2 goriles en la boira.... d'Ulldeter

Aquesta setmana, anat cap a la feina es veia tot el Pirineu emblanquinat de nou. Temptador!!!
Tot i que la meteo era molt insegura, decidim tornar a intentar de cremar l'ultim cartutx de la temporada a Vallter. Ja ho vam provar fa uns dies amb el meu germà després d'haver llegit alguna piada de les condicions, però les meves neurones van jugar una mala passada i em vaig deixar els piolets a casa.
Avui doncs, amb en Gerard, tornem a Ulldeter a veure si es pot fer res. Portem el material d'esportiva al cotxe per si de cas... Anem una mica tard, però en arribar el temps sembla que pot aguantar i decidim tirar amunt.
Aquest és l'aspecte del gra de Fajol Petit. Provarem la Canal del Diedre (55º/V+). En arribar a peu de via, ens equipem. Deu haver nevat força perquè hi ha força neu de purgues acumulada a la base de la canal. No fa molt fred i comença a ploure: doncs no, no aguantarà com semblava.
Espero en Gerard a la R1, 2 spits just sota el pas clau de la via: un diedre en mixte fins que gira a l'esquerra cap a una pala de neu.
Em suggereixen que tiri de primer... com que ho veig molt sec de neu, decideixo tirar només amb un piolet i una mà lliure per la roca. Primer error del dia.
La neu és molt inconsistent però ja no sóc a temps de treure l'altre piolet. Plou i rellisca aigua per tota la placa. Poso un clau i un friend per protegir el pas fins a un spit a mitja placa. D'aqui ja se surt millor tot i que delicat fent dry-tooling amb un sol piolet. Un altre friend i giro cap a la canaleta de neu fins a la R2.




En Gerard sortint del diedre. 3ª foto, sortint de R2. 4ª foto, en ensamble cap al cim.





De la R2 se surt per pala de neu, tot esquivant alguna roca (o no...) i es pot anar seguint canal fins al cim. Nosaltres seguim l'esperó rocós fins quasi a dalt.
La meteo ha estat molt inestable. Ha començat a ploure, caure aigua neu fins que ens ha envoltat la boira. Un cop a dalt, no es veia practicament res i ha provocat que tinguéssim diferències de per on baixar. La veritat és que l'espoló que hem utilitzat per sortir al cim m'ha desorientat. Sort que al final en Gerard s'ha imposat i hem baixat per on tocava. En resum, no cal menysprear la muntanya, ni encara que sigui una zona coneguda com la d'avui, on tots 2 hi hem anat moltes vegades. Baixar per un camp de neu sense traça ni visibilitat et pot fer pedre. Per sort, als Fajols, reculant n'hi ha hagut prou.
Sembla però que "orientativament" parlant no era el meu dia. M'he equivocat de sortida tornant cap a Girona sense fer cas a les orientacions del copi i ja anavem cap a Figueres....
Al final, arribada a la feina in-extremis, però bona jornada. Segurament la ultima canal pirinenca de la temporada.