Mar d’estels, 160 m 6a+ (o V+/A1e), Les Agudes. Montseny

19 d’agost de 2011

Aquesta via també estava a la llista de pendents, ja que l’havíem anat a provar amb en Quico i en Pep C fa un parell o tres d’anys i la vam trobar desequipada. Ara que sembla que s’havia reequipat, hi torno amb en Pep V. La veritat és que és una via més de tardor però com que estem a dia D menys 15, decidim anar-hi ara, en un dels matins lliures que em queden.

Podeu mirar la ressenya dels Ressenya aqui: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=426

Ara mateix fins i tot és fàcil trobar el peu de via, ja que està a l’inici d’un esperó rocós a l’esquerra d’una ampla canal, i amb una immensa fita al costat. Sorpresa: reunió amb espàrrec sense bolt, bolt ballant a la xapa, ja que sembla que li han tret la sica però no ha acabat de sortir la femella, i més amunt, la primera assegurança, ja només hi queda l’espàrrec. Com que veiem que més amunt hi ha algun bolt que t’indica per on va la via, tirem amunt. Tirades de V per en Pep i les de VI per mi.

El primer llarg (IV) supera el primer contrafort de la via. Té 2 parabolts a la part més dreta, crec que hi hem posat un friend també per protegir el primer tros. Reunió que podem saltar-nos directament i arribem a la R1 bis de la ressenya tot passant entre matolls, darrere d’un arbre, de la que en queda només un bolt i que en Pep reforça amb un fisurer. Força curt.

Fotos: Pep superant el primer contrafort de la via

Segon llarg (V) també per en Pep. Comença superant un petit sostret i després un contrafort més fàcil, també força curt. Aquí no hem trobat res a la R i la fem en un arbre.

Tercera tirada (III), la pitjor de totes. Com diu la ressenya “grimpada matojera”.... doncs si, matolls a sac fins a l’esperó rocós i pocs metres de roca fins a la reunió, que tampoc trobem on marca la ressenya i que fem en un arbre situat més a l’esquerra.

Foto: tercer llarg, "matojero" total

Quart llarg (6a) per mi. Comença a la dreta de l’arbre on hem fet la R. Equipat amb “longlife’s”, suposo que per això encara hi són tots. Comença per una zona vertical de V+ amb tendència a l’esquerra i encares un diedre fins que el deixes just per l’esperó de sota la placa de 6a. Sobradament equipat, tot i que he posat un fisurer a la zona intermitja més fàcil. La placa es fa sense problemes. Primera reunió amb cara i ulls: 2 bolts amb anella sicats. Puja en Pep i comenta que no li ha pas semblat 6a...

Fotos: jo mateix al quart llarg, des de la reunió en un arbre

Cinquè llarg (IV): a partir d’aquí, el que veiem a la foto de la ressenya no quadra tant amb la realitat. Sembla segons la foto que s’ha de tirar en direcció a la dreta per una zona herbosa. Doncs res, recte amunt per la zona herbosa, que deuen ser 10-15 metres màxim per encarar un nou esperó de IV molt curt. Nosaltres no anem a la R4 bis, sinó que en Pep tira directament amunt fins a la R5. A la foto sembla que t’hagis de desplaçar molt a la dreta i no és així, és força recte.

Sisena tirada (IV), per mi. Tampoc és una tirada en sí, deuen ser 10-15 metres de flanqueig (1 bolt) per superar un petit esperó i anar a la R equipada amb bolts. Pel què diu la ressenya, aquí abans hi havia un passamans i s’ha desplaçat la reunió més a la dreta. D’aquesta reunió, torno a sortir jo per encarar el que és de carrer el millor llarg de la via, tot equipat amb “longlife’s” i que pel fet d’estar equipat per fer en A1e, fa que hi hagi més assegurances potser de les que calen per fer-lo en lliure i me’n salto un parell. El llarg és bo i cal apretar sobre presa més petita i posar bé els peus, i després ja sobre cantell més gran. Reunió amb 2 bolts sicats amb anella i caixa de piades.

Fotos: jo mateix enfilant el darrer llarg i llegint les piulades trobades a la R

D’aqui fins al cim, tot i que hi ha un bolt amb anella més amunt per fer-hi R, es puja ja amb les bambes i sense cordes. Aquest cop optem per baixar per la normal, seguint unes marques vermelles, que ens deixen a la carretera, a un quilòmetre escàs del cotxe.

La via està bé, però massa “matojera” pel meu gust i amb poca continuïtat, ara, té 2 llargs bons (quart i últim) que valen la pena. Ben equipada als llarg clau amb “longlife’s”, a la resta, la veritat és que amb un joc de friends petits i mitjans passes, i si m’apures, amb un de fisurers, a no ser que acabin de treure els bolts que queden. Portar cintes llargues per minimitzar els fregaments.