Ulldeter: via Conrado-Altamira

Aqui la ressenya dels ressenya.net.
Recordo quan va començar a funcionar el fòrum de la FEEC, quan la gent encara piava condicions i no el feia servir per insultar-se, algú va preguntar si era llegenda urbana que la Fènix i la Conrado-Altamira s'havien fet en piolet tracció i algú altre contestava que si, que era cert, que ell ho havia fet fa molt de temps.

Dons ja es pot dir que s'ha tornat a fer. Diverses cordades des de fa dies, aprofiten les bones condicions d'aquestes vies per repetir-les i disfrutar. I això hem fet nosaltres aquest matí.
Arribem dimecres a la nit al refu d'Ulldeter per poder sortir d'hora cap a la via (jo a la tarda he de treballar). L'endemà ben d'hora, sortim amb els frontals cap a peu de via. Tot i que hi ha mitja traça oberta, la pujada, com sempre penosa.

Arribem a peu de via i a la poca estona arriba la segona cordada de la via. Comença en Pep, però no ho veu clar i baixa i em deixa tirar a mi. En aquestes, la segona cordada (de 3) s'hi fica per un altre cantó (nosaltres hem entrat just sota la vertical de la via, i ells més a l'esquerra). Tiro jo fins a la primera R, només un pas escàs de gel al que se li ha de fotre morro. Es protegeix bé amb cargols de gel. Reunió amb friends i un pitó que ja hi és.

Segona tirada una mica més encaixonada i amb algun ressaltet també escàs però que en Pep treu sense problemes.
La tercera tirada comença més encaixonada però també es deixa fer molt bé. Ens anem alternant amb l'altra cordada, però tot i ser 3 al final sembla que van més lleugers que nosaltres i al final els deixem passar. Quarta tirada també sense problemes.
Ara, la cinquena i ultima tirada ha estat per mi el pas clau de la via. Aqui ja no hi havia continuitat de neu ni consistència i s'ha de superar una franja rocosa amb flanqueig exposat (o "jinyant" com es vulgui dir) cap a l'esquerra amb una crosta de neu on no es podia clavar els piolets. Ha tocat passar una mica de por i per variar l'he cagat amb les cintes i la corda fregava a tope. Just passat el pas clau, he hagut de muntar R a 1o metres escassos de la sortida de la via perquè no podia arrossegar la corda del fregament. Val a dir, que per recuperar-la també he hagut de suar de valent. En Pep arriba tot bufant i tira fins a dalt. Comença a nevar i tirem avall.

Boníssima escalada disfrutada al 100%. Ara, no sé si li queden gaires dies a aquesta via ara que han de pujar les temperatures.