Aigua i tabacu, 105 m 6a. El Baell, Cal Barricó

1 d’octubre de 2011

Sempre que pujava per la C-17 amunt aquestes parets em cridaven l’atenció, però no va ser fins que la guia del Ripollès va caure a les meves mans vam saber que hi havia vies per escalar. Tot i això, fins a aquest dissabte que no m’hi havia acostat a tastar les vies. En Pep es “raja” de matinada, així que quedem en Sergio i jo.

Aparquem sota el sector antic de les coves de Ribes, al km 126 de la C-17 (i no al 116 com diu la guia del Ripollès), i de seguida s’agafa el camí de la dreta (cadena metàl·lica) que no deixarem fins a arribar a les runes de Cal Barricó des d’on atraessarem el bosc per anar a les vies. Sortim just a davant de la via de l’Ossel, i ens desviem una mica a la dreta fins a trobar “aigua i tabacu” (per cert no hi ha xapa a l’inici de la via com a les altres). Podeu trobar ressenyes de la zona aqui.

Els 2 protagonistes amb la paret al fons

Ens repartim els llargs, i comença el primer (V+) en Sergio. Fàcil i herbós fins a la placa, on cal superar un parell de bombos, i és al segon on hi ha el pas més complicat, on cal estirar-se des d’un invertit per anar al canto bo. Ben assegurat

El segon llarg (6a) per mi, que comença tirant a l’esquerra per anar a buscar un diedre i després una placa amb algun passet llarg. El llarg és força bo i ben equipat fins als ultims metres on trobes un merlet en un boix que no saps si encarar per la dreta o per l’esquerra fins a la R. Jo ho vaig fer per l’esquerra.

Fotos: jo començant el primer llarg, estirant-me per superar el pas clau del primer llarg i fent el segon llarg.

Fins aquí força bé. El següent llarg per en Sergio, comença lleugerament a la dreta seguint les dues xapes que es veuen. I a partir d’aquí ja no es veu res més. Dreta o esquerra.... decideix tirar (mal aconsellat per mi, diguem-ho tot...) per la dreta ja que veu un bolt. Per sortir d’allà cal atravessar una petita jungla i que també val a dir que per mi va ser el pas més difícil de tota la via... Al final resulta que hem empalmat amb la Cotaca, i ens trobem a la seva ultima R.

Com que diuen que l’ultim llarg de la Cotaca és el millor V+ de tota la comarca, jo hi tiro decidit. Miro les xapes i veig que allunyen una mica. Una mica bastant. El llarg és guapo, amb moltes bústies però hi ha distancies considerables entre les xapes, així que poso un friend per calmar el coco i no tocar a la repisa si vaig avall. Reunió de caire esportiu (mosquetó amb anella) així que em despenjo, la deixo muntada i en Sergio també l’encadena. El llarg està força bé i amb cantells escandalosos.

Ens desplacem tres metres escassos a l’esquerra i reenganxem amb la reunió de la “aigua i tabacu”. El darrer llarg de la via va en la tònica del que acabem de fer, amb bones preses però millor assegurat. Sense cap complicació arribem a la mateixa R (l’ultim parabolt té anella, però millor tirar uns metres més i anar a una reunió més sòlida).

Fotos: jo fent el darrer llarg de "aigua i tabacu" i Sergio desmuntant-lo

Lo millor de la via per mi és l’entorn i que estavem sols a la paret. Són vies curtetes però equipades i que donen joc per una matinal. Segur que hi tornem. El pitjor ha estat l’excés de vegetació en alguna zona, sense contar l’encigalada selva a través que hem fet nosaltres.

Descens rapel.lant en un parell de ràpels, creuant els dits perquè no s’enganxin les cordes al recuperar-les.

2 comentaris:

4Recauxutats ha dit...

Papi escalador a veure si ens veiem...

SEVIDE ha dit...

Ei Dani, hi ha ganes pero sembla dificil coincidir...
L'altre dia vaig treure el cap a Solius i hi vaig trobar l'0nofre. Crec que tu eres a Pedralta...
Ens truquem.