Culfredas

18 de juliol 2011

Comencen unes mini vacances ben extranyes. Els plans inicials d'anar als Alps se'n han anat a norris i per anar al Pirineu sembla que m'he quedat sol.. així que de moment a patejar amb algun cim fàcil. Com que els Culfredas van quedar pendents de l'any passat degut al mal temps, tot i que la meteo no pinta res segur, tiro cap a la cabana de Tabernés d'una tirada des de casa, on hi arribo encara clar però just per sopar i a dormir, amb un cel de moment sense nuvols. Aquesta cabana cada dia està més deixada i bruta, però com que tinc el menjador per mi sol ja que els altres tres ocupants estan a la zona de la xemeneia, torno a dormir sobre les dures fustes de la taula.
A la matinada ja sento ploure. Sembla el dia de la marmota... és com si hagués retrocedit just un any, dormint sobre la taula sentint ploure i esperant a veure si podré pujar. Un cop es fa de dia, ja no plou però com que tot estarà moll, faig el ronso per fer temps que escalfi el sol a veure si s'asseca una mica el sotabosc, que l'any passat vam quedar xops de peus tot pujant cap al coll del Sabre, i tot i que al plà el cel és clar, per la zona del Bachimala i dels Culfreda, tot està tapat. Al final, decideixo sortir amb minim pes per anar ràpid. El camí ja és conegut, seguint les marques fins a la zona on creuariem el riu per anar cap al Bachimala, però el aquest cas, enfilem cap a l'esquerre, seguint les marques de PR cap al coll de la Madera. Forta pujada al principi fins que s'acaba el bosc, i després anar fent fins al coll. No he agafat aigua per no dur aquest pes durant la primera hora, i després de moments d'incertesa, sembla que l'he encertat, ja que hi ha força rierols a prop del coll on ja si cal agafar l'aigua, doncs serà l'ultim lloc on es pot agafar. Pensant que vaig cap al coll de la dreta, veig que quan hi arribo m'he equivocat i he anat al coll de la Madera... però es perd molt poc temps i el camí és més evident.

Fotos: 1, Bachimala, 2, Culfredas totes dues zones tapades per nuvols alts

D'aqui, flanquejar pel llom buscant la cresta molt fàcil del primer pic que cal pujar, el Cauarère. Un cop al cim, baixada per un ample llom a buscar la cresta dels Culfreda. Cal anar seguint les fites ja que s'ataca el cim pel vessant dret fins a trobar una canaleta que ens permet guanyar la cresta. Aqui el temps que fins ara s'aguantava s'ha anat girant. De la pluja de la nit anterior, amb les baixes temperatures, tota la cara nord està empolsinada i ara sembla com si comencés a nevar una mica (ei, que estem al juliol!!), potser és efecte del vent.
Apreto i grimpo cap al primer dels cims i d'aquí per cresta fàcil però amb tot ja ben tapat i emboirat cap a la resta de cims. Tot i el mal dia, content d'haver pogut pujar i a més quasi clavant l'horari que marca el llibre d'en Capdevila, cosa que m'anima (bé, deixem-ho que amb pocs minuts de retard....). Com que vaig sol, no em fa gaire gràcia estar perdut enmig d'aquesta boira, així que just trepitar l'ultim cim, reculo i apreto a la baixada, vigilant alguna zona que està empolsinada.

Fotos: 1, al cim d'el primer Culfreda, de camí a la resta 2, vessant nord empolsinada, al fons el cim del Cauarère

Cada cop es tapa més i no paro fins al coll de la Madera on ja plovisqueja però d'aquí fins al pla de Tabernes, el camí està més fresat i seria més difícil perdre's. Tot el dia ben sol, gaudint d'aquesta tranquilitat que donen alguns cims oblidats, i només quan estic a punt d'arribar al bosc em trobo gent que puja (són les 12 del migdia, i encara els queden 2 hores ben bones fins al cim, que està molt tapat). Jo arribo al cotxe, menjo una mica i quan comença a ploure, decideixo tirar avall, a descansar al solet que fa a la vall, assegut al costat del riu abans d'arribar a Bielsa.
Hi ha companys que pujaran si anem a fer Salenques, però la meteo no dóna temps massa segur per entrar en aquesta cresta, i al final quedarà altre cop pendent.