Un altre cap de setmana llarg desaprofitat (alpinisticament parlant, és clar!!). Haviem de marxar a fer la cresta de Salenques amb en Quico però el mal temps previst al Pirineu per dissabte ens fa enrere. Divendres haviem d'anar a escalar al Montseny però un imprevist fa que la cosa es torci a ultima hora. Quedem per dissabte.
Volem fer la via Airun i el mar d'estels, però quan tot ha de fallar.... Via euipada amb parabolts, o sigui que no portem gaires ferros. Arribem a peu de via juntament amb una altra cordada. Peu de via... suposat perquè no el trobem. Segons la ressenya hi ha un parabolt amb anella. Vinga buscar i no la trobem. Quina merda!! No pot ser tant dificil... No podem set tant burros 5 tius a peu de paret.... A l'altre cantó de la canal hem trobat un spit que pensem és de la via Itzi, però de la nostra res.
Pugem amunt, dreta, esquerra, avall... fins que trobem una instalació de ràpel i un parabolt. Pensem que som a la R2. L'altra cordada puja per la placa del parabolt però no troben res, fan reunió i escaquejen per l'esquerra esperó amunt. Res de res. Nosaltres rapelem. Ja anem tard, i en Quico ha de ser a les 3 a casa.
Baixant, decidim provar la que pensem és la Itzi, si més no un llarg, per posar-se els peus de gat ni que sigui. Pujo i trobo un spit. Tiro amunt per zona descomposta, cap més assegurança. Poso algun friend i tiro amunt. Trobo un altre spit... Quan s'acaba la corda, R com puc i que pugin els altres. Baixem avall i cap a casa.
Quan recollim, la cordada anterior, treu el cap i ens diu que està tot desequipat. Espàrrecs tallats...
És que no n'hi ha prou amb que ens fotin els forestals prohibint zones d'escalada que ens hem de putejar les vies els uns als altres??? Quina merda de col.lectiu que sóm, així acabaran amb nosaltres sense gaire esforç. Ens comenten que ja hi havia polèmica amb aquesta via, que massa equipada... la història de sempre. Quina meeeerda!!!!!
Qui vulgui fer la via, que carregui de material.
Diumenge matí el salvem amb la Marta escalant a Romanyà. Tenia ressenyes d'abans que es reequipés la zona però no hi havia anat mai. Hi trobem una parella de Llagostera que ens indica el grau de les vies. Ara hi ha bolts i força linies. Algunes de més fàcils i algunes de dures. Jo les trobo extranyes però vaig fent. Provem principalment el sector fàcil, el dret. Queda pendent l'esquerre, on hi ha vies no tant dures (6a's i 6b's) per provar.
Un altre dia...
Volem fer la via Airun i el mar d'estels, però quan tot ha de fallar.... Via euipada amb parabolts, o sigui que no portem gaires ferros. Arribem a peu de via juntament amb una altra cordada. Peu de via... suposat perquè no el trobem. Segons la ressenya hi ha un parabolt amb anella. Vinga buscar i no la trobem. Quina merda!! No pot ser tant dificil... No podem set tant burros 5 tius a peu de paret.... A l'altre cantó de la canal hem trobat un spit que pensem és de la via Itzi, però de la nostra res.
Pugem amunt, dreta, esquerra, avall... fins que trobem una instalació de ràpel i un parabolt. Pensem que som a la R2. L'altra cordada puja per la placa del parabolt però no troben res, fan reunió i escaquejen per l'esquerra esperó amunt. Res de res. Nosaltres rapelem. Ja anem tard, i en Quico ha de ser a les 3 a casa.
Baixant, decidim provar la que pensem és la Itzi, si més no un llarg, per posar-se els peus de gat ni que sigui. Pujo i trobo un spit. Tiro amunt per zona descomposta, cap més assegurança. Poso algun friend i tiro amunt. Trobo un altre spit... Quan s'acaba la corda, R com puc i que pugin els altres. Baixem avall i cap a casa.
Quan recollim, la cordada anterior, treu el cap i ens diu que està tot desequipat. Espàrrecs tallats...
És que no n'hi ha prou amb que ens fotin els forestals prohibint zones d'escalada que ens hem de putejar les vies els uns als altres??? Quina merda de col.lectiu que sóm, així acabaran amb nosaltres sense gaire esforç. Ens comenten que ja hi havia polèmica amb aquesta via, que massa equipada... la història de sempre. Quina meeeerda!!!!!
Qui vulgui fer la via, que carregui de material.
Diumenge matí el salvem amb la Marta escalant a Romanyà. Tenia ressenyes d'abans que es reequipés la zona però no hi havia anat mai. Hi trobem una parella de Llagostera que ens indica el grau de les vies. Ara hi ha bolts i força linies. Algunes de més fàcils i algunes de dures. Jo les trobo extranyes però vaig fent. Provem principalment el sector fàcil, el dret. Queda pendent l'esquerre, on hi ha vies no tant dures (6a's i 6b's) per provar.
Un altre dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada