Hem quedat amb els companys del Matxacuca. En Pep i en Gerard han marxat un dia abans ja que la feina els hi permet..., la resta, en Jordi, l’Enric i jo, marxem el divendres. Quedem d’hora a Santa Cristina i pel camí decidim que com que no arribem a temps de fer cap activitat a la boca sud del tunel de Viella, provarem sort a Boí, a veure si queda res per picar tenint en comte que donen temperatures baixes. Un cop hi arribem, tot i les temperatures baixes, el paissatge del gel fa una mica de pena. No de fet fa misèria: roques negres, res format, la cantera baixant aigua per tot arreu, la Husky no arribar ni a terra, igual que Polaris i Islandis, Antartic amb gel escàs als primers llargs que sembla difícil de protegir i les tirades de dalt tampoc prometen massa... penós!! Decidim girar cua (sort que no hem ni tret els trastos de la furgo, perquè hauriem fet el pena: tres tius disfressats d’alpinistes per girar cua als 15 minuts de 
caminar...
Tirem cap a la boca sud del tunel de Viella. El temps encara està estable tot i el vent. En arribar, truquem a en Pep que ens diu que s’han encigalat en no se quina canal i que ara baixen. Fent una passejadeta fins a la pleta de Mulleres, mirem com està el tema. Tota la zona del contrafort de la Tallada també fa una mica de pena, no sembla que hi hagi res de gel consistent. Les canals del Pic això si, sembla que tenen bona pinta. Ara només necessitem bon temps.
El vent bufa fort, i es comença a tapar just havent dinat. Aquell parell arriben, es veu que en Gerard ha enredat en Pep per intentar la goulotte 90-60-90 (coooom??) però diuen que està sense gel i que han baixat després del primer llarg (en Pep encara li maleeix els ossos a en Gerard).
Anem a fer temps a un bar i després cap al refugi que hi ha a la boca sud del tunel (dormirem calentets per 10€). Quedem que demà algú es llevarà a per veure el temps i decidir. No sé per què però m’ha tocat a mi. A les 6 em llevo, però només mirant per la finestra veig que encara neva, de manera que a dormir.
Degut al mal temps, passarem de fer cap canal i anem cap a Montfalcó per fer la cresta Urquiza-Olmo. La pista fins al poble abandonat de Montfalcó es fa interminable i a més, el kadett ha picat amb una pedra i s’han doblegat les barilles del canvi de marxes i no pot canviar bé). Al final anem força tard i comencen a haver-hi molt núvols. Agafem el camí de les cireres d’Arboç però anem molt tard i només arribem a mitja cresta. Fa massa vent i sembla que ningú vol obrir la cresta (es un lllarg equipat però en una cresta aèria). Al final acabem escalant l’agulla Montserrat Clotet per la via Papapaca. El temps s’ha girat quan arribem al cotxe i comença a ploure
. A més no tenim aigua. Toca retirada cap a un altre lloc.
Acabem dormint després de sopar a Alfarràs (quins callos amb mongetes i xurrasco que m’he fotut!!) a la zona de picnic del pantà de Santa Ana, on escalarem el diumenge. Passem el matí escalant al sector Senderó. Al migdia, anem cap a casa (dilluns hi ha compromís familiar i no puc fallar, i en Jordi tampoc!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada