rn problema de la falta de fred al nostre pirineu i l'excés de penya (però qui poc vol caminar, ja se sap!). Algunes ressenyes a la WEB de la FEEC.Hem quedat els quatre de sempre. Ultimament no s'anima ningú més. En Pep i en Salvador surten divendres al mati per aprofitar una mica pel Pedraforca. Els que no podem per la feina, en Jordi i jo, sortim divendres al vespre ja sopats per trigar el mínim possible. Tot i això, està a can pixa, o sigui que arribem cap a la una de la matinada. Dormim de PM a la furgo.
Ens llevem d'hora però com sempre, triguem una eternitat a sortir. Dissabte toca Barrosa: quin lloc més guapo! 1 horeta de caminar fins a peu de via. Com que no anem d'hora precisament, l'objectiu del dia que era Oceano Pacífico està a rebentar (hi conto 7 persones a peu de via!!). Ningú a Espluca, suposo que l'entrada amb un gel una mica lleig fa que no hi hagi anat ningú. Mirarem a veure la del costat esquerre (Bachetas) com està... ja hi veiem una cordada que rapela. Al final, en Pep i en Salvador es queden a Bachetas i en Jordi i jo provarem Espluca.
Ens equipem i en Jordi li fot al primer llarg, una columna força dreta amb algun tros separat de la paret a la part dreta i que esquivem. Reunió amb espits just a sobre. La resta de la via es veu guapíssima: rotllo goulotte encaixonada i dreta!!
Em toca a mi, tiro per camp de neu, protegint amb un pitó fins a una instal.lació de ràpel que està feta malbé (ha saltat un spit), li foto una cinta llarga i comença el festival de gel, amb ressalts verticals i zones mes tranquiletes però força mantingut. Veig la reunió al final de la via però no estic segur de si hi puc arribar amb la reunió que hem fet tant avall... Tiro fins que trobo un spit a la paret i monto una R amb un cargol. Puja en Jordi disfrutant a tope. Li he deixat uns 15 metres de via no tant drets però els disfruta a tope. Reunió equipada amb parabolts, cadena i anella. Quiiiina via més ben paridaaaaaaaaaaaaaa!!! Quan pujo jo, tenim una cordada que ja ens ve al darrere. Arrivo a dalt i ens toca esperar que pugi un dels de sota per poder rapelar (els diem que poden apurar i fer-ho en 1 llarg, i així ho fan: arriba justet de corda però arriba). Evidentment, lio de cordes en tirar les nostres per baixar, liades amb les seves, etc... bon rotllo però. Faig petar la xerrada amb el que s'ha quedat a la primera R mentre espero en Jordi, i em diu que han baixat un dels seus col.legues de la Oceano amb un trau al llabi que no para de sagnar i que el porten a fer-li uns punts. Gluuuuups!!
Baixem a peu de via, deixant una corda a la R per si en Pep i en Salvador volen provar-la en top.
Els anem a trobar, previa ingesta, i estan encara a la via. Comenten que bona però amb massa aigua per sota i per sobre. Provo un llarg en top per provar els quark sense dragoneres. És força tard, baixem que ja no es segur fer res més.
Baixem i anem a fer una ullada a El Sueño del agua, a veure com està per demà. Se li veu una secció per on cau aigua a tope i només gel a la part esquerra. Parlo amb uns al pàrking que l'han fet i ja em diuen que calia el banyador... busquem un plà alternatiu: anirem a la boca nord, tot i l'esperada massifiació.
A sopar a Bielsa i fer-la petar una bona estona. I a dormir a la furgo.
Diumenge arribem a la boca nord, com que la Dorada estarà a tope, provarem de fer la cascada del estrecho. Tirem cap a peu de via: penya per tota arreu. 6 persones a peu de la via que hem triat i de la dorada ni en parlo...
Ens equipem i abans que arribi més gent, sóm a peu de Du lard et du Cochon. Li foto de primer al tros més vertical. Em fa bufar, m'enganxa encara fred. Reunió equipada amb claus i decidim no tirar amunt, doncs es veu canal amb menys inclinació. Farem uns tops en aquesta via en contes de tirar amunt per la canal.
Quan queda lliure la Cascada del estrecho, també li fotem un pegue al primer llarg que és el més dret. Obro i la deixo muntada per fer un top. Reunió sobre claus ja instal.lada. Quan tots hem fet la via, com que no para de caure gel que tiren les cordades de dalt, val més marxar. De reull miro al parking i sembla el del Carrefour (a simple vista hi conto més de 30 vehicles!!!!!)
Lo dit, Bielsa és un paradís pel gel, llàstima que calen unes condicions rigoroses perquè es formi tot el que hi ha (no m'ho podria acabar!!) i de l'excés de gent. Però això últim avui en dia, a totes les vies assequibles del nostre pirineu.
Ens llevem d'hora però com sempre, triguem una eternitat a sortir. Dissabte toca Barrosa: quin lloc més guapo! 1 horeta de caminar fins a peu de via. Com que no anem d'hora precisament, l'objectiu del dia que era Oceano Pacífico està a rebentar (hi conto 7 persones a peu de via!!). Ningú a Espluca, suposo que l'entrada amb un gel una mica lleig fa que no hi hagi anat ningú. Mirarem a veure la del costat esquerre (Bachetas) com està... ja hi veiem una cordada que rapela. Al final, en Pep i en Salvador es queden a Bachetas i en Jordi i jo provarem Espluca.
Ens equipem i en Jordi li fot al primer llarg, una columna força dreta amb algun tros separat de la paret a la part dreta i que esquivem. Reunió amb espits just a sobre. La resta de la via es veu guapíssima: rotllo goulotte encaixonada i dreta!!
Em toca a mi, tiro per camp de neu, protegint amb un pitó fins a una instal.lació de ràpel que està feta malbé (ha saltat un spit), li foto una cinta llarga i comença el festival de gel, amb ressalts verticals i zones mes tranquiletes però força mantingut. Veig la reunió al final de la via però no estic segur de si hi puc arribar amb la reunió que hem fet tant avall... Tiro fins que trobo un spit a la paret i monto una R amb un cargol. Puja en Jordi disfrutant a tope. Li he deixat uns 15 metres de via no tant drets però els disfruta a tope. Reunió equipada amb parabolts, cadena i anella. Quiiiina via més ben paridaaaaaaaaaaaaaa!!! Quan pujo jo, tenim una cordada que ja ens ve al darrere. Arrivo a dalt i ens toca esperar que pugi un dels de sota per poder rapelar (els diem que poden apurar i fer-ho en 1 llarg, i així ho fan: arriba justet de corda però arriba). Evidentment, lio de cordes en tirar les nostres per baixar, liades amb les seves, etc... bon rotllo però. Faig petar la xerrada amb el que s'ha quedat a la primera R mentre espero en Jordi, i em diu que han baixat un dels seus col.legues de la Oceano amb un trau al llabi que no para de sagnar i que el porten a fer-li uns punts. Gluuuuups!!
Baixem a peu de via, deixant una corda a la R per si en Pep i en Salvador volen provar-la en top.
Els anem a trobar, previa ingesta, i estan encara a la via. Comenten que bona però amb massa aigua per sota i per sobre. Provo un llarg en top per provar els quark sense dragoneres. És força tard, baixem que ja no es segur fer res més.
Baixem i anem a fer una ullada a El Sueño del agua, a veure com està per demà. Se li veu una secció per on cau aigua a tope i només gel a la part esquerra. Parlo amb uns al pàrking que l'han fet i ja em diuen que calia el banyador... busquem un plà alternatiu: anirem a la boca nord, tot i l'esperada massifiació.
A sopar a Bielsa i fer-la petar una bona estona. I a dormir a la furgo.
Diumenge arribem a la boca nord, com que la Dorada estarà a tope, provarem de fer la cascada del estrecho. Tirem cap a peu de via: penya per tota arreu. 6 persones a peu de la via que hem triat i de la dorada ni en parlo...
Ens equipem i abans que arribi més gent, sóm a peu de Du lard et du Cochon. Li foto de primer al tros més vertical. Em fa bufar, m'enganxa encara fred. Reunió equipada amb claus i decidim no tirar amunt, doncs es veu canal amb menys inclinació. Farem uns tops en aquesta via en contes de tirar amunt per la canal.
Quan queda lliure la Cascada del estrecho, també li fotem un pegue al primer llarg que és el més dret. Obro i la deixo muntada per fer un top. Reunió sobre claus ja instal.lada. Quan tots hem fet la via, com que no para de caure gel que tiren les cordades de dalt, val més marxar. De reull miro al parking i sembla el del Carrefour (a simple vista hi conto més de 30 vehicles!!!!!)
Lo dit, Bielsa és un paradís pel gel, llàstima que calen unes condicions rigoroses perquè es formi tot el que hi ha (no m'ho podria acabar!!) i de l'excés de gent. Però això últim avui en dia, a totes les vies assequibles del nostre pirineu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada