Cresta Urquiza-Olmo (Montfalcó)

Un parell de dies festius que em puc escapar amb l'Àlvar i l'Enrique, amb 2 objectius, la cresta Urquiza-Olmo i el corredor Inserso al pic del Mig de la Tallada. Poc temps i més sortint dijous a les 9 de la nit de Girona. Al final, decidim primer fer la cresta (ressenya extreta de la nit del lloro, tot i que apareix en un vèrtex, però no recordo quin. Eren 2 objectius pendents d'una sortida anterior, en que el mal temps i el vent ens van fer enrere.La pista d'accés, segons el GPS i google, va per Litera, però a les 12 de la nit, farts de donar voltes pel poble sense trobar el camí bo, fa que ens decantem per accedir per Viacamp (l'accés per Tolva no sé si ha millorat, però l'ultim cop ens va costar els baixos d'un turisme). La pista l'estan arreglant i es passa molt bé en turisme, nosaltres hi fem parada al mig per dormir. Al matí arribem a Montfalcó, on el refu ja està acabat i funcionant. Enfilem ràpid pel camí avall doncs sembla que no serem els únics amb els mateixos plans. El camí es fa perdedor en algun tram però aquest cop tenim sort i arribem a peu de via els primers. Mentre ens equipem, apareixen la resta de cordades.

L'Àlvar li toca el primer llarg, que treu sense problemes. Un diedre inicial per passar a placa a la part de dalt. Ben assegurat amb bolts. Segon llarg, ja al fil de la cresta per terreny fàcil. Es succeeixen els tramps pel fil de la cresta amb petits ràpels fins a arribar a una aresta molt maca que em toca a mi. Es deixa fer sense problemes, tot i el vent. Ràpels, desgrimpades i curtes grimpadades ens van desgastant, ja portem 4 hores de cresta. Algun tram una mica més perdedor si vas sense ressenya, com nosaltres (es va quedar al cotxe amb les presses) però al final ho anem trobant. Fem un ultim ràpel per accedir a una zona més fàcil i ja amb bambes i desencordats, tirem amunt per la part més fàcil de la cresta fins a l'ermita de Sta. Quitèria, on donem per acabada l'activitat.

Fotos: 1- Àlvar al primer llarg, 2- Enrique al primer llarg, 3- Enrique crestejant, 4- Enrique a la placa esmolada, 5- Enrique en un dels ràpels
Tirem cap a la boca sud del túnel de Vielha a veure com ho tenim per l'endemà... Sabem que entra un canvi de temps i la previsió sembla que hauria d'aguantar fins al migdia... però l'activitat que volem fer és llarga i trobar-nos amb un marron meteorològic en una zona que no coneixem no ens ve de gust a cap dels 3, així que decidim deixar-ho per un altre dia i anar a fer esportiva. Ens trobem a Santa Anna amb l'Enric, que ha tingut averia amb el camió, on dormim tots quatre de meravella.

Desmuntant el compressor i un cop localitzada l'avaria
Matí següent de McGivers (Enrics) i mirons (Àlvar i jo), per aconseguir fer una junta de culata de cartró pel compressor de l'aire... flipant, quins cracks!! L'Enric segueix el seu viatge cap a l'Aran i nosaltres acabem al sector los Amics de Castillonroi (ressenyes en algun vèrtex que no recordo o a la nit del lloro, gràcies de nou) on provem un parell de vies. Bon sector si ens enganxa de camí. Peus de gat inadequats i poca motivació fan que tirem cap a casa.

Fotos: aqui tots 3 provant vies a Castillonroi