13 de febrer de 2011
Últim dia de la sortida alpina d’aquest any. Com que tenim una bona tirada de cotxe hem quedat per inicial la tornada a quarts d’una, així que hem d’escalar quelcom curt i ràpid. Decidim anar a Ceillac. Allà hi vull provar Sombre d’Heros, però en arribar des del parking es confirmen les meves sospites. Les altes temperatures d’aquests dies (inusuals segons la mestressa de la gîte) fan que la part final del cigar no tingui massa bon aspecte i es veu molta roca i molt justa. Vist l’èxit d’ahir passo d’anar a peu de via i no fer res. Anem justos de temps. Els Peps diuen que no volen escalar més i decideixen anar a fer unes baixadetes per les pistes.
Nosaltres decidim anar a escalar. Tenim poc temps així que farem una via facileta i que en Sergio pugui obrir els seus llargs. Anem a la Y. La idea és fer l’esquerra. Pugem a tota llet adelantant un parell de cordades pel camí fins a la via però anem tant encegats que ens hem equivocat de camí i hem anat massa cap a l’esquerra. Reculem a tota pastilla... tant ràpid que ens passem l’entrada de la via sense ni veure-la i anem a petar al descens de les vies!! Reculem i finalment arribem a peu de via, però ja tenim 2 cordades d’Italians al davant. El Sergio fa el primer llarg i quan arribem a la bifurcació, les 2 cordades han tirat per l’esquerra. Llàstima, però ja ens va bé, o sigui que tirem per la dreta sense ningú al davant. La via ja la conec bé, l’he fet un parell de cops, o sigui que no esperem cap sorpresa. Ens repartim els llargs perquè en Sergio practiqui i tirem apurant al màxim la corda. La via està molt picadeta i sembla que hi ha trossos on tothom posa el cargol en el mateix mig metre quadrat... De seguida acabem la via i comencem a baixar. Si no trobem gent a la Easy la provarem. En arribar-hi hi veiem una cordada de 3, o sigui que donem per acabada l’escalada i tirem cap al cotxe.
Fotos: 1, 2 i 3: Sergio obrint un dels llargs, 4: Baixant cap a les pistes
Han estat 4 dies fantàstics. Com sempre bona companyia i bons tips de riure. Molts metres de gel, llàstima que les condicions no eren òptimes, però hem conegut una nova zona on hi ha infinitat de possibilitats, així que ja només queda esperar per poder-hi tornar.
1 comentari:
4 días cojonudos, en los que he recordado lo poquísimo que aprendí hace tropocientos años, y he aprendido muchas cosas nuevas. Gracias por organizar el viaje y la intendencia, y por encordaros con unos "butifarras" como nosotros, repitiendo vías que ya teníais más que vistas.
La próxima, ¿pa cuándo?
Publica un comentari a l'entrada