Camí del Tro a la Sud del Pedraforca

A la meva edat, i tot just em desvirgo ara a la sud del Pedra. Quin tros de paret!! Ens hem decidit pel Camí del Tro (ressenya dels Ressenya, aqui), i com que l'Àlvar ha estat l'únic que s'ha deixat enredar, ens iniciarem junts a la sud del Pedraforca (val a dir que és la segona via llarga per ell...)

Arribem divendres a la nit al pàrking del mirador amb l'Àlvar, rebuts per una bona tempesta que ens impedeix fer l'habitual vivac. Hem agafat una tenda per si de cas, però plou tant i tant fort que no hi ha nassos ni d'intentar muntar-la, així que després d'uns minuts de mirar el panorama, decidim dormir al mateix cotxe. El planning de l'endemà, dependrà de la meteo i de com estigui la roca.

A la sortida del sol, primera visió del panorama... buuufff, a ronxar una mica més. Cap a quarts de 8 sembla que el sol surt amb ganes i tot i no tenir-ho clar, decidim que ens acostarem a la paret, ni que sigui a veure-la. Esmorzar ràpid, agafem els trastos i enfilem cap al refu per agafar aigua. Enfilem cap a la tartera, i comencem a pujar lentament fins a les costes d'en Dou i d'aquí, flanquejant fins a peu de paret. Arribem a peu de via, sabem que no ens hem de confondre amb la veina LLamp del Tro, de manera que no parem fins que trobem els espits (la veïna està equipada amb bolts).

Fa solet i a sota, un mar de núvols ho tapa tot. La paret sembla seca, excepte alguna zona d'on ha regalimat aigua des de la vegetació, però sembla que no ens emprenyarà en excés. Mirem amunt... òstia, que està dret això.. impressiona una mica. Ens equipem i "amablement" l'Àlvar em cedeix el privilegi de començar. Va bé (però torno a mirar amunt...). El primer comença per uns passos més d'adherència de peus però es deixa fer bé. Alguna bústia molla, però la resta bé. El segon llarg (li fot l'Àlvar) més dret i més duret, comença cap a l'esquerra i enfila vertical per uns mini-diedres, on cal vigilar de no tocar gaire verd, que està moll i rellisca. La tercera tirada, altre cop per mi, al meu entendre té el passos clau just sortint de la reunió, on hi ha uns passos finets fins a una llastra. Aquí poso un friend per tranquilitat, per uns moments em ve la moto a una cama fins que l'aconsegueixo dominar... d'aqui bon canto fins a la R. L'Àlvar puja com si res. Seguim amunt ja sense més complicacions.

El mar de núvols puja i ens comença a envoltar. Hem deixat les motxilles a baix i no portem res per abrigar, així que de seguida que s'acaba la via, comencem a rapelar per la mateixa (tots els ràpels equipats).

La via és molt bona, la roca boníssima i l'ambient brutaaaal. Equipament: molt correcte, no cal posar res, només per assegurar algun pas que allarga però els trams més complicats estan super ben equipats. La majoria de l'equipament són espits, tot i que hi ha una mena de pitons amb anella que costen més de veure ficats a les fisures. Moooolt recomanable.

PD: totes les fotos són fetes per l'Àlvar, que la meva càmera s'ha quedat a la motxilla.