Si en ens 2 intents anteriors, la idea era pujar des del coll dels Gabietous, aquest vam decidir que per la normal des de la bretxa de Roland i fent nit al refu.
Arribem un pèl tard a l'aparcament, passades les 7 del vespre. Hem trucat al refu des de Gavarnie perquè ens guardéssin el sopar tot i anar tard, per evitar sopreses desagadables.
Sortim a tota pastilla cap a dalt. El millor de venir a aquestes hores és que puges sol, només trobem algú de baixada... Arribem al refu, i com que som els ultims ens costa trobar un parell de sabates d'aquelles tant maques que hi ha als refugis per no anar amb botes. Al final, un cop deixem les coses sobre la llitera, baixem a sopar. Un cop sopats, de seguida a dormir.
Tot i que la jornada és curta, ens llevem d'hora i tirem amunt. La pujada a la bretxa et posa els pulmons a lloc. Flanqueig sota la paret fins al dit i d'aquí, plàcida pujada fins a dalt.
Baixem cap al coll dels Gabietous, que de fet hauriem d'anar a fer, però personalment em pot la mandra, i sembla des de dalt més dret del que pensava i segur que la Marta no ho disfrutarà, o sigui que aqui es queden. Un altre dia... (m'espanta la falta de motivació i m'autoconvenço de que serà millor pujar-hi fent una hivernal).
Baixem xino xano per enfilar altre cop cap a la bretxa i d'aquí cap al refu, i d'aqui al parking. Ostres que llarga que es fa la tornada.... i el que ens espera en cotxe!!!
Arribem un pèl tard a l'aparcament, passades les 7 del vespre. Hem trucat al refu des de Gavarnie perquè ens guardéssin el sopar tot i anar tard, per evitar sopreses desagadables.
Sortim a tota pastilla cap a dalt. El millor de venir a aquestes hores és que puges sol, només trobem algú de baixada... Arribem al refu, i com que som els ultims ens costa trobar un parell de sabates d'aquelles tant maques que hi ha als refugis per no anar amb botes. Al final, un cop deixem les coses sobre la llitera, baixem a sopar. Un cop sopats, de seguida a dormir.
Tot i que la jornada és curta, ens llevem d'hora i tirem amunt. La pujada a la bretxa et posa els pulmons a lloc. Flanqueig sota la paret fins al dit i d'aquí, plàcida pujada fins a dalt.
Baixem cap al coll dels Gabietous, que de fet hauriem d'anar a fer, però personalment em pot la mandra, i sembla des de dalt més dret del que pensava i segur que la Marta no ho disfrutarà, o sigui que aqui es queden. Un altre dia... (m'espanta la falta de motivació i m'autoconvenço de que serà millor pujar-hi fent una hivernal).
Baixem xino xano per enfilar altre cop cap a la bretxa i d'aquí cap al refu, i d'aqui al parking. Ostres que llarga que es fa la tornada.... i el que ens espera en cotxe!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada