Ceillac, gel als Ecrins

Els passats dies 20, 21, 22 i 23 de febrer, en Pep, en Gerard i en jo fem una escapada als Alps francesos, a la zona de Ceillac (Ecrins) per fer escalada en gel. Hem sentit parlar d’aquesta zona que presenta cascades de dificultat assequible i de poca aproximació. Ens estem tornant uns mantes...

Ens ho prenem amb calma i arribem a la gîte d’etape on dormirem ja de nit, de manera que poca cosa veiem de la zona. Això sí, el termòmetre ja marca per sota de zero. Sembla que promet!!

El dia 21 ens llevem d’hora amb el termòmetre del cotxe que marca 8 sota zero. No volem tenir cordades al davant. Decidim fer la via Holiday on Ice (branca esquerra de la via de la Y) de II/3+ de dificultat i de 250 metres de recorregut com a presa de contacte. Via fàcil amb un parell de ressalts més drets però que fem rapidament. Ens queden forces i temps de manera que ens acostem a la via Easy Rider un II/3 que ens atreu perquè es veu molt encaixonada. No ens decepciona: via molt assequible i estètica pel seu encaixonament. Escalem els 2 llargs de la via i amb 2 ràpels ens tornem a situar al camí de baixada. Ara sí, cap al cotxe i a dinar!

A la tarda encara ens queden forces, de manera que amb en Pep afagem els esquis de muntanya per anar a fer un tomb des del poble fins a les pistes d’esquí alpí. Des d’allà ja comencem a veure el nostre objectiu de demà: “les formes du chaos”. Tornada al poble “memorable” per les pistes d’esqui de fons, oi Pep??

El dia 22 ens tornem a llevar d’hora per ser els primers. És la cascada estrella de la zona (II/4 i 300 metres de recorregut) i sempre hi ha cordades, però de moment som els primers. Mirem el primer llarg, gel lleig però abundant i tal com veiem ahir, amb alguna linia de fractura. No les tenim totes i després de rumiar-ho una mica, veient que fa fred decidim pujar. Fem els dos primers llargs el més ràpid possible abans que hi toqui el sol. Ara venen els llargs més compromesos però amb millor gel, 2 tirades llargues amb seccions verticals. Els escalem sense més problemes (tot i que hi ha zones amb gel prim i on veiem l’aigua corrent per sota...). Un parell de tirades menys dretes, ens deixen en una zona amb una altra cascada curta i encaixonada: molt maca. En Gerard ja en té prou i no l’escala. Dedideix anar a fer una mica d’esqui de pista ara que encara és d’hora. Nosaltres l’escalem i afrontem l’ultim llarg, un mur força vertical d’uns 10-15 metres. Acabem la via molt satisfets però cansats... cap a la gîte a dinar!

Al vespre, de camí cap al refugi de la Cime on dormirem, tornem a mirar el panorama i mirem els objectius del dia següent: el cigar de la “sombre d’Heros”, una via més difícil (II/5 en 100 metres) però que decidim que provarem.

Dia 23, ens tornem a llevar els primers però aquest cop ja es veu un grup d’escaladors al pàrking que per sort, no van a la nostra via. En Pep no escala i se’n va a fer esquí de muntanya. La resta, a peu de via, mirem la columna, molt dreta i amb gel molt foradat i amb tota la part esquerra de la columna regalimant aigua. Tot i així la provem però la mala qualitat del gel ens fa tirar enrera i rapelem d’un avalakov (en Pep veu com una cordada més valenta l’escala unes hores després). Com que encara és d’hora, decidim acabar l’estada fent la branca dreta de la Holiday on Ice (II/3 en 250 metres). Anem justos de temps però escalem ràpid i a migdia ja som al cotxe. Ens queda la llarga tornada fins a casa... a més cal sumar-hi els "nicotine stops" que hem de fer pels 2 fumadors....