Aprofitant que no hem anat a dormir excessivament tard, jo prefereixo dormir poc i aprofitar el matí. La Marta es queda clapant, i tiro per anar a trobar en Ferran per anar a fer una volta en BTT.
Com que fa eons que no agafo la bici, li demano una volta tranquila, o sigui que provarem el nou carril-bici que han fet de Palamós a Palafrugell. En Ferran per variar, em comença a desfondar tirant de molinet i em fa esbufegar per seguir-li el ritme, encaixant plat gros i pinyons petits...
De Palafrugell, tirem cap a Pals, també és camí tranquilet. Com que ja he rodat una mica, em sento millor i decidim tirar cap a Torrent i pujar cap a les Gavarres, al nostre etern Fitor.
Després d'errar el camí un parell de cops i recular, anem a lo segur i tirem per Llofriu en direcció Fitor. Encara que sembli extrany, no he passat mai per aquest camí. Comença suau però de seguida la pista es comença a enfilar. Aquest terreny se'm dóna millor i ara qui fa esbufegar al company sóc jo. Un cop a dalt, baixada per tornar a pujar de seguida. Així anem fent fins al trencall de la Casona, tirem en direcció Fitor i agafem la baixada de mas Cabré direcció Vall-llòbrega. Just a baix, em trobo la Marta que s'ha llevat i ha sortit a passejar amb la gossa. Nosaltres tirem cap a casa.
Dia 2: esquí al Taga
Amb les cames encara adolorides d'ahir i amb molta son a sobre ens trobem amb en Pep per anar a fer el Taga amb esquís. Cal aprofitar la quantitat de neu que hi ha aquests dies per fer cims d'aquesta alçada. Arribem a Pardines i baixem amb el cotxe fins a l'ermita de Santa Magdalena, on una mica més amunt, deixem el cotxe.
Som els primers, però no hem acabat d'equipar-nos que ja arriben 2 cotxes més. Sembla que serem colla pujant.
Seguim el camí amb traça ja marcada per anar a buscar el coll de Bac. Quan portem poca estona es trenca el tensor de la pell de foca d'un dels meus esquís. Ens parem a fer una reparació d'emergència amb un filferro, però no va bé del tot i a la poca estona torna a petar l'invent. Ara amb un tros de cordino, sembla que pot aguantar fins al final de la sortida.
Seguim tirant amunt sense massa problemes fins a la carena que acaba de pujar suau fins al cim.
Baixem amb el nostres estil patatero amb els esquis posats fins a la porta del cotxe. Genial!!
Dia 3: canal Astaroth al gra de Fajol Gran
Avui hem quedat amb en Pep, en Salvador i en Jordi per anar a Vallter. He tornat a dormir molt poc i estic fet pols. Aprofito que no condueixo per dormir bona part del trajecte. Arribem mentre comença a clarejar, agafem els trastos i amunt.
En Jordi i jo, provarem la canal Astaroth al Fajol gran i el Pep i en Salvador, acabaran fent la Conrado-Altamira.
Comença el primer llarg fins a un bloc empotrat. Des de sota es veu fàcil i decidim de fer-ho sense corda. Tiro jo primer... només porto uns metres i quan es posa una mica dret, i tasto les condicions de la neu (molt tova, sense transformar) i gel precari, reculo i demano corda. Torno a tirar de primer superant un petit resalt fins a una R a la part dreta de la canal (1 spit i un pitó).
Ara tira en Jordi per superar el bloc encastat i que ataca per la dreta, resseguint una petita repisa fins a una zona més dreta on encara es pot traccionar amb els piolets (això si, previa volada des de la repisa fins a la neu...). Un cop superat això, 2 llargs seguin una pala de neu sense massa difucultat, excepte per l'estat de la neu i el penós d'obrir traça enfonsat per sobre el genoll. Al final d'aquesta zona, s'acaba la canal, topant amb uns desploms i cal fer un flanqueig aeri per superar una petita cornisa i baixar en direcció a la canal final. Munto una R amb 2 friends i un pitó: "Jordi, ja veuràs quin riure quan vegis lo que he pogut muntar!!!"
En Jordi encara la part final que es posa dreta en 15 metres. Hi ha neu en una zona on normalment són passos de roca pel que ens han dit. Uns 20 cm de neu no transformada que només tapen els passos de roca però sobre els que no et pots aguantar. Protegeix el pas amb un pitó i intenta traccionar en una zona de gel que només de picar va caient i que té consistència de granitzat o gel de peixateria, com es vulgui... No ho veu clar i decideix no pujar. Em diu si vull tirar jo, però en vistes de com està la neu i que colga prou la roca com per no veure ni on es pot clavar, declino i decidim tirar avall. Desmunta tots els pitons posats i just quan ha tret l'ultim, rellisca i vola per sobre d'una franja rocosa uns 4 o 5 metres per espategar al camp de neu i el paro 4 o 5 metres més avall. En el vol perd un piolet i es trenca un porta-material fent una escampada de pitons, cintes, etc... Colloooons. En veure'l volar, el primer pensament ha estat per la reunió, que ha aguantat de PM i després de veure que no baixaven tots 2, a veure si s'ha fet mal. Sort que hi ha molta neu i ha caigut en tou.
Baixem, estar més clar que mai. Llàstima no acabar la via per 15 metres, però ja hi tornarem quan tot el paquetàs s'aposenti.
Descens fins al refu on hem quedat amb els altres. Triguen 2 hores i mitja a arribar (m'he passat molta estona mirant a veure si els veia, amb cert patiment... al final els truquem pel mòbil i diuen que han fet la Conrado-Altamira, que molta neu sense transformar i que mixte per un tubo: com ha canviat des que la vam fer en Pep i jo...).
Fets pols, cap a casa.
Dia 4: canal amagada al Gra de Fajol Petit
Torno a dormir una merda. Haviem quedat amb el meu germà Pep i la Marta per anar a fer alguna cosa fàcil a Vallter. Farem la canal Amagada, que ja té traça feta d'ahir i jo no estic per obrir traça altre cop.
Tot i que no hem matinat tant, jo porto el cansament acumulat i la falta de son, de segur que em passen factura. Fa fred i bufa el vent a les parts altes. Agafem només una corda i poc material, és una canal fàcil.
Seguim uns nois que ens obren traça fins a l'inici del con de la via. A partir d'aqui, em toca a mi.
Sort que enganyo en Pep i obre una estona. Ens encordem quan ja es tanca la canal. Asseguro un passet mixte que aquest parell fa temps que no toquen neu. En Pep va tirant mentre desmunto i m'espera abans d'una franja de roca (la ultima) que flanquejo per la dreta.
Els asseguro per fer aquest tros i ja tirem en ensamble fins a dalt. Aqui el vent bufa ja fort i fa molt de fred. Al cim, encara és pitjor, sort del solet que m'escalfa les mans glaçaces. Baixem cap al coll dels fajols ventats a tope i amb la neu aixecada pel vent acrivillant-nos la cara i non-stop fins al cotxe.
Vaja 4 dies que porto!! A partir d'ara, faré una mica de bondat i deixarem recuperar el cos... tot pensant en quina serà la pròxima sortida. Al final la Marta tindrà raó: no en tinc mai prou. Algú deu saber de què li parlo, no??
Com que fa eons que no agafo la bici, li demano una volta tranquila, o sigui que provarem el nou carril-bici que han fet de Palamós a Palafrugell. En Ferran per variar, em comença a desfondar tirant de molinet i em fa esbufegar per seguir-li el ritme, encaixant plat gros i pinyons petits...
De Palafrugell, tirem cap a Pals, també és camí tranquilet. Com que ja he rodat una mica, em sento millor i decidim tirar cap a Torrent i pujar cap a les Gavarres, al nostre etern Fitor.
Després d'errar el camí un parell de cops i recular, anem a lo segur i tirem per Llofriu en direcció Fitor. Encara que sembli extrany, no he passat mai per aquest camí. Comença suau però de seguida la pista es comença a enfilar. Aquest terreny se'm dóna millor i ara qui fa esbufegar al company sóc jo. Un cop a dalt, baixada per tornar a pujar de seguida. Així anem fent fins al trencall de la Casona, tirem en direcció Fitor i agafem la baixada de mas Cabré direcció Vall-llòbrega. Just a baix, em trobo la Marta que s'ha llevat i ha sortit a passejar amb la gossa. Nosaltres tirem cap a casa.
Dia 2: esquí al Taga
Amb les cames encara adolorides d'ahir i amb molta son a sobre ens trobem amb en Pep per anar a fer el Taga amb esquís. Cal aprofitar la quantitat de neu que hi ha aquests dies per fer cims d'aquesta alçada. Arribem a Pardines i baixem amb el cotxe fins a l'ermita de Santa Magdalena, on una mica més amunt, deixem el cotxe.
Som els primers, però no hem acabat d'equipar-nos que ja arriben 2 cotxes més. Sembla que serem colla pujant.
Seguim el camí amb traça ja marcada per anar a buscar el coll de Bac. Quan portem poca estona es trenca el tensor de la pell de foca d'un dels meus esquís. Ens parem a fer una reparació d'emergència amb un filferro, però no va bé del tot i a la poca estona torna a petar l'invent. Ara amb un tros de cordino, sembla que pot aguantar fins al final de la sortida.
Seguim tirant amunt sense massa problemes fins a la carena que acaba de pujar suau fins al cim.
Baixem amb el nostres estil patatero amb els esquis posats fins a la porta del cotxe. Genial!!
Dia 3: canal Astaroth al gra de Fajol Gran
Avui hem quedat amb en Pep, en Salvador i en Jordi per anar a Vallter. He tornat a dormir molt poc i estic fet pols. Aprofito que no condueixo per dormir bona part del trajecte. Arribem mentre comença a clarejar, agafem els trastos i amunt.
En Jordi i jo, provarem la canal Astaroth al Fajol gran i el Pep i en Salvador, acabaran fent la Conrado-Altamira.
Comença el primer llarg fins a un bloc empotrat. Des de sota es veu fàcil i decidim de fer-ho sense corda. Tiro jo primer... només porto uns metres i quan es posa una mica dret, i tasto les condicions de la neu (molt tova, sense transformar) i gel precari, reculo i demano corda. Torno a tirar de primer superant un petit resalt fins a una R a la part dreta de la canal (1 spit i un pitó).
Ara tira en Jordi per superar el bloc encastat i que ataca per la dreta, resseguint una petita repisa fins a una zona més dreta on encara es pot traccionar amb els piolets (això si, previa volada des de la repisa fins a la neu...). Un cop superat això, 2 llargs seguin una pala de neu sense massa difucultat, excepte per l'estat de la neu i el penós d'obrir traça enfonsat per sobre el genoll. Al final d'aquesta zona, s'acaba la canal, topant amb uns desploms i cal fer un flanqueig aeri per superar una petita cornisa i baixar en direcció a la canal final. Munto una R amb 2 friends i un pitó: "Jordi, ja veuràs quin riure quan vegis lo que he pogut muntar!!!"
En Jordi encara la part final que es posa dreta en 15 metres. Hi ha neu en una zona on normalment són passos de roca pel que ens han dit. Uns 20 cm de neu no transformada que només tapen els passos de roca però sobre els que no et pots aguantar. Protegeix el pas amb un pitó i intenta traccionar en una zona de gel que només de picar va caient i que té consistència de granitzat o gel de peixateria, com es vulgui... No ho veu clar i decideix no pujar. Em diu si vull tirar jo, però en vistes de com està la neu i que colga prou la roca com per no veure ni on es pot clavar, declino i decidim tirar avall. Desmunta tots els pitons posats i just quan ha tret l'ultim, rellisca i vola per sobre d'una franja rocosa uns 4 o 5 metres per espategar al camp de neu i el paro 4 o 5 metres més avall. En el vol perd un piolet i es trenca un porta-material fent una escampada de pitons, cintes, etc... Colloooons. En veure'l volar, el primer pensament ha estat per la reunió, que ha aguantat de PM i després de veure que no baixaven tots 2, a veure si s'ha fet mal. Sort que hi ha molta neu i ha caigut en tou.Baixem, estar més clar que mai. Llàstima no acabar la via per 15 metres, però ja hi tornarem quan tot el paquetàs s'aposenti.
Descens fins al refu on hem quedat amb els altres. Triguen 2 hores i mitja a arribar (m'he passat molta estona mirant a veure si els veia, amb cert patiment... al final els truquem pel mòbil i diuen que han fet la Conrado-Altamira, que molta neu sense transformar i que mixte per un tubo: com ha canviat des que la vam fer en Pep i jo...).
Fets pols, cap a casa.
Dia 4: canal amagada al Gra de Fajol Petit
Torno a dormir una merda. Haviem quedat amb el meu germà Pep i la Marta per anar a fer alguna cosa fàcil a Vallter. Farem la canal Amagada, que ja té traça feta d'ahir i jo no estic per obrir traça altre cop.
Tot i que no hem matinat tant, jo porto el cansament acumulat i la falta de son, de segur que em passen factura. Fa fred i bufa el vent a les parts altes. Agafem només una corda i poc material, és una canal fàcil.
Seguim uns nois que ens obren traça fins a l'inici del con de la via. A partir d'aqui, em toca a mi.
Sort que enganyo en Pep i obre una estona. Ens encordem quan ja es tanca la canal. Asseguro un passet mixte que aquest parell fa temps que no toquen neu. En Pep va tirant mentre desmunto i m'espera abans d'una franja de roca (la ultima) que flanquejo per la dreta.
Els asseguro per fer aquest tros i ja tirem en ensamble fins a dalt. Aqui el vent bufa ja fort i fa molt de fred. Al cim, encara és pitjor, sort del solet que m'escalfa les mans glaçaces. Baixem cap al coll dels fajols ventats a tope i amb la neu aixecada pel vent acrivillant-nos la cara i non-stop fins al cotxe.
Vaja 4 dies que porto!! A partir d'ara, faré una mica de bondat i deixarem recuperar el cos... tot pensant en quina serà la pròxima sortida. Al final la Marta tindrà raó: no en tinc mai prou. Algú deu saber de què li parlo, no??
2 comentaris:
Joser amb el vuelaco bow....
Fa uns anys, a la feixa intermitja del Fajol Gran, estavem fent la ICE FAJOL en hivern i el company va relliscar, estava muntant la reunió ( només havia posat un clau) i se li'n va anar l'lla, mentre s'apropava en horitzontal per la feixa gelada va relliscar i se'n va anar avall...per sort la corda estava liada, es va fer un lio i aquest es va empotrar a la mena de "rimaia" que feia la neu i la roca on estava jo...va caure també uns quants metres...quin ensurt...
OJUUUUU.
Al final no vam anar a ulldeter ( mal temps) i vam acabar a CAVALLERS..a la HUSKY...buf això del glaç demana pràctica i continuïtat ! Se'm posaven els braços com patates i col.locava molts cargols, com si estés fent una via en roca...hehehe.
Salut bow
Ei Tranki.
Si vaig llegir lo de l'Ice Fajol el dia que em vas parlar de la via. Els "vuelos alpinos" sempre jinyen perquè no voles sobre parabolts.
A Cavallers tinc moltes ganes de tornar-hi però em tira enrera la gentada que sempre hi suposo que hi ha. En gel tenir gent a sobre no mola gens.
Fantàstica la Husky. I dreta, per això els braços com butifarres, jajajaja. Lo de posar molts cargols, jo quan es posa tieso també ho mino a cargols! A més rodatge, menys cargols.
Salut bow!
Publica un comentari a l'entrada