Cada dia queda menys...Curta escapada amb en Gerard per fer la cresta de les agulles de Travessany. Sortim divendres a mitja tarda, per arribar a la presa ja de nit, i com que ja anem sopats, directe a dormir. Em sorprèn la gent, que com nosaltres, sense furgo fa bivac o dorm a la tenda.
En llevem d'hora i enfilem ràpid cap a les agulles. El primers metres massa rapids, quasi em fan treure l'esmorzar... Bon ritme de pujada i en 2.30h ja som a peu de via.
Seguim la ressenya que hem trobat en un vèrtex (en pdf al blog de l'Oscar Alemán). De material, hem dut un joc de fisurers, un de friends i hem passat amb 2 cordes de 3o m.
La primera agulla, com et despistis i tiris molt cap a l'est, te la saltes, així que enfilem per varies terrasses fins assolir el cim, sense gaires complicacions. Baixem a la bretxa desgrimpant i comencem la segona agulla. Se segueixen uns diedres amb tendencia a anar cap a la banda est (aqui ens encordem per més seguretat, malgrat el terreny no és difícil però si vertical). S'arriba sense massa complicacions al cim de la segona agulla. Es baixa fins a una instalació de ràpel que queda una mica amagada però que trobem gràcies al passamà (2 cordinos) que t'hi porta. Ràpel de 20 metres, vertical i que et deixa a peu de la següent agulla.
La tercera agulla s'ataca directe, buscant la zona més fàcil de cada secció. Aquí en una placa més llisa, per anar més còmodes, ens posem els gats. Del cim, busquem el camí més fàcil entre blocs per arribar a la següent bretxa.
Fotos: 1-En Gerard a la segona agulla, 2- jo a la segona agulla, 3-pujant la tercera agulla, 4-baixant de la tercera agulla per terreny fàcil
La quarta agulla és la més alta i potser la més tècnica (IV+). Inicialment es flanqueja a l'esquerra, en direcció oest (ull, que la ressenya diu a la dreta-oest). Trobem un pitó que ens indica per on va la via i un parell de friends abandonats (fets caldo). Després una secció més facileta, buscant la zona més fàcil entre blocs fisurats i arribem al cim. Baixa, desgrimpant algun passet fàcil i arribem a la bretxa.
1-Primera placa de la quarta agulla un cop fet el flanqueig, 2- ultims passos de la quarta agulla
La cinquena agulla, segons la ressenya és més fàcil. Així és en el primer tros, però després s'adreça en un diedre abans d'arribar a una petita zona horitzontal, al que jo li donaria IV-IV+. Clar que pot passar que en haguem liat i haguem buscat un camí alternatiu, però mirant les fotos, veig que els companys del Matxacuca que la van fer fa 15 dies, també van passar per aqui. Després una baixada un xic extranya amb tendència a l'esquerra (oest) per seguir per unes fisures i diedres fins al cim.
1- vista de la cinquena agulla, 2-diedre fissurat a la cinquena agulla, 3- ultims metres abans del cim de la cinquena, 4- crestejant per buscar els ràpels, 5- segon ràpel de la cinquena agulla
Un cop al cim, es va per una zona més horitzontal i aèria buscant les instal.lacions de ràpel. El primer, un mallón en 2 cintes passades per un bloc, d'uns 5 metres. Se segueix uns metres més fins a trobat 2 spits que et permeten fer un altre ràpel curt. Uns metres de baixada fins a trobar la tercera i ultima: 1 sol spit per fer un ràpel de 10 metres que et deixa a la zona de baixada si no vols continuar cap al pic de Travessany. Es baixa per la banda est per una zona herbosa força dreta fins a la part més baixa de les agulles, que rodejarem per la seva banda est fins a tornar a l'inici de les vies. D'aquí al refu i al cotxe.
Com que jo tinc compromisos a casa, de seguida carretera fins a Girona, on he de deixar en Gerard.
En llevem d'hora i enfilem ràpid cap a les agulles. El primers metres massa rapids, quasi em fan treure l'esmorzar... Bon ritme de pujada i en 2.30h ja som a peu de via.
Seguim la ressenya que hem trobat en un vèrtex (en pdf al blog de l'Oscar Alemán). De material, hem dut un joc de fisurers, un de friends i hem passat amb 2 cordes de 3o m.
La primera agulla, com et despistis i tiris molt cap a l'est, te la saltes, així que enfilem per varies terrasses fins assolir el cim, sense gaires complicacions. Baixem a la bretxa desgrimpant i comencem la segona agulla. Se segueixen uns diedres amb tendencia a anar cap a la banda est (aqui ens encordem per més seguretat, malgrat el terreny no és difícil però si vertical). S'arriba sense massa complicacions al cim de la segona agulla. Es baixa fins a una instalació de ràpel que queda una mica amagada però que trobem gràcies al passamà (2 cordinos) que t'hi porta. Ràpel de 20 metres, vertical i que et deixa a peu de la següent agulla.
La tercera agulla s'ataca directe, buscant la zona més fàcil de cada secció. Aquí en una placa més llisa, per anar més còmodes, ens posem els gats. Del cim, busquem el camí més fàcil entre blocs per arribar a la següent bretxa.
Fotos: 1-En Gerard a la segona agulla, 2- jo a la segona agulla, 3-pujant la tercera agulla, 4-baixant de la tercera agulla per terreny fàcil
La quarta agulla és la més alta i potser la més tècnica (IV+). Inicialment es flanqueja a l'esquerra, en direcció oest (ull, que la ressenya diu a la dreta-oest). Trobem un pitó que ens indica per on va la via i un parell de friends abandonats (fets caldo). Després una secció més facileta, buscant la zona més fàcil entre blocs fisurats i arribem al cim. Baixa, desgrimpant algun passet fàcil i arribem a la bretxa.
1-Primera placa de la quarta agulla un cop fet el flanqueig, 2- ultims passos de la quarta agulla
La cinquena agulla, segons la ressenya és més fàcil. Així és en el primer tros, però després s'adreça en un diedre abans d'arribar a una petita zona horitzontal, al que jo li donaria IV-IV+. Clar que pot passar que en haguem liat i haguem buscat un camí alternatiu, però mirant les fotos, veig que els companys del Matxacuca que la van fer fa 15 dies, també van passar per aqui. Després una baixada un xic extranya amb tendència a l'esquerra (oest) per seguir per unes fisures i diedres fins al cim.
1- vista de la cinquena agulla, 2-diedre fissurat a la cinquena agulla, 3- ultims metres abans del cim de la cinquena, 4- crestejant per buscar els ràpels, 5- segon ràpel de la cinquena agulla
Un cop al cim, es va per una zona més horitzontal i aèria buscant les instal.lacions de ràpel. El primer, un mallón en 2 cintes passades per un bloc, d'uns 5 metres. Se segueix uns metres més fins a trobat 2 spits que et permeten fer un altre ràpel curt. Uns metres de baixada fins a trobar la tercera i ultima: 1 sol spit per fer un ràpel de 10 metres que et deixa a la zona de baixada si no vols continuar cap al pic de Travessany. Es baixa per la banda est per una zona herbosa força dreta fins a la part més baixa de les agulles, que rodejarem per la seva banda est fins a tornar a l'inici de les vies. D'aquí al refu i al cotxe.
Com que jo tinc compromisos a casa, de seguida carretera fins a Girona, on he de deixar en Gerard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada