Cadí: l'espectre de Broken

Dissabte 28 ens regalem una bona aventura alpina amb aquesta via, d'aquelles per recordar.

Quedem divendres a la tarda, amb la incertesa de la meteo, en Pinyó, Jordi, Salvador i un servidor. Com sempre, diferents propostes i al final ens acabem decidint pel Cadí. Entra un front, però ens ha de donar treva fins al migdia, així que cap a Estana, menjar una mica i a dormir a la furgo de'n Jordi.
Ens llevem d'hora, i mentre esmorzem ja passen 2 cotxes, sembla que no som els unics que volem aprofitar el matí. Preparem el material i comencem a caminar, en Salvador surt a tota pastilla i ens agafa uns metres de distancia, la resta, al nostre ritme, anem pujant. No fa massa fred, i tot i que cauen gotes, s'alternen els núvols i les clarianes.
En Jordi i en Pinyó van a fer la de l'Àliga, jo com que ja l'he feta, enredo i em deixo enredar per anar a fer la via de l'espectre de Broken amb en Salvador. Al prat del Cadí fem un pit-stop i comentem la ubicació de la via amb una altra cordada que també hi va. Arribem primers a peu de via, ens equipem i comencem a pujar.

Tiro jo de primer el primer llarg que comença amb una zona més dreta amb gel no massa bo i que després va per canal de neu fins a la R (dos pitons). El següent llarg ha de tirar a la dreta però una linia evident fa pensar que igual ho fa més amunt, així que en Salvador li fot. Primera part amb neu i gel fins a un bloc empotrat que desploma una mica i que supera per l'esquerra i després pala de neu fins que s'acaba la corda. Quan hi està ficat, ens avisen de l'altra cordada que la via no va per allà. Ja l'hem liat. Pujo jo i un cop estic a la R, toca flanquejar per anar a recuperar el fil de la via. Flanqueig lleig (com tots) i baixar una mica per anar a la canal, d'aquí cap a la dreta per una zona més dreta per esquivar un bloc empotrat que hi ha a la via. Com que no sé si la corda dóna per arribar a la reunió, la faig en un arbre.

En Salvador recupera el flanqueig i tira fins a la pròxima reunió, que no estava massa lluny, igual jo hi hagués arribat. Torno a tirar jo per pales de neu i zones de roca fins al peu de l'últim pas complicat de la via: un bloc empotrat que es passa per dins. Com que la reunió sota del bloc està ocupada per l'altra cordada, la munto uns metres a la dreta de la canal amb 3 pitons.
En Salvador comença a fer el llarg quan l'altra cordada el deixa lliure. Fins ara, la meteo aguantava, però s'està tapant força i comença a nevar. Triguem força a sortir del llarg clau, la corda frega molt... reunió precària i cada cop neva més. Ara la via flanqueja a l'esquerra per una zona delicada impossible d'assegurar i a partir d'aquí pala de neu fins a dalt. Ja neva amb ganes, tot s'ha tapat, fa vent i ja s'ha fins i tot tapat la traça de la cordada anterior. Arribem a dalt amb molt poca visibilitat (no es veu més enllà de 10 metres).
Aquí comença el marron de debò. Sortim cap a la dreta en busca de la canal d'Estana, però no veiem res. Comencem a baixar i no ho veiem clar. Tornem a pujar, completament desorientats... Parlem, mirem i remirem, cap referencia visual. Mirem la brújola, hem d'anar cap a l'oest però no quadra amb lo poc que veiem. Cagumlapu.. mira que pensava que seria dificil perdre's al Cadí!! Un creu que és per aquí, l'altre per allà... Decidim seguir la brújola sense èxit, no trobem la canal d'Estana. Caminem i caminem, mirem alguna canal per baixar però no ho veiem clar i coincidim en que baixar per una canal desconeguda és perillós, i sense visibilitat més. Intentem trobar la canal que hem fet: impossible. Estem més que perduts, nevant a saco, vent i fred. Cadascú comença a pensar què podem fer... si només fos boira, podriem esperar a veure si escampa una mica per tenir referències visuals, però no és el cas i a més ha de nevar fins diumenge. Contemplo la possiblitat de passar la nit aqui dalt, desorientats com estem anar amunt i avall no té sentit. Al final decidim un canvi de plans i com que ja no sabem a quina canal estem, decidim tirar cap a Prats d'Aguiló. La veritat es que no en tenim ni puta idea d'on som, no ens quadra res. Trobem 2 grans fites i una senyal de GR però no la ubiquem, pugem, baixem, tornem al mateix lloc... Decidim seguir en la direcció que pensem és cap a Prats d'Aguiló. Només patim per en Jordi i en Pinyó, que segur que ens esperen. Intentem trucar però, no hi ha cobertura (que raro, no??), el puto mòbil mai té cobertura quan realment la necessites. Tot i estar perduts, tenim la situació sota control i no patim per nosaltres, només per ells. Comencem a tenir clar que ens tocarà fer un vivac. Seguim baixant i baixant, no para de nevar. Busquem sempre el terreny més segur. Al final arrivem a una mena de vall, decidim seguir baixant. Anem a parar al que sembla un rierol, i el seguim. Trobem una fita!! això deu portar a algun lloc, però quin?? Estem fotuts al riu, per sort sec, un ràpel curt per baixar una zona impossible de desgrimpar, salts i desgrimpades vàries. No parem de caminar. Portem 3 o 4 hores així. A aquesta alçada ja no neva però plou. Els gores no donen per més, anem empapats. En aquesta situació, cal evitar el vivac. Toca no parar de caminar. Al final, arribem a una vall més oberta i veiem una canonada d'aigua: civilització!!! Decidim seguir-la. Trobem un indicador: Gòsol, Josa... Decidim seguir la pista, si se'ns fa de nit, millor anar per camí ample. Arribem a la carretera però encara sense cobertura., tirem en direcció a Josa del Cadí. Un noia que baixa en cotxe ens recull i ens acull: ens deixa trucar des de casa seva per tranquilitzar a la resta i que ens vinguin a buscar, i ens encen l'estufa. Fem la xerrada mentre en Jordi i en Pinyó arriben.
Mil tòpics per resumir la situació però "no ase falta que diga nada más". Ah, la via molt guapa!!!