Cadí: l'espectre de Broken

Dissabte 28 ens regalem una bona aventura alpina amb aquesta via, d'aquelles per recordar.
Quedem divendres a la tarda, amb la incertesa de la meteo, en Pinyó, Jordi, Salvador i un servidor. Com sempre, diferents propostes i al final ens acabem decidint pel Cadí. Entra un front, però ens ha de donar treva fins al migdia, així que cap a Estana, menjar una mica i a dormir a la furgo de'n Jordi.
Ens llevem d'hora, i mentre esmorzem ja passen 2 cotxes, sembla que no som els unics que volem aprofitar el matí. Preparem el material i comencem a caminar, en Salvador surt a tota pastilla i ens agafa uns metres de distancia, la resta, al nostre ritme, anem pujant. No fa massa fred, i tot i que cauen gotes, s'alternen els núvols i les clarianes.
En Jordi i en Pinyó van a fer la de l'Àliga, jo com que ja l'he feta, enredo i em deixo enredar per anar a fer la via de l'espectre de Broken amb en Salvador. Al prat del Cadí fem un pit-stop i comentem la ubicació de la via amb una altra cordada que també hi va. Arribem primers a peu de via, ens equipem i comencem a pujar.

Tiro jo de primer el primer llarg que comença amb una zona més dreta amb gel no massa bo i que després va per canal de neu fins a la R (dos pitons). El següent llarg ha de tirar a la dreta però una linia evident fa pensar que igual ho fa més amunt, així que en Salvador li fot. Primera part amb neu i gel fins a un bloc empotrat que desploma una mica i que supera per l'esquerra i després pala de neu fins que s'acaba la corda. Quan hi està ficat, ens avisen de l'altra cordada que la via no va per allà. Ja l'hem liat. Pujo jo i un cop estic a la R, toca flanquejar per anar a recuperar el fil de la via. Flanqueig lleig (com tots) i baixar una mica per anar a la canal, d'aquí cap a la dreta per una zona més dreta per esquivar un bloc empotrat que hi ha a la via. Com que no sé si la corda dóna per arribar a la reunió, la faig en un arbre.

En Salvador recupera el flanqueig i tira fins a la pròxima reunió, que no estava massa lluny, igual jo hi hagués arribat. Torno a tirar jo per pales de neu i zones de roca fins al peu de l'últim pas complicat de la via: un bloc empotrat que es passa per dins. Com que la reunió sota del bloc està ocupada per l'altra cordada, la munto uns metres a la dreta de la canal amb 3 pitons.
En Salvador comença a fer el llarg quan l'altra cordada el deixa lliure. Fins ara, la meteo aguantava, però s'està tapant força i comença a nevar. Triguem força a sortir del llarg clau, la corda frega molt... reunió precària i cada cop neva més. Ara la via flanqueja a l'esquerra per una zona delicada impossible d'assegurar i a partir d'aquí pala de neu fins a dalt. Ja neva amb ganes, tot s'ha tapat, fa vent i ja s'ha fins i tot tapat la traça de la cordada anterior. Arribem a dalt amb molt poca visibilitat (no es veu més enllà de 10 metres).
Aquí comença el marron de debò. Sortim cap a la dreta en busca de la canal d'Estana, però no veiem res. Comencem a baixar i no ho veiem clar. Tornem a pujar, completament desorientats... Parlem, mirem i remirem, cap referencia visual. Mirem la brújola, hem d'anar cap a l'oest però no quadra amb lo poc que veiem. Cagumlapu.. mira que pensava que seria dificil perdre's al Cadí!! Un creu que és per aquí, l'altre per allà... Decidim seguir la brújola sense èxit, no trobem la canal d'Estana. Caminem i caminem, mirem alguna canal per baixar però no ho veiem clar i coincidim en que baixar per una canal desconeguda és perillós, i sense visibilitat més. Intentem trobar la canal que hem fet: impossible. Estem més que perduts, nevant a saco, vent i fred. Cadascú comença a pensar què podem fer... si només fos boira, podriem esperar a veure si escampa una mica per tenir referències visuals, però no és el cas i a més ha de nevar fins diumenge. Contemplo la possiblitat de passar la nit aqui dalt, desorientats com estem anar amunt i avall no té sentit. Al final decidim un canvi de plans i com que ja no sabem a quina canal estem, decidim tirar cap a Prats d'Aguiló. La veritat es que no en tenim ni puta idea d'on som, no ens quadra res. Trobem 2 grans fites i una senyal de GR però no la ubiquem, pugem, baixem, tornem al mateix lloc... Decidim seguir en la direcció que pensem és cap a Prats d'Aguiló. Només patim per en Jordi i en Pinyó, que segur que ens esperen. Intentem trucar però, no hi ha cobertura (que raro, no??), el puto mòbil mai té cobertura quan realment la necessites. Tot i estar perduts, tenim la situació sota control i no patim per nosaltres, només per ells. Comencem a tenir clar que ens tocarà fer un vivac. Seguim baixant i baixant, no para de nevar. Busquem sempre el terreny més segur. Al final arrivem a una mena de vall, decidim seguir baixant. Anem a parar al que sembla un rierol, i el seguim. Trobem una fita!! això deu portar a algun lloc, però quin?? Estem fotuts al riu, per sort sec, un ràpel curt per baixar una zona impossible de desgrimpar, salts i desgrimpades vàries. No parem de caminar. Portem 3 o 4 hores així. A aquesta alçada ja no neva però plou. Els gores no donen per més, anem empapats. En aquesta situació, cal evitar el vivac. Toca no parar de caminar. Al final, arribem a una vall més oberta i veiem una canonada d'aigua: civilització!!! Decidim seguir-la. Trobem un indicador: Gòsol, Josa... Decidim seguir la pista, si se'ns fa de nit, millor anar per camí ample. Arribem a la carretera però encara sense cobertura., tirem en direcció a Josa del Cadí. Un noia que baixa en cotxe ens recull i ens acull: ens deixa trucar des de casa seva per tranquilitzar a la resta i que ens vinguin a buscar, i ens encen l'estufa. Fem la xerrada mentre en Jordi i en Pinyó arriben.
Mil tòpics per resumir la situació però "no ase falta que diga nada más". Ah, la via molt guapa!!!

14 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Sabeu que no sou els únics a qui els hi va passar ahir una cosa similar?

Permeteu-me que us digui que sou uns carallots! Tan senzill com és retirar-se a temps....

I enhorabona per mantenir la sang freda! Llàstima que a vegades no n'hi ha prou.

SEVIDE ha dit...

Gatsaule, estic segur que saps de que va el tema. Si haguéssim acabat 20 minuts abans, no ens haguéssim liat, la cordada anterior va poder baixar. Però a la muntanya, a vegades 20 minuts ho són tot.
A l'alçada on érem, retirar era complicat, ja només ens quedava la part ràpida de la via. I el Cadí, sempre penses que el coneixes, però ja veus...
S'accepta la reprimenda!!
Per cert, qui més va pringar??

Unknown ha dit...

Hola, soc una dels altres "carallots" com diu el Gatsaule que ahir ens vem embolicar pel Cadí, vem pujar per la Canal de l'Ordiguer, era la nostra primera canal, i un cop a d'alt ens vem desorientar, no es veia res de res, al final vem acabar baixant per la Canal del Cristall però de Josa, teniem el cotxe a Estana, per sort nosaltres teniem cobertura i ens van venir a esparar a Serneres!

Anònim ha dit...

Hola carallots!!

Una altre que va participar amb la "matinal" d'ahir... Per cert, quan hem anat a buscar la furgo ens han dit que a 2 els van haver d'anar a buscar els de salvament.
Una anècdota més a explicar i un bon aprenentatge, tot curteix.
Sort!!

Gatsaule ha dit...

Ja m'agrada que us ho agafeu amb esportivitat...

No cal que et respongui, ells mateixos s'han delatat!

Nosaltres vam trobar tres madrilenys al refugi de prat d'Aguiló que tiràven amunt just quan començava a nevar amb més ganes i la boira anava cobrint la muntanya. No en sé res, però segur que molt bé no ho van passar!

Anònim ha dit...

Hola Sevide i Salvador.
Soc un dels companys de dissabte. M'alegra moltíssim saber que esteu bé i que finalment ho podeu explicar amb alegria. De veritat és tranquilitzador comprovar que vàreu retornar prou bé. Felicitats per decidir amb serenitat.
Al perdre el contacte amb vosaltres vem optar per seguir amunt. Llavors tot eren flors i violes, una mica de sol i visibilitat raonable. Retirar-se no era l'opció. Tot va ser sortir a les pendents superiors i caure el marron.
Prou vem mirar de deixar les traces ben marcades i clares però pel que dius, tot es va esborrar massa depressa. Nosaltres tampoc vem poguer seguir cap traça, semblava imposible que a la sortida de l'Aliga no hi hagués senyals de pas. Amb la gent que hi acabava de pujar!!!
Esclar que tampoc estavem segurs d'on érem.
Finalment a la d'Estana i un bon tros avall sí que s'apreciaven les petjades. Salvats!!

Una abraçada

Ernest i David

SEVIDE ha dit...

Ei cracks!! ja veieu com en 20 minuts va canviar el tema.
Vam trigar a sortir per sota del bloc... la reunió que vam fer per no emprenyar-vos mentre feieu el llarg feia que les cordes freguéssin molt, quasi no ens sentiem... bé ja sabeu.
Sortint a la part fàcil en 5 minuts no es veia res de la vostra traça i la resta, bé ja l'heu llegit.
Tenim la vostra cinta, el cordino taronja estava tant empotrat que va ser impossible treure'l. La cinta però us la retorno per correu, cap problema. Envia'm una adreça de correu i ens posem d'acord.
Merci per tot.

PD: osti, si que ha trascendit l'aventurilla... com ho heu trobat??

Marc Solé ha dit...

Sembla que vam ser força gent amb problemes al Cadí.

Crònica dels carallots:

http://www.engarrista.com/content/view/152/56/

SEVIDE ha dit...

Ei Marc! Nosaltres també vam anar a petar al mateix pont crec (Cerneres).
Però no tinc clar que baixéssim pel mateix cantó.
Hi va haver una estona que ens va semblar sentir veus, vam cridar però res... i vam seguir baixant.
Almenys vosaltres vau poder trucar...
Ens van comentar els companys que quan ells marxaven encara quedaven un parell de cotxes al parking. Si un era al vostre.. espero tothom pogués manegar-s'ho per baixar d'alguna manera.
Salut, carallots!!

Marc Solé ha dit...

Sí, un dels cotxes era el nostre, una furgo gris.

Suposo que l'altre devia ser dels que van rescatar de matinada...

gat ha dit...

no ase falta que diga nada mas, després de l'aventura:toca descans, reflexions i felicitacions. 1er...Crec que amb en sevide som l'enveja de les nostres mames, je, je..., ja que potser vam pecar de prudents al no tirar pel dret a la primera canal que creiem que era la de descens, peró en aquell moment vam tenir clar que era millor caminar una estoneta mes cap a un l'altre costat que jugarse un marron al mig d'algun paredot del cadí.
2on...a la via, despres del pas de la "cova", em sembla que tots vam tirar cap a l'esquerra, cap a les campes de neu facil de la "1984", peró segons les ressenyes sembla que tirava pel dret amb passos de IV, ?? (segueix pel mig d'una xemeneia vertical de roca pelada?
3er... al tornar cap a casa ja calentons dins del cotxe discutiem si els bombers surten de nit a buscar la penya - jo els deia que no, que bla bla bla... ara veig que m'he d'empassar les meves paraules i que aquell vespre-nit van sortir a buscar algú amb la rasca i la que estava caient, o sigui que felicitar-los
salvador

SEVIDE ha dit...

Ei gatufu!! ja veus que no vam ser els unics pringats, o carellots, com diu en gatsaule...
Ara fins i tot em crec lo de les veus (jo que pensava que deliraves jajajajaja).
Lo de la ressenya, potser tens raó, sembla que girava a la dreta, però amb lo que estava caient... la opció ràpida va ser la millor.
Si t'ha quedat mal gust de boca (a mi no), hi tornem quan vulguis, però amb un bon solet, ok??

Anònim ha dit...

Deu ni do el que vau haver de passar, això demostra que quan no hi han condicions millor quedar-se a casa i aguantar-se les ganes boges d'anar a la muntanya. Menys mal que tots esteu bé :)

Jo vaig decidir no fer muntanya aquest passat finde. A veure aquest pròxim que tal, sembla que pinta bé :D

Salut i muntanya!!

Anònim ha dit...

Hola, aquí podeu veure una ressenya
que sembla original. Després del forat anava a l'esquerra i després d'aquell balconet tant collunut a la dreta per pendents fàcils de neu. La 1984 era molt més a l'esquerra.
Salut

Ernest



http://www.puiseux.name/loisirs/topos/vrac/16.Cadi-Pedraforca/02.Cadi/tn/Cadi.Corredores.05.png.index.html