18 de març de 2011
Amb en Salvador quedem per anar a Solius a provar la via dels Casal. Fa temps que aquest home té ganes de fer aquesta via, que ell ja havia provat fa anys, i davant la insistència i per celebrar la seva onomàstica, no queda més remei que abdicar i fer-lo content. Com que ja me’l conec, per si de cas preparo molta ferralla per sortir més o menys airosos del marron (desconec l’equipament de la via i l’estat del que pugui haver-hi). Poca informació a la xarxa, però trobo algú que l’ha repetit i diu que està reequipada amb bolts (ufffff, ja em tranquilitzo), però per si les flies, carrego la ferralla que no calgui picar.
La via està a la cara est i tot i les abundants pluges dels dies anteriors, està força seca. El primer llarg té 2 seccions,la primera molt curta fins a una mena de reunió intermitja que podem evitar. Fins aquí sembla fàcil però no ho és. La segona és més dreta i apreta bastant fins a sortir ja a la que sí és la reunió bona. Mirant ressenyes, sembla que a aquest tros li donen 7b (crec) en lliure. No cal dir, que jo he pujat molt còmodament en artificial. En Salvador, de segon, ha pujat apurant al màxim en lliure, però diu que ha hagut de fer un parell d’A0. Jo, ni m’he molestat a provar-ho: estreps i amunt!! La reunió una mica més a la dreta del que devia ser part de l’equipament original: cinturons de cotxe. Si heu llegit bé. De tant en tant et trobes una baga feta de cinturó de cotxe amb la seva part metàl·lica collada a un spit. Fan una gràcia.... Un cop munto R, veig que m’he deixat tot lo que duia per assegurar a baix. Asseguro en Salvador amb un dinàmic, que sempre va bé practicar maniobres amb corda per si perds algun ferro.
En Salvador fa el segon llarg. Primer cap a la dreta i després recte amunt per una part més vertical però amb bones preses. Aquí no cal treure els estreps, o sigui que plego el que m’he quedat jo i tiro amunt en lliure. Es fa bé, per mi 6a o 6a+, que amb la molsa puja una mica el grau. Força curt. Reunió amb anelles. Tercer i últim llarg per mi. No tant vertical però molt més finet de preses, típic Solius. Moltes amb una bona capa de molseta, que no cal dir, dóna un plus de “yuyu” quan toca apretar de peus en adherència sobre molsa. Ben equipat amb bolts. S’arriba a dalt i es fa reunió en una sabina que té una cadena amb mallón per fer-ho (molt rovellada i m’ha costat de veure). Si no es troba, es pot fer R en una sabina tallada que hi ha escassos 2 metres més avall. Per mi 6a o 6a+ també.
Per baixar millor anar a buscar els ràpels de la Gavina o bé l’acoratge que hi ha per on, segons en Salvador, es pot baixar caminant. Jo, la veritat, passo d’intentar baixar caminant amb lo descompost que està, així que tirem la corda i desgrimpem agafats a la corda per si de cas.
Com a comentari personal: via curiosa, pel fet de poder fer vies de més d’un llarg a Solius, que no brilla pas per la longitud de les seves parets. El reequipament amb bolts li dóna seguretat però el fet que hi hagi les assegurances antigues (ben rovellades) a 15 cm dels bolts és una mica estrany. Li caldria més repeticions per estar més neta, però no és una via que cridi l’atenció a l’usuari de Solius, així que molt em temo que restarà molsosa.
Com que la càmera de fotos també s’ha quedat a baix, només hi ha una foto d’en Salvador, provant d’obrir el primer llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada