Montserrat: Boy-Roca a l'elefant (V+/A0, 160m)

Aquesta és una d'aquelles vies que feia anys i anys que estava pendent (ressenya dels Kpujo aqui). De fet, quan ahir dissabte enfilaven el camí, primer passant pel parking i després cap a Sant Benet, parlavem amb en Pep, el meu germà, que devia fer almenys 10 anys que no repetiem aquest camí. M'aventuraria a dir, que jo segur que l'ultim cop que vaig venir per la zona va ser amb ell, abans que emigrés i la via llarga montserratina caigués en l'oblit per nosaltres com a cordada (i per mi en resum, si no conto la Easy Rider que vaig fer l'any passat amb en Gerard). Molts records quan enfilem el camí, per sort, l'elefant, la mòmia, la panxa del bisbe, totes les agulles de les que no en sé ni el nom... i els gorros són on sempre, esperant la nostra tornada. El convenço per acompanyar-nos a mi i l'Enric a l'elefant, a la Boy-Roca, que ell ja ha fet i coneix (segur que ha accedit perquè sap que el llarg xungo es pot fer en artifo i no requereix la seva millor forma, esperant que la recuperi aviat). Recordem els nostres inicis al gorros, en Martin (un txec que escalava amb botes de futbol amb la sola modificada i una motxilla carregada de llibres i amb el mocador al cap... quina fila!), un ràpel que no arribava a terra, llamps i trons a l'elefant.... ostres, d'això en fa més de 10 anys. I fins ara no hem trobat un moment per tornar a la zona... massa temps, segur.

De la via, deu estar tot dit i comentat per tota la blogosfera. Així que penjo algunes fotos i només afegeixo que el tercer llarg, el que m'ha tocat a mi, és maco maco. I dur (per mi almenys). Anava amb la mentalitat d'encadenar-lo, i a vista. Però no ha pogut ser, em falta pila encara, així que he hagut de penjar-me de les cintes alguna vegada i "acerar" alguna altra, però no m'han calgut els pedals. L'Enric l'ha bufat i renegat, però com sempre, arriba a la R, i en Pep, tranquil, l'ha fet pedalant quan ja no ha pogut més en lliure. El reequipament correcte (només no hem trobat el parabolt del primer llarg).
Bon feeling i bons records i sensacions. M'ha agradat que en Pep s'animés a tornar amb mi a Montserrat.

Fotos: 1 Pep al primer llarg, 2 Enric al segon, 3 jo al tercer, 4 Enric al tercer

Fotos: 1: Enric al tercer llarg, 2 Enric al quart llarg, 3 la cordada al cim