pista i després d'una pujada que em deixa les cames trencadetes (es nota la falta d'entrenament....) comença la baixada fins al pantà de Susqueda. El camí molt pedregós i trencat. Vorejem un mendre del pantà seguint la pista fins que ens trobem en una riera-bassa que travessa la pista: massa fonda per passar-la sobre la bici o sigui que toca baixar fer una mica de piruetes per no quedar xops.

D'aquí, seguir la pista fins a una pedrera i baixar pel camí de la dreta fins a la presa.
Jo arribo fet pols i mort de gana, conclusió: cal entrenar una mica per agafar fondo!! En Josep també arriba tocat i també amb molta gana (afamats fins al punt de compartir i menjar-nos una "barrita" florida, però la gana i la falta de forces ens podien....)

Escalada a Cala Montgó

Ja feia temps que volia anar a provar aquest sector. M'havien passat les ressenyes fa força al GEiEG però no tenia clar per on quedava.
L'altre dia, vaig trobar l'accés gràcies al blog "Alçades....amor i odi", on a més hi han publicat una ressenya amb el grau de les vies.
Amb la previsió de meteo de sol assegurat a l'Empordà (a veure si no la caguen, que ultimament fallen més...) passem de d'anar a Sadernes, que era l'altra alternativa i tirem cap a l'Escala. Tornem a quedar amb en Gerard, i previa parada a esmorzar, arribem a Cala Montgó.
Seguim el camí de ronda fins a la vertical de la torre de guaita, on cal anar vall avall en direcció al mar fins a una repisa de roca, on ja veurem algun quimic i algun parabolt.
Rapelem per la part menys inclinada (i que després farem servir per tornar a pujar), tot i que es podria baixar a peu, però jo amb xancletes passo...
Comencem per les 2 vies que tenen reunió comuna, 6a i 6a+. La segona, costa sortir d'una placa llisa si no trobes els cantos bons i et fan acabar amb els braços infladets. Això ens deixa a tots 2 amb la sensació de que poca cosa farem avui...

Descansem una mica i provem el 6b del costat. Via desplomada però de cantos boníssims i on no s'hi val entretenir-se gaire. Encadenem tots 2, i per sort, ens millora el regust de boca. Llàstima de la reunió que està força feta caldo, el químic de sota, d'on s'hauria de rapelar està sortit 1-2 cm de la paret, o sigui que deixo un parell de cintes que ja recuperaré després i rapelo.
Provem el 6a del costat que també encadenem. Com que fa caloreta, en Gerard s'en va a banyar mentre jo denscanso i miro la resta de vies. Queden 2 6a's, 2 6b+'s i un 6c.
Decidim provar el 6b+ de més a la dreta: lleugerament desplomat fins a un marcat sostre i amunt. Tiro jo de primer, i encadeno a vista. Via maca, amb molt de canto i tot que impressiona la situació de les assegurances, sobretot la del sostre, la trobo encertada. La deixo muntada per en Gerard però cau sortint del sostre. No ha trobat el canto bo.
Es fa tard i he d'anar a treballar a la tarda, de manera que pleguem veles i cap a casa. Tornarem a provar el que ens queda.
En general la zona està bé, tot i que esperavem trobar-hi granit. En general són vies de desplom amb bon canto però una mica brutes, amb pols i algun tros de roca que va petant. L'equipament no és pas el millor ni de bon tros, la majoria de vies reequipades amb quimics, però les reunions una mica rovellades (maillons mig podrits...). Lo bo és que et pot banyar si apreta la calor (tot i que per mi, preferixo de moment passar una mica de calor, massa freda pel meu gust!!)