Pics Russell (Massís de la Maladeta)

La setmana passada tocava mini vacances. Una setmaneta per desconectar de la feina, i res millor que concentrar-se en fer els passos d'una cresta per buidar el cap de pensaments. Aquest cop, no hi havia plan (per variar), tot i que sempre n'hi ha algun a punt. Jo la veritat és que tenia ganes de Pirineu, i em feia mandra anar als Alps, on per cert, si que no hi havia cap projecte prou interessant, així que cap al piri a anar tancant projectes que han quejat enrere per una cosa o una altra.

Ara toca trobar company. Si no n'hi ha, també tinc coses pendents per fer sol, però millor si vaig amb algú. Al final en Gerard s'apunta, i a ultimissima hora, en Pep també, tot i que té clar on no vol venir.
Dilluns doncs, ens trobem a Balaguer amb en Gerard i enfilem cap a Benasque. Hi arribem a l'hora de dinar, anant amb presses encara podriem agafar el bus de les 3 cap a Vallibierna, però decidim pendre'ns-ho amb calma i dinem tranquils, fem les motxilles i descansem fins a l'ultim bus, el de les 17.15h. Som conscients que pel fet d'anar tard, tenim més numeros d'alguna gotellada, però és el plà. Objectiu, agafar una mica de rodatge pels Russell abans del veritable objectiu: Salenques.

Pugem sols al bus tots 3 i enfilem el camí cap a la pleta de Llosàs, camí dels llacs de Llosàs, on dormirem. Hi arribem en poc menys de 90 minuts, plantem la tenda, sopar i de seguida a dormir. Ha gotellat una mica, però de seguida s'aclareix, i nit estrellada. El paratge brutal, amb la cresta de Llosàs, Aneto, bretxa de Tempestats i Tempestats a tocar.

Llac inferior de Llosàs, amb l'aneto a dalt, primers passos de la cresta, arribant a l'agulla S i els passos més complicats abans del Russell principal
Dimarts, sense matinar en excés, sortim cap amunt. Primer passant pel llac superior, i després abandonant el camí normal buscant el millor pas. Ens liem una mica ja que volem agafar la cresta el més amunt possible i acabem flanquejant camps de neu per arribar a una zona més baixa, on comencem a crestejar. Primer, ample i fàcil, però rapidament es complica després de la primera bretxa. Cal anar esquivant gendarmes per on ens sembla més fàcil, a vegades per la dreta, a vegades a tota cresta. Així fins a l'agulla S de Russell. Buscant el camí més fàcil, per un corredor, vas grimpant fins a arribar al Pic Russell SE, on arribo primer i deixo la motxilla per baixar al que sembla proper i no ho és tant Punta Russell Oriental, amb baixada senzilla, però que em costa uns 30 minuts fins a tornar a lloc. M'hi esperen en Pep i en Gerard tot menjant.

Panoràmica des del Russell SE, on veiem a la dreta el proper objectiu: Salenques

Ràpid amunt, primer per terreny fàcil i després per cresta més accidentada i aèria fins al Pic Russell (3207m), on trobem gent que ha pujat per la normal. En Gerard i jo deixem motxilles i anem a fer la punta de la bretxa Russell, tornant pel mateix camí (podriem baixar fins a la bretxa i fer un parell de ràpels, però no hi ha ganes de complicar-se massa la vida). Retrobem en Pep a la normal i baixem fins a les congestes de neu. En Pep retira cap a les tendes però nosaltres anem a buscar tot flanquejant per congestes de neu sota la paret la canal de l'agulla SW de Russell. La canal és dreta i descomposta, cal anar al tanto de no tirar-nos roques a sobre. Arribem ràpid al collet, amb el cel ja molt tapat. Deixem motxilles i afagem els cordinos, tot grimpant fins al cim de l'agulla. La ressenya diu que es pot desgrimpar, però és exposat, així que un ràpel de 20 metres ens torna a deixar al collet. En Gerard diu que passa un avió, però a mi m'ha semblat un tro... ta tot molt neeeegre. Es baixa per la canal contrària a la de pujada, més fàcil i curta, tot i que ho complica una congesta de neu al mig que t'obliga a anar pels laterals, un per cada cantó.

En Gerard a la canal de pujada, grimpada final i ràpel des del cim de l'agulla SW de Russell
Comencem a perdre alçada per terreny caòtic i indefinit. Torna a tronar... i ara a caure gotes. En segons, llampega, pedra, trons i un fart d'aiguaaaaaa. Just hem tingut temps de posar-me el gore i tapar la motxilla. A sac, de baixada, però ara tot rellisca i cal extremar precaucions. El llamps no ajuden i els trons ensordeixien vora els 3000 metres. Entre relliscades anem perdent alçada, penso en llençar el pal que porto, pel tema dels llamps, però com que ja hem anat baixant, ja no hi ha tant canguelo, ara si, els pantalons, botes, calçotets... xops. De cintura per amunt sec, però la resta.... semblo un adolescent amb els pantalons a mitja natja del que pesen per l'aigua... no comment.
Per sort en Pep ha aixecat les tendes, i quan arribem ja no plou. Canvi de roba, mitjons, menjar una mica i a agafar el bus, que pescarem pels pèls.
Ara toca descans i a controlar la meteo.