Cap dels 2 haviem pedalat en sèrio des de feia la tira de temps, així que millor una via equipada amb quimics a prova de bomba, diuen. Calculo 3 hores per fer la via, així que sortim abans que els altres. El que no havia calculat és que perdriem la tira de temps per trobar la via (això comença a ser una costum i per tant, preocupant...). Deixem el cotxe a Sant Julià i enfilem pel camí que va a les escales fins que trobem una marca blanca i una fita. La ressen
ya (que s'ha quedat a casa) diu que seguim les marques i anem a peu de paret fins a trobar la via. Perfecte, sembla que anem bé... però no. Només trobem aquesta primera marca i pugem per no-camí fins a peu de paret i comencem a buscar. Cap a l'esquerra... res. Vale, reculem. Cap a la dreta... res. Cony... Dreta... esquerra....una mica més enllà... no deu ser per aqui, que sembla que la paret perd alçada.... dreta doncs.... collons, som a les escales. Torno a buscar la primera i unica marca i començo de nou. Flanquejant a l'esquerra quan sóc a peu de paret, vinga buscar i no veig res. Al final cansat, truco en Quim que m'orienta una mica i segueixo a l'esquerra per allà on semblava que la paret perdia alçada... doncs no, no la perd. Quina merda, hem perdut més d'una hora per no tirar 50 metres més enllà. Total, després d'esgarrinxades i relliscades vàries arribem a peu de via, però són les 12 i a les 2 tenim taula per dinar. Provem-ho, si anem ràpids encara la podem fer....
Tiro jo de primer, primers metres més ajaguts però de seguida la cosa es posa dreta. Artifo equipat o sigui que anar fent. Es lent això. Les assegurances no estan precisament juntes, m'he d'estirar, sobretot a les 2 ultimes abans de la primera R. Aquí, com que ja anava avisat, faig servir l'invent (cinta rigida) per xapar, i quan ho passo veig que hi han fet una presa de mans per ajudar-te. Igual en l'ultim pas, però aqui xapo sense la canya. R amb 2 quimics. Trigo 35 minuts a fer el llarg.
Puja en Pep. Laboriós això de l'artifo... (ara entenc la penya que triga hores per obrir un llarg... si nosaltres triguem tant i està equipat...). Va fent i bufant. Per l'osca apareix la resta: Marta, Anna, Quim i Santi. Els dic que baixarem que si no no arribem a dinar. Quan arriba en Pep, muntem ràpel i baixem. Llàstima de l'horari, però el segon llarg es veu més xungo i està clar que no haguéssim arribat a l'hora a dinar. Queda pendent acabar.
Dir que la roca és dolentíssima, però es veu que els químics que han posat són a prova de bombes. La via vertical, i al segon llarg desploma en alguna zona (almenys vist des de sota) . Els passos... llargs però no inhumans (la canya casolana és una bona aliada). Sol directe a partir de la 1 del migdia.
Arribem a dinar mitja hora tard, però es veu que encara hem d'esperar una mica... estem fets pols... Dinar fantàstic, riures i bona companyia. La via queda pendent d'acabar.
ya (que s'ha quedat a casa) diu que seguim les marques i anem a peu de paret fins a trobar la via. Perfecte, sembla que anem bé... però no. Només trobem aquesta primera marca i pugem per no-camí fins a peu de paret i comencem a buscar. Cap a l'esquerra... res. Vale, reculem. Cap a la dreta... res. Cony... Dreta... esquerra....una mica més enllà... no deu ser per aqui, que sembla que la paret perd alçada.... dreta doncs.... collons, som a les escales. Torno a buscar la primera i unica marca i començo de nou. Flanquejant a l'esquerra quan sóc a peu de paret, vinga buscar i no veig res. Al final cansat, truco en Quim que m'orienta una mica i segueixo a l'esquerra per allà on semblava que la paret perdia alçada... doncs no, no la perd. Quina merda, hem perdut més d'una hora per no tirar 50 metres més enllà. Total, després d'esgarrinxades i relliscades vàries arribem a peu de via, però són les 12 i a les 2 tenim taula per dinar. Provem-ho, si anem ràpids encara la podem fer....Tiro jo de primer, primers metres més ajaguts però de seguida la cosa es posa dreta. Artifo equipat o sigui que anar fent. Es lent això. Les assegurances no estan precisament juntes, m'he d'estirar, sobretot a les 2 ultimes abans de la primera R. Aquí, com que ja anava avisat, faig servir l'invent (cinta rigida) per xapar, i quan ho passo veig que hi han fet una presa de mans per ajudar-te. Igual en l'ultim pas, però aqui xapo sense la canya. R amb 2 quimics. Trigo 35 minuts a fer el llarg.
Puja en Pep. Laboriós això de l'artifo... (ara entenc la penya que triga hores per obrir un llarg... si nosaltres triguem tant i està equipat...). Va fent i bufant. Per l'osca apareix la resta: Marta, Anna, Quim i Santi. Els dic que baixarem que si no no arribem a dinar. Quan arriba en Pep, muntem ràpel i baixem. Llàstima de l'horari, però el segon llarg es veu més xungo i està clar que no haguéssim arribat a l'hora a dinar. Queda pendent acabar.
Dir que la roca és dolentíssima, però es veu que els químics que han posat són a prova de bombes. La via vertical, i al segon llarg desploma en alguna zona (almenys vist des de sota) . Els passos... llargs però no inhumans (la canya casolana és una bona aliada). Sol directe a partir de la 1 del migdia.
Arribem a dinar mitja hora tard, però es veu que encara hem d'esperar una mica... estem fets pols... Dinar fantàstic, riures i bona companyia. La via queda pendent d'acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada