4 de març de 2011
Després de passar la nit al refu de Pineta, on ha nevat tímidament durant la nit i han caigut uns 5 cm de neu nova, ens dirigim en Pep, en Salvador, l’Àlvar i jo cap a la vall de Barrosa. Avui faré cordada amb l’Àlvar i tot que els plans dependran del què trobem lliure, jo ja sé què no farem. En Salvador i en Pep ja tenen en ment fer Espluca, que els va quedar pendent la ultima sortida.
Al parking només un cotxe i s’estan equipant encara. Bé. Pugem la pista fins que s’acaba just a les obres que estan fent al riu i primer camp a través i després seguint la pista, arribem sota les primeres vies. Ens separem, nosaltres cap a Oceano, però la cordada que ens precedeix hi acaba d’arribar. És just, ell matinen més, ells trien via, o sigui que obrim traça fins a l’esperó rocós just al costat d’Océano i enfilem amunt a buscar Arapahoe. Neu per sobre dels genolls i encara neva una mica, cosa que dóna un ambientasso a la zona. Tot i haver consultat la previsió i al guarda del refu, que ens diu que pels allaus no patim, les petites purgues de neu nova que van per l’encaixonada via, sempre neguitegen. Però la quantitat de neu caiguda és poca, així que no cal patir.
Mentre l’Àlvar s’acaba d’equipar, vaig obrint trinxera fins on comença la via i munto una reunió amb un parell de friends. La via es veu molt maca. Potser més encaixonada que Espluca, i dreta al seu segon llarg. El primer llarg és el menys dret, i està força tapat per la neu. Avui no dono opcions: tira primer l’Àlvar i jo em reservo pel segon llarg, que serà el bo!! Primer llarg sense complicacions, un parell de ressaltets de gel i no gaire res més. Reunió a la dreta sobre bolts.
Deixem les motxilles a baix per anar ràpid que la via tampoc és massa llarga. Pujo ràpid el primer llarg, pispo cargols i material i enfilo amunt. Per la banda dreta veig un bolt que aprofito i a partir d’aquí a negociar amb un gel força sec i crostós. Trams ben verticals al terç superior del llarg i reunió sobre bolts a l’esquerra. En teoria, hi havia una placa reflectant per si cal trobar el ràpel de nit (cal recordar que el descens és per la mateixa via i que es fa servir com a descens per altres vies), però algú s’avorria mentre el company devia fer el llarg i s’ha dedicat a gratar tot el reflectant... que cadascú en tregui les seves conclusions. Un cop puja l’Àlvar, em diu que m’he saltat 2 bolts. La veritat és que ni els he vist ni els he trobat a faltar. Amb cargols es protegeix bé.
Fotos: 1 i 2 Àlvar al primer llarg, 3 al segon llarg, 4 i 5 sortint en mixte al tercer llarg
El tercer llarg altre cop per l’Àlvar, primer sobre gel prim, amb menys pendent i després gira a la dreta on s’acaba el gel i toca sortir en mitxe. Pitó per assegurar el pas més compromès i surt per la dreta del bloc empotrat, que té la sortida completament colgada per la neu. Reunió improvitzada en un arbre i jo acabo els deu metres escassos de travessia sobre neu fins a l’arbre que té el ràpel muntat amb una cadena. Com que anem amb cordes de 60, podem rapelar fins a la primera reunió i d’aqui fins a peu de via.
Fem un mos i anem cap a Océano. La primera cordada tot just surt de la segona (o primera, depen de com ho hagin fet) reunió. Una altra cordada espera a la primera reunió. Com que la via és ample i ja es fa tard, tirem amunt fins a la primera reunió, a l’esquerra. Obre l’Àlvar, un primer llarg força mantingut però sense ser vertical del tot. La primera cordada ja està força amunt, i la segona està ja començant a sortir de la seva segona reunió, així que pujo. Arrivo a la R, recupero cargols i dissipadores. A la cordada que ens precedeix no els importa que passi per la seva dreta, així que em salto la reunió i avanço metres fins a apurar la corda. Munto reunió sobre cargols i avalakov. Mentre puja l’Àlvar, parlo amb la cordada del costat, que són Valencians, i al final, decidim que ells tiren amunt i nosaltres, com que ja pel que queda de via, que sembla que perd interès, tirarem avall.
Aqui un video de l'Àlvar fent el primer llarg a tota pastilla
Ràpels sobre avalakov. Baixem fins a la primera reunió. A la segona ja hi ha en Salvador i en Pep, que decideixen no tirar més amunt. Quan recuperem les cordes, una es queda trabada. Merda. Impossible fer-la baixar. Després de mitja hora estirant i maleint, quan ja m’equipo per tornar a fer el llarg, arriben els valencians que ens desfan el merder.. sembla que s’havia fet un nus i s’havia encallat en un dels avalakov. Gràaaaaaacies.
Jo mateix acabant el primer llarg d'Océano
A mi se’m fa estrany que una via tant popular i amb 3 reunions en els primers 60 metres, no tingui cap reunió en la part superior de la via i hagis de rapelar sobre avalakovs. Ei cap problema, sempre fan por, però aguanten. Ara, o no vam trobar les reunions o simplement no hi són.
Ja a terra, comentem la jugada i tirem avall cap al refu, abans però anirem a veure com estan les vies per demà: boca sud, res escalable. Cólera de Dios, que era el meu objectiu, amb poc gel, només apte pels valents. Jo és clar, passo. Boca nord: molta neu, suposem que la dorada estarà bé, o sigui que ja tenim feina per l’endemà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada