Com que l'aproximació fins a la zona de vivac no és llarga, ens ho prenem amb calma i arribem vora les 4 al parking de la presa de Cavallers. Acabem de fer la motxilla i per variar, toca decidir si portem o no grampons. Tot i estar avisat per la neu trobada al Grand Facha, tothom vol reduir pes i un per l'altre, s'acaba decidint de deixar els grampons a la furgo. També deixem tots els empotradors i agafem només material per rapel i 2 cordes curtes.
Fem la volta al llac sota un bon sol i comencem a pujar cap als estanys de Riumalo. De seguida comencem a guanyar alçada fins que arribem a la zona de l'estany (Riumalo o Malvasina segons el mapa que miris...). El vivac principal ja està ocupat així que anem pujant fins a trobar un lloc on puguem fer vivac tots cinc comodament.
Hi ha força neu i ja preveiem una aproximació fins a la base del Bessiberri Nord per neu. I sense grampons... Sopar i a dormir amb una nit estrellada brutal!!
Ens llevem d'hora però no sortim fins quasi bé les 7. Obrim traça fins a la canal de pujada del Bessiberri Nord sense massa problemes. La neu està tova però s'aguanta bé.
Comencem a pujar per una successió de canals i sense problemes arribem al cim. Ni un núvol al cel. Fantàstiques vistes al massís de la Maladeta, agulles de Travessany....
A partir d'aquí, comencem a davallar per la cresta fins a la primera bretxa.
Passada aquesta hi ha una placa vertical d'uns 3-4 metres amb un pitó al mig. L'escalem sense problemes i seguim crestejant fins arribar a una zona on muntem un parell de ràpels curts per tornar de seguida a enfilar-nos a la cresta. Arribem així al Bessiberri del Mig N i ja per zona més fàcil al Sud.
A partir d'aquí, toca fer flanquejos per la neu, cosa que sense grampons i en l'estat de la neu ens fa perdre força temps. De seguida que podem tornem a la roca per pujar tot grimpant (farts de neu) al Bessiberri Sud.
La idea és seguir fins al Comaloformo i la Punta Passet. En Manel, que ja els ha fet, decideix baixar cap al vivac, la resta tirem uns metres més, però el mal estat de la neu i sobretot l'hora, fa que girem cua i també baixem. Potser amb un parell d'hores més ho haguéssim fet, però hem de ser a les 4 a la furgo perquè en Pep entra a treballar al vespre.
Amb els peus empapats arribem al vivac, mengem i recollim el material que hem deixat i tirem cap a la presa i cap al pàrking. Arribem rebentats.
Fem la volta al llac sota un bon sol i comencem a pujar cap als estanys de Riumalo. De seguida comencem a guanyar alçada fins que arribem a la zona de l'estany (Riumalo o Malvasina segons el mapa que miris...). El vivac principal ja està ocupat així que anem pujant fins a trobar un lloc on puguem fer vivac tots cinc comodament.
Hi ha força neu i ja preveiem una aproximació fins a la base del Bessiberri Nord per neu. I sense grampons... Sopar i a dormir amb una nit estrellada brutal!!
Ens llevem d'hora però no sortim fins quasi bé les 7. Obrim traça fins a la canal de pujada del Bessiberri Nord sense massa problemes. La neu està tova però s'aguanta bé.
Comencem a pujar per una successió de canals i sense problemes arribem al cim. Ni un núvol al cel. Fantàstiques vistes al massís de la Maladeta, agulles de Travessany....
A partir d'aquí, comencem a davallar per la cresta fins a la primera bretxa.
Passada aquesta hi ha una placa vertical d'uns 3-4 metres amb un pitó al mig. L'escalem sense problemes i seguim crestejant fins arribar a una zona on muntem un parell de ràpels curts per tornar de seguida a enfilar-nos a la cresta. Arribem així al Bessiberri del Mig N i ja per zona més fàcil al Sud.
A partir d'aquí, toca fer flanquejos per la neu, cosa que sense grampons i en l'estat de la neu ens fa perdre força temps. De seguida que podem tornem a la roca per pujar tot grimpant (farts de neu) al Bessiberri Sud.
La idea és seguir fins al Comaloformo i la Punta Passet. En Manel, que ja els ha fet, decideix baixar cap al vivac, la resta tirem uns metres més, però el mal estat de la neu i sobretot l'hora, fa que girem cua i també baixem. Potser amb un parell d'hores més ho haguéssim fet, però hem de ser a les 4 a la furgo perquè en Pep entra a treballar al vespre.
Amb els peus empapats arribem al vivac, mengem i recollim el material que hem deixat i tirem cap a la presa i cap al pàrking. Arribem rebentats.
1 comentari:
molt be, interessant; pero us recordo que el vivac al parc nacional esta prohibit
Publica un comentari a l'entrada