Pany-Haus. Cara sud del Pedraforca

“Dissabte.Pedraforca. Cara sud. Pany-Haus. T’apuntes?” amb aquest simple sms convenço en Jordi per fer aquesta via al Pedraforca. Tots 2 ja la teniem ullada i quan ha aparegut l’oportunitat hem decidit provar-la.

Així que el divendres 4 de juny, fem nit sota el Roget, amb les vaques amenitzant la nit. El dissabte, sortim no massa d’hora cap a peu de paret. Ostres quina aproximació! Hora i escaig per arribar a peu de via amb un pam de llengua, però som els segons d’arribar. Com és d’esperar, a la nostra via no hi anirà cap més cordada. Els que han arribat primer ja són a la Choras Pringue i les tres que arriben després tiren totes per l’Estimball. Nosaltres, solets, a lo nostre.

Tot i que no ha de ser una via excessivament difícil, sembla que es repeteix poc. Si més no, entra en la categoria de “via no blogger” tal com ho defineix en Gatsaule, doncs tot i buscar informació a la xarxa, només he trobat un parell de ressenyes a la web dels ressenya i la web de l’Albert Castellet (agraïments a tots dos), i un fil de discussió a Caranorte que parlava del seu retroequipament i que la via estava neta. Poca informació doncs, fa que ens ho plantegem com una via desequipada, així que friends a manta, un joc de fisurers i alguns pitons (això últim m’ho penso i repenso només per no haver de dur el martell, però al final acaba dins de la motxilla).

La via és evident: una xemeneia que travessa d’esquerra a dreta i cap amunt la cara sud del Pedra. Peu de via igual d’evident, només cal mirar amunt. Un cop preparats, comença en Jordi fent un primer llarg fàcil, a equipar, per una zona ampla fins a la primera R, sota un ressalt ja una mica més vertical. Grata sorpresa, R amb un bolt. L’altre bolt, només en queda l’espàrrec.

L2 més dret, aqui ja comences a fer oposició en algun tram més vertical, sobretot els primers metres, i després anar fent fins a la R, que també té espàrrec i un bolt.

L3 presenta el primer pas de V (“quinto atlético” diu en Jordi que ha llegit no sé on..), doncs se li entravessa i prefereix baixar. Per mi doncs. Vaig tirant i munto R (crec que també parabolt i espàrrec). Quan arriba en Jordi diu que li sembla que m’he saltat una R, que hi havia un bolt en una mena de cova... ni l’he vist.

L4 per en Jordi altre cop, per equipar i d’anar fent. A la R ja no hi ha bolts, només espàrrecs i algun pitó. A reforçar amb tascons i friends.

L5 per mi, comença fàcil, a equipar però el pas está més amunt. Aqui trobo algun equipament antic i pitons al pas clau, molt maco per cert, xemeneia inicial i sortir-ne en bavaresa cap a la dreta i més xemeneia. Es nota que apreta, he gastat quasi tot el material que duia...Reunió amb un pitó, que reforço amb un fisu i 2 friends.

Quan arriba en Jordi, li dic que en teoria queden 2 llargs, que tiri ell i l’ultim per mi. Es veu que m’he passat la variant Mº Antònia sense ni haver-la vist ... total que tira en Jordi que ja sua per superar un pas força estret un has d’anar a buscar una fisura d’esquerres on també posa un friend. Passat això, la cosa està més fàcil, però ja no veig el que ve. Ell si, i de cop comencen a sonar els pitons (i a caure). Munta una R intermitja ja que no veu com superar el tros que queda. Quan arribo després de recollir tot el material que li ha caigut, veig perquè s’ha aturat: una xemeneia estreta i llista, de mal protegir, on només els veu un cordino en un pont de roca uns metres amunt. Agafo el material i tiro amunt. Poso un friend, i en oposició pujo fins a llaçar el pont de roca. La xemeneia és estreta de debò, hi quedo empotrat amb la motxilla i costa moure-s’hi. Com puc, allà encaixonat poso un altre friend, i acabo de tirar amunt fins a sortir per dalt, amb la boca seca... collons quin V. R a la part de dalt de la via sobre friends. Quan en Jordi arriba comentem l’estretor del tram, recollim material i pugem una mica fins a una fita que es veu i descens seguint marques verdes fins a les costes d’en Dou (ens encigalem per una canaleta abans d’arribar-hi per retallar camí) i voregem la paret fins a retrobar el camí de pujada. De casualitat ens trobem l’Àlvar que havia fet el camí del Tro.

Fotos: 1- Jordi al L2, 2- Jordi sortint de les finures de L3, 3-reunions ja sense bolts, 4- Jordi al L4 herbós, 5- Jordi a l'ultim llarg abans d'arribar a la part més estreta

Baixada fins al cotxe igual d’inhumana que la pujada , on arribem rebentats, però satisfets per la via.

En resum, la via és bona, una clàssica on has d’empotrar en les xemeneies i saber fer oposició. Poc equipada en general, més d’un llarg “clean”, però sempre trobem alguna peça a les reunions. Bona roca en general, patinosa sobretot a la xemeneia final. Llàstima d’algun llarg dels intermitjos que és força herbos. L’unic inconvenient al meu entendre, és que penso que és una via amb difícil retirada rapel.lant, doncs hi ha força numeros que s’enganxin les cordes, o sigui que millor sortir per dalt, sobretot a partir del tercer llarg, i quan s’acaben els bolts, sobre material molt vell. De material, un joc de fisurers i friends, sobretot mitjans i grans (duiem camalots fins al 3).

PD: he tornat a carretejar el putu martell dins la motxilla tota la via i ni l'he trobat a faltar. Per mi, no calen pitons o sigui que si algú la repeteix, millor deixi el mort a casa.