Amb la Marta decidim passar el cap de setmana per Ordesa i intentar els Gabietus i el Taillon des del port de Bujaruelo, pujant pel glaciar i el coll dels Gabietus, que és més directe.
A migdia de dissabte som a San Nicolás de Bujaruelo amb una calor impresionant, de manera que la Marta es fa una remullada a la zona del pont (plena a vessar de gent en banyador prenent el sol i els més valents a l'aigua).
Marca 2.30h fins al port. Ens ho pendrem amb molta calma, diem, que fa molta calor. Sota el sol, i buscant totes les ombres que podem per anar descansant, anem pujant. Triguem 3 hores fins al coll. Encara pujem una mica més per trobar un lloc per plantar la tenda.
Cel sense núvols, sopar i a dormir per demà llevar-nos d'hora i trobar la neu en bones condicions.
A les 23h comença el festival de llamps i trons però no plou. Trec el cap per veure el panorama: osti, just al costat nostre està negre negre.... fora pals d'aprop de la tenda. En una horeta comença el festival!! Vent, pluja, llamps i trons a dojo. Una senyora tempesta a 2400 metres d'alçada.
Portem una tenda d'aquestes ultralight, o sigui, poques varilles, i això i molt de vent no és compatible. El vent bufa fort pel meu cantó i plou amb ganes, amb gotes que em semblen molt grosses pel soroll que fan. Llamp rera llamp contem en silenci: 1, 2, 3....10... bé, encara està lluny. El vent i la pluja ens castiguen amb ganes, la lona de la tenda plegada sobre meu, les gotes atravessant la tenda, ens comencem a mullar. Canvi estratègic de sac, penso que el de la Marta, de fibra aguantarà més la pluja que el meu de ploma i primet. Amb el nou sac, faig de barrera entre la tenda, que està més estona sobre meu pel vent que on toca, i la Marta, botes, roba, etc.
Llamp: 1, 2, 3 i tro. Merda, ho tenim a sobre. Més vent i més aigua. La meva part de l'interior de la tenda molla, aigua sobre la màrfega, per sota.. per sort, faig de merda-muralla i tapo una mica la resta de la tenda.
I així fins a les 2h, quan hi ha una mica de treva. Ja feia estona que no valia la pena intentar controlar la situació, jo estava una mica moll per dins del sac i havia perdut el frontal amb tota la moguda. Un cop para una mica reevaluem la situació. Estic una mica moll, sobretot peus i cul. Cos ok. La Marta ben seca, sembla que ha anat bé el canvi de sac. Toca dormir una mica com es pugui. Després torna a ventar una mica i a tronar però ja no plou. Maldormim fins a les 7, que preparo una mica de tè quan veig que el cel està força clar.
Amb el sol es van assecant les coses, principalment motxilles, màrfegues i sacs. Botes seques com a mínim.
Assequem el material i tirem avall.
Mala nit i tot i que la tenda ha fallat, podria haver estat pitjor. Penso que és una tenda ultra-light, i això no aguanta una tempesta com la que hem patit ni de conya, sobretot pel tema del vent. Però qui s'ho anava a imaginar... sort de no fer vivac, penso.
Ja camí cap a casa em truca en Jordi que amb l'Enric anàven a fer la cresta de les agulles de Travessany i m'explica que ells també han pillat. Però fent vivac!! També han acabat sense ganes d'escalar després de la pèssima nit.
A sobre, a la ràdio sentim la notícia de la mort d'una escaladora a la Easy Rider.
Cap de setmana per oblidar....
A migdia de dissabte som a San Nicolás de Bujaruelo amb una calor impresionant, de manera que la Marta es fa una remullada a la zona del pont (plena a vessar de gent en banyador prenent el sol i els més valents a l'aigua).
Marca 2.30h fins al port. Ens ho pendrem amb molta calma, diem, que fa molta calor. Sota el sol, i buscant totes les ombres que podem per anar descansant, anem pujant. Triguem 3 hores fins al coll. Encara pujem una mica més per trobar un lloc per plantar la tenda.
Cel sense núvols, sopar i a dormir per demà llevar-nos d'hora i trobar la neu en bones condicions.
A les 23h comença el festival de llamps i trons però no plou. Trec el cap per veure el panorama: osti, just al costat nostre està negre negre.... fora pals d'aprop de la tenda. En una horeta comença el festival!! Vent, pluja, llamps i trons a dojo. Una senyora tempesta a 2400 metres d'alçada.
Portem una tenda d'aquestes ultralight, o sigui, poques varilles, i això i molt de vent no és compatible. El vent bufa fort pel meu cantó i plou amb ganes, amb gotes que em semblen molt grosses pel soroll que fan. Llamp rera llamp contem en silenci: 1, 2, 3....10... bé, encara està lluny. El vent i la pluja ens castiguen amb ganes, la lona de la tenda plegada sobre meu, les gotes atravessant la tenda, ens comencem a mullar. Canvi estratègic de sac, penso que el de la Marta, de fibra aguantarà més la pluja que el meu de ploma i primet. Amb el nou sac, faig de barrera entre la tenda, que està més estona sobre meu pel vent que on toca, i la Marta, botes, roba, etc.
Llamp: 1, 2, 3 i tro. Merda, ho tenim a sobre. Més vent i més aigua. La meva part de l'interior de la tenda molla, aigua sobre la màrfega, per sota.. per sort, faig de merda-muralla i tapo una mica la resta de la tenda.
I així fins a les 2h, quan hi ha una mica de treva. Ja feia estona que no valia la pena intentar controlar la situació, jo estava una mica moll per dins del sac i havia perdut el frontal amb tota la moguda. Un cop para una mica reevaluem la situació. Estic una mica moll, sobretot peus i cul. Cos ok. La Marta ben seca, sembla que ha anat bé el canvi de sac. Toca dormir una mica com es pugui. Després torna a ventar una mica i a tronar però ja no plou. Maldormim fins a les 7, que preparo una mica de tè quan veig que el cel està força clar.
Amb el sol es van assecant les coses, principalment motxilles, màrfegues i sacs. Botes seques com a mínim.
Assequem el material i tirem avall.
Mala nit i tot i que la tenda ha fallat, podria haver estat pitjor. Penso que és una tenda ultra-light, i això no aguanta una tempesta com la que hem patit ni de conya, sobretot pel tema del vent. Però qui s'ho anava a imaginar... sort de no fer vivac, penso.
Ja camí cap a casa em truca en Jordi que amb l'Enric anàven a fer la cresta de les agulles de Travessany i m'explica que ells també han pillat. Però fent vivac!! També han acabat sense ganes d'escalar després de la pèssima nit.
A sobre, a la ràdio sentim la notícia de la mort d'una escaladora a la Easy Rider.
Cap de setmana per oblidar....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada