Dissabte 23 de maig, donem per acabada la fantàstica temporada hivernal que ens han regalat aquest any i comencem a escalfar motors per la roca. Sense fer res seriós en roca durant tot l'hivern, cal una mica de rodatge per agafar confiança, així que optem per una via assequible i amb poc compromís: le Petit Dru, a Vingrau (ressenya a la web dels ressenya, com quasi sempre).L'aproximació és evident, tot i que per no perdre la costum, seguint uns francesos ens desviem una mica. Cal deixar el cotxe en una mena de parking a la banda dreta de la carretera (en una curva de quasi 180º). Les parets queden a la nostra dreta. Nosaltres hem de seguir el camí, ben marcat que va pel fons de la vall fins a passar una collet des d'on ja veien el Petit Dru. Seguim en direcció a una cabana lliure que queda just davant, a uns 10' de peu de via.
Arribem a peu de via, i ens equipem. 5 llargs, en Jordi s'ofereix per fer el primer. Comença per una placa inclinada i lleugerament polida, on veiem un spit. De seguida puja cap a una llastra amb 2 pitons. Aquí es lia una mica i tira cap a l'esquerra, però recula i veu un altre pitó més a la dreta. Cal tirar per una altra llastra. La cosa es va posant dreta. Arriba a la primera R (2 quimics) però com que queda corda, empalma amb el segon llarg i va tirant. Comença per una zona més dreta amb bon canto. Un cop superat això, la via va una mica cap a l'esquerra però no veu les assegurances i tira pel dret protegint amb friend. Arriba a la segona R, a peu d'un marcat diedre (2 quimics). En Gerard tirarà de primer en aquest tercer llarg, la idea és que si va bé, empalmi amb el quart. El diedre està polit i t'escup una mica si intentes anar per dins. Protegit amb spits i pitons (opcional un friend als ultims passos). R just en acabar el diedre (15 metres??).
No empalma els llargs i pugem. Ara em toca a mi, quart llarg fàcil on només cal anar buscant els pitons per seguir la via, fins que arribes a la 4ª R (2 quimics), vull tirar per empalmar els 2 llargs però la corda tiba molt pel fregament i el llarg que ve és dret. Munto R i pugen les 2 fieres. L'ultim llarg el torno a fer jo de primer, va per una llastra ben assegurada però vertical i que també rellisca una mica.
Té bons "cantus" i es pot superar sense problemes fins a dalt de tot (protegeixo amb un friend, que quan tinc posat veig que té un pitó a 30 cm.... no coment...) Ultima reunió també amb quimics. Pugen aquest parell i mengem una mica un cop acabada la via. Baixada evident fins a peu de via.
Arribem a peu de via, i ens equipem. 5 llargs, en Jordi s'ofereix per fer el primer. Comença per una placa inclinada i lleugerament polida, on veiem un spit. De seguida puja cap a una llastra amb 2 pitons. Aquí es lia una mica i tira cap a l'esquerra, però recula i veu un altre pitó més a la dreta. Cal tirar per una altra llastra. La cosa es va posant dreta. Arriba a la primera R (2 quimics) però com que queda corda, empalma amb el segon llarg i va tirant. Comença per una zona més dreta amb bon canto. Un cop superat això, la via va una mica cap a l'esquerra però no veu les assegurances i tira pel dret protegint amb friend. Arriba a la segona R, a peu d'un marcat diedre (2 quimics). En Gerard tirarà de primer en aquest tercer llarg, la idea és que si va bé, empalmi amb el quart. El diedre està polit i t'escup una mica si intentes anar per dins. Protegit amb spits i pitons (opcional un friend als ultims passos). R just en acabar el diedre (15 metres??).
No empalma els llargs i pugem. Ara em toca a mi, quart llarg fàcil on només cal anar buscant els pitons per seguir la via, fins que arribes a la 4ª R (2 quimics), vull tirar per empalmar els 2 llargs però la corda tiba molt pel fregament i el llarg que ve és dret. Munto R i pugen les 2 fieres. L'ultim llarg el torno a fer jo de primer, va per una llastra ben assegurada però vertical i que també rellisca una mica.
Té bons "cantus" i es pot superar sense problemes fins a dalt de tot (protegeixo amb un friend, que quan tinc posat veig que té un pitó a 30 cm.... no coment...) Ultima reunió també amb quimics. Pugen aquest parell i mengem una mica un cop acabada la via. Baixada evident fins a peu de via.
2 comentaris:
Veus, aquí no hi he escalat mai, tot i que té molt bona pinta... No hi fa massa calor, ara?
Hola Gatsaule. El dia estava tapat i s'estava bé però fa pinta de ser una zona no apta per l'estiu.
Publica un comentari a l'entrada