Masella: corredor Sinatra

Avui fem matinal amb en Pep a Masella per foquejar una mica i fer aquest corredor. Ja fa temps que el teniem ullat i en vista de la meteo, hem pensat que millor fer alguna cosa fàcil per no encialar-nos. Sooooort!!
Quedem ben d'hora (com quasi tots els dijous, a les 4 he de ser currar). Com que anem bé de temps, parem a Ribes de Freser a fer un tallat, i no sé com ve a la conversa el tema de les botes: "ostia nen, me les he deixat al cotxe!" diu en Pep, i el cotxe és a Calldetenes on ens hem trobat. Meeeerda, reculem fins a Calldetenes, afagem les botes i tornem a pujar. Ara ja no anem tant bé de temps.
Collada amunt i ja al trencant de la Molina un cotxe trinxat entravessat al costat esquerre i ni un km més enllà òstia multiple. Collons, si que està xunga la carretera... aminorem i anem fent fins a la Masella.
Nosaltres no sortim de coma Oriola com diu la ressenya del vèrtex, sinó que sortim del pàrking principal de plà de Masella (1600m) i així de pas fem una mica més de desnivell per començar a curtir les cames. La meteo donava fred i vent, i avui no s'han equivocat -8ºC al pàrking quan sortiem a les 10 del matí i amb vent suportable a baix.
Comencem a pujar per les pistes tranquilament però sense parar. A mida que puges, cada cop fa més vent i els que s'han parat a xerrar amb nosaltres, ens deien que a dalt el vent era brutal i que no es podia pujar cap a la Tossa. El corredor es veu molt dret a mida que t'hi acostes, però quan ets a peu de via, ja es veu que no té molta inclinació.
A peu de via ja fa un vent considerable. Ens equipem amb els grampons i piolets (portem algun friend i un cordino de 30m per si de cas). Esquis a l'esquena i comencem a pujar. Això sembla el Ben Nevis i no la Masella. Vent fort, molt fred i molta neu al corredor.
El corredor en si és fàcil i no presenta cap dificultat. El fem desencordats i sense parar per no passar gaire fred a dins, jo amb les ulleres entalades i glaçades vaig més lent perquè no veig res (sense ulleres em cau tota la neu que tiren en Pep i el vent a la cara, i amb ulleres sembla que estigui enmig de la boira... he d'anar alternant). Neu més dura a l'estretament, però cap dificultat ni pas que haguem de protegir. De seguida sortim per dalt. Quin corredor més curt.
Aqui sí que bufa de valent, costa mantenir l'equilibri amb els esquis drets a la motxilla. Pugem 200m per la pista (bé, semblem 2 torrats pujant per la neu, anant de tort i quasi caient), ens calcem els esquís després de guardar el material i a disfrutar de la baixada!!