20 d'agost de 2011
Després de dormir a Benasc, esperant a veure què feia el temps per poder fer alguna cosa per allà, no tenim segur 2 dies de bon temps, que és el què cal per fer certa aventura per la zona que tenim en ment... En Sergio diu que puja en bus, així que quedem a Pont de Suert, on en recullo al migdia.
Els plans eren anar a Escales a fer la Sobaos Pasiegos i passar-hi la tarda, però les notícies que m'arriben de casa no són del tot bones, i fem un canvi de plans just quan estic al trencant de manera que girem en direcció a Cavallers.
Tot i que és una mica tard pel meu gust, decidim pujar a fer la Pistacho Asesino a la quarta agulla de Comalestorres. És una via mega-comentada al món blogger, així que podeu trobar la ressenya a tot arreu, de pas no la penjo després de llegir en un Densivel que l'autor de la ressenya prefereix que fem les nostres propies ressenyes enlloc de penjar les seves (molt lícit, però jo, ni temps ni traça... així que lo mínim que puc fer és no linkar la seva).
Aparquem i pugem amb tota la solana cap a dalt. No hi he pujat mai cap aquella banda, així que ens toca preguntar quan pensem que ens hem desviat massa vorejant l'estany. Un cop trobat el camí correcte, ja només cal anar seguint les fites i anar treient la llengua, ja que la pujada no dóna treva fins a dalt.
A peu de via tot suats, busquem una mica d'aigua i m'equipo. Faré jo el primer llarg, que diuen que és el més dur. I si, ho és. Havia llegit no sé on que el més difícil era aixecar els peus de terra, i com que això no em costa gens, vaig pujant força animat, tot seguint la fissura... fins que s'acaba. Un llarg d'adherencia que m'enganxa en fred i fa que m'hagi de parar a mirar els passos un parell de cops (dur cop per la meva moral!) però al final acabo el llarg. Puja en Sergio, el "pedricero", l'amo i senyor del granit... i el cabrón pateix relativament poc, tot i que cau un cop. Però bé, l'he vist pujar segur i gaudint, es nota que és el tipus d'escalada que li va.
El cel però s'ha anat tapant i ja no toca el sol a la paret (16h), m'he d'abrigar amb lo poc que he pujat perquè amb una mica de vent, tinc fred.
Fotos: Sergio iniciant el segon llarg i al quart llarg (per mi el millor)
Segon llarg per ell, molt curtet, en tendencia a l'esquerra al principi per superar una part més vertical i després una plaqueta. Li dic que si pot tiri amunt i encadeni els amb l'altre llarg, i com que costa poc de convencer, tira amunt. El que seria el tercer, ja apreta una mica més i alterna fisures i placa. Cal protegir-lo, i els friends entren de PM. Comença seguint una fisura que s'acaba i entres en una placa just sota d'un sostret. En Sergio, penso que s'equivoca i entra massa d'hora a la placa (l'espiritu pedricero el domina!!), i just sota el sostre rellisca i pica amb la boca al sortint... més l'espant que la rascada. Posa un friend i amunt fins a la R, ja amb un fregament important. Jo pujo, sense anar còmode del tot, però pujo.
El quart llarg per mi, i tot que no escalo còmode, decideixo provar-ho. És un llarg boníssim, tot de fissura-bavaresa, sobretot la part central. Pocs bolts (diria que només un) però els friends entren a caldo.
Cinquè llarg per en Sergio. Un llarg de diedre de V a equipar al gust (un bolt a l'entrada i un a la sortida). Sense problemes
Fotos: Sergio fent el cinbquè llarg i arribant a la R del sisè
Sisè llarg, diria que el més fàcil, només amb una zona més dreta i amb algun pas llarg just abans de la reunió. Disfrutón. Friends a caldo.
L'ultim llarg ens el mirem i remirem des de la R. Li toca a en Sergio, però com que avui el reserva no té el dia, li fa cosa de provar-lo i no poder sortir, així que decidim escaquejar per la blues. En teoria diedre fàcil. Collons.... home, difícil difícil no és, però veig suar en Sergio només per sortir... vol posar una cinta estrangulant una mena d'orella que hi ha a la dreta i després de 5 minuts ara així, ara aixàs, desisteix i tira amunt posat un fisurer. D'anar fent fins a la R, equipada ja per rapelar. De seguida que pujo, muntem ràpel i fins a una feixa d'on es baixa caminant.
Resumint, la via és molt bona, per practicar en autoprotecció i amb bolts als passos clau. Només el primer llarg d'adherència trenca la tònica de la via.
Fotos: Sergio intentant llaçar la orella a l'inici de l'ultim llarg de la blues, i als metres finals
Aqui es pot dir que s'acaben les vacances... dormim a Cavallers, perdo la guia acabada de comprar, al dia següent un llarg de la Sobaos Pasiegos amb flight inclòs d'en Sergio. Males notícies i cap a casa a tota llet... llàstima.... però el pitjor havia d'arribar encara....
Després de dormir a Benasc, esperant a veure què feia el temps per poder fer alguna cosa per allà, no tenim segur 2 dies de bon temps, que és el què cal per fer certa aventura per la zona que tenim en ment... En Sergio diu que puja en bus, així que quedem a Pont de Suert, on en recullo al migdia.
Els plans eren anar a Escales a fer la Sobaos Pasiegos i passar-hi la tarda, però les notícies que m'arriben de casa no són del tot bones, i fem un canvi de plans just quan estic al trencant de manera que girem en direcció a Cavallers.
Tot i que és una mica tard pel meu gust, decidim pujar a fer la Pistacho Asesino a la quarta agulla de Comalestorres. És una via mega-comentada al món blogger, així que podeu trobar la ressenya a tot arreu, de pas no la penjo després de llegir en un Densivel que l'autor de la ressenya prefereix que fem les nostres propies ressenyes enlloc de penjar les seves (molt lícit, però jo, ni temps ni traça... així que lo mínim que puc fer és no linkar la seva).
Aparquem i pugem amb tota la solana cap a dalt. No hi he pujat mai cap aquella banda, així que ens toca preguntar quan pensem que ens hem desviat massa vorejant l'estany. Un cop trobat el camí correcte, ja només cal anar seguint les fites i anar treient la llengua, ja que la pujada no dóna treva fins a dalt.
A peu de via tot suats, busquem una mica d'aigua i m'equipo. Faré jo el primer llarg, que diuen que és el més dur. I si, ho és. Havia llegit no sé on que el més difícil era aixecar els peus de terra, i com que això no em costa gens, vaig pujant força animat, tot seguint la fissura... fins que s'acaba. Un llarg d'adherencia que m'enganxa en fred i fa que m'hagi de parar a mirar els passos un parell de cops (dur cop per la meva moral!) però al final acabo el llarg. Puja en Sergio, el "pedricero", l'amo i senyor del granit... i el cabrón pateix relativament poc, tot i que cau un cop. Però bé, l'he vist pujar segur i gaudint, es nota que és el tipus d'escalada que li va.
El cel però s'ha anat tapant i ja no toca el sol a la paret (16h), m'he d'abrigar amb lo poc que he pujat perquè amb una mica de vent, tinc fred.
Fotos: Sergio iniciant el segon llarg i al quart llarg (per mi el millor)
Segon llarg per ell, molt curtet, en tendencia a l'esquerra al principi per superar una part més vertical i després una plaqueta. Li dic que si pot tiri amunt i encadeni els amb l'altre llarg, i com que costa poc de convencer, tira amunt. El que seria el tercer, ja apreta una mica més i alterna fisures i placa. Cal protegir-lo, i els friends entren de PM. Comença seguint una fisura que s'acaba i entres en una placa just sota d'un sostret. En Sergio, penso que s'equivoca i entra massa d'hora a la placa (l'espiritu pedricero el domina!!), i just sota el sostre rellisca i pica amb la boca al sortint... més l'espant que la rascada. Posa un friend i amunt fins a la R, ja amb un fregament important. Jo pujo, sense anar còmode del tot, però pujo.
El quart llarg per mi, i tot que no escalo còmode, decideixo provar-ho. És un llarg boníssim, tot de fissura-bavaresa, sobretot la part central. Pocs bolts (diria que només un) però els friends entren a caldo.
Cinquè llarg per en Sergio. Un llarg de diedre de V a equipar al gust (un bolt a l'entrada i un a la sortida). Sense problemes
Fotos: Sergio fent el cinbquè llarg i arribant a la R del sisè
Sisè llarg, diria que el més fàcil, només amb una zona més dreta i amb algun pas llarg just abans de la reunió. Disfrutón. Friends a caldo.
L'ultim llarg ens el mirem i remirem des de la R. Li toca a en Sergio, però com que avui el reserva no té el dia, li fa cosa de provar-lo i no poder sortir, així que decidim escaquejar per la blues. En teoria diedre fàcil. Collons.... home, difícil difícil no és, però veig suar en Sergio només per sortir... vol posar una cinta estrangulant una mena d'orella que hi ha a la dreta i després de 5 minuts ara així, ara aixàs, desisteix i tira amunt posat un fisurer. D'anar fent fins a la R, equipada ja per rapelar. De seguida que pujo, muntem ràpel i fins a una feixa d'on es baixa caminant.
Resumint, la via és molt bona, per practicar en autoprotecció i amb bolts als passos clau. Només el primer llarg d'adherència trenca la tònica de la via.
Fotos: Sergio intentant llaçar la orella a l'inici de l'ultim llarg de la blues, i als metres finals
Aqui es pot dir que s'acaben les vacances... dormim a Cavallers, perdo la guia acabada de comprar, al dia següent un llarg de la Sobaos Pasiegos amb flight inclòs d'en Sergio. Males notícies i cap a casa a tota llet... llàstima.... però el pitjor havia d'arribar encara....
2 comentaris:
Al final lo has publicado antes que yo... si es que soy un perezas. Tengo pendientes los post de Pistacho Asesino, La Carles + Gorra Marinera, y el de la Stromberg. Esos, sólo de escalada, sin contar con los de surf... como decía, se me acumulan las cosas.
No sabía lo de no publicar los croquis originales. Es raro, porque él mismo tiene disponibles en su Blog un montón de sus croquis. Y ya se sabe lo que pasa con lo que se sube a Internet sin copyright.
Si nen, tens les cròniques més abandonades que jo aquest blog... publicaré un parell de posts més que tinc d'activitats fetes abans del "parón", i després ja veurem que faig amb ell...
Lo dels croquis, sortia en una editorial del Desnivel. En resum, en Luichy ens convida a fer els nostres propis croquis en contes d'utilitzar els seus... però com ja he dit, ni tinc traça ni tinc temps, així que respectant els seus desitjos, he preferit no publicar la ressenya original, tot i que es troba a mil llocs de la xarxa.
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada