Aquest cap de setmana voliem gel. Diferents propostes (Bielsa, Ceillac, Cantal...), tot i que jo encara pensava que podriem fer alpinisme, però el paquet de neu que hi ha al Pirineu i l'alt risc d'allaus, ens fa decantar pel gel. Al final ens decidim per Cantal, que sembla que pot tenir bones condicions.
Jo ja hi havia estat, però la resta de la penya no, i el fet de tenir una aproximació segura, relativament curta i amb molt poc desnivell i la possibilitat de dormir calentets en una gîte, ens fa decidir per aquesta zona francesa (a més, sembla que a Ceillac també hi ha un paquetot de neu i les condicions no són del tot bones).
En Pep i en Salvador marxen divendres al matí per intentar fer alguna coseta, i en Jordi i jo, hi arribarem divendres al vespre. Podeu veure les ressenyes aqui.
Dissabte al matí a primera hora, sortim cap a les cascades. Aproximació per la zona marcada per evitar trepitjar les pistes d'esquí de fons, i en una horeta som a peu de via. Les condicions no són les ideals, i hi ha força linies que no estan formades al 100%, de manera que decidim anar a un petit circ que hi ha la part dreta del sector, confiant en un hipotètic efecte nevera i que les vies estiguin en millors condicions.
Hi arribem i sembla que es podrà pujar. Fem cordada en Pep i jo i per altra banda en Jordi i en Salvador. Ells comencen a picar a Là-bas si j'y suis (II/3+, 35m)
la via es posa dreta, dreta al terç central i no dóna treva durant uns 10-15 metres, però en Jordi la treu, tot i perdre un guà extern a mitja via. Reunió i puja en Salvador.
Mentrestant, en Pep i jo fem Belle Nuit (II/3, 40 m). La idea era fer L'anné des méduses, però no li veig bon gel. La via presenta 2 seccions força verticals però permeten un repòs entremig. Reunió en uns arbres i puja en Pep. Rapelem però deixem les instalacions per repetir-les en top. Estem a 1ºC i el gel és força humit i no dóna aquelles bones vibracions que vols quan hi fiques un cargol, de manera que provarem les vies muntades en top.
Fem intercanvi de vies ja que tenim les reunions muntades i les cordes passades per dalt.
Un cop acabem, anem fem un tè calentet i en Pep i en Jordi decideixen provar Vie de glaçon (II/3+, 95 m). Es veu una cascada molt maca, amb un estretament a la part de dalt del primer llarg i amb incertesa en el segon llarg. El Salvador i jo decidim anar a provar Glasnost (II/3+, 45 m)
El termòmetre encara marca 1ºC, me la miro i remiro, per la part dreta regalima i no contacta amb la paret però en gel té bon aspecte i millora en la part superior; la part que toca terra és ample. Al final però, decideixo provar-la pel cantó esquerre (sembla que té més gruix) i a en Salvador també li fa més pes. La primera part és realment dreta, 90º durant 4 o 5 metres, ho cosiré a cargols... Poso el primer, reposo penjat de les dragoneres i m'ho rumio... ta mooolt dret això... Al final decideixo tornar-ho a provar. Poso un segon cargol, i vaig picant fins que sento un sorollàs a la meva dreta!! acaba de baixar 2/3 de la part que penjava fins a terra!! Collooooooons. Baixem. Al principi només penso en baixar, tant me fa el material però com que estic a prop de terra, en Salvador em convenç per desmuntar i recuperar els cargols.
Un cop a baix, encara flipem amb el que acaba de passar, i com no, amb la sort que he tingut.
De cop ens criden pel walkie a veure si podem anar a la via que estant provant els altres doncs no ho veuen clar i s'han baixat. Comenten que el gel no està del tot bé i que ara ve una zona força vertical que no han vist clara i han desistit. Jo penso que he gastat la meva dosi de sort diària, i encara recuperant-me de l'espant, decideixo no pujar. En Jordi puja però es despenja deixant 2 cargols a la paret. Decidim deixar-ho per avui i demà ja veurem.
Arribem a la gîte, posem el material a assecar, i tot comentant la jugada no parem de menjar fins a l'hora d'anar a dormir.
El Salvador i en Pep, han de marxar per ser a Girona a les 4 així que aniran a provar el sector d'Albepierre que els ve de camí cap a l'autopista. A en Jordi i a mi, ens tocarà intentar recuperar el material tot fent la via.
Arribem a les 7 al pàrking i fem l'aproximació amb els frontals. Cap aprofitar al màxim les hores de fred, però estem a 2ºC!!Està tot núvol i sembla que no ha fet massa fred aquesta nit. Arribem a peu de cascada i ens equipem. Mirem i remirem. Em toca a mi de primer. Començo a pujar i ja amb les primeres picades el gel no dóna massa confiança: molt humit i no és fàcil de protegir.
Cal netejar la part més externa per trobar bon gel pels cargols. Dec portar uns 25 o 30 metres quan arribo als 2 cargols abandonats ahir. Un fot pena! Descanso i em miro la part que queda: uns 4 o 5 metres a 80 o 85 i després sembla que pot donar una mica de treva. Remiro el gel i el veig humit i asquerós en aquesta part que queda. Decideixo no pujar. Dec ser un cagat però no vull tornar a tentar la sort!! En Jordi diu que també passa. Ara toca baixar... A la roca no es pot muntar res o sigui que toca fer un abalakov. Busco el millor gel, que no cal netejar i amb el cargol més llarg que em queda el munto. Puc fer, a més, un pont de glaç en una zona més sòlida. Munto un ràpel amb una corda però deixo un maillón al pont de glaç del que en Jordi "assegura" la baixada. Faig un ràpel "muuuuuuuuy suavessssito", trec tots els ferros i respiro quan toco de peus a terra. Neeen, pleguem.
Tornarem un altre dia a veure si amb millors condicions de gel es deixa fer lo que ha quedat pendent!! Això si, la graduació de les vies m'ha semblat més dura que a Ceillac. Suposo que el fet de ser dels primers a fer-ne alguna també influeix... a mi, m'ha posat a puesto!!
Jo ja hi havia estat, però la resta de la penya no, i el fet de tenir una aproximació segura, relativament curta i amb molt poc desnivell i la possibilitat de dormir calentets en una gîte, ens fa decidir per aquesta zona francesa (a més, sembla que a Ceillac també hi ha un paquetot de neu i les condicions no són del tot bones).En Pep i en Salvador marxen divendres al matí per intentar fer alguna coseta, i en Jordi i jo, hi arribarem divendres al vespre. Podeu veure les ressenyes aqui.
Dissabte al matí a primera hora, sortim cap a les cascades. Aproximació per la zona marcada per evitar trepitjar les pistes d'esquí de fons, i en una horeta som a peu de via. Les condicions no són les ideals, i hi ha força linies que no estan formades al 100%, de manera que decidim anar a un petit circ que hi ha la part dreta del sector, confiant en un hipotètic efecte nevera i que les vies estiguin en millors condicions.
Hi arribem i sembla que es podrà pujar. Fem cordada en Pep i jo i per altra banda en Jordi i en Salvador. Ells comencen a picar a Là-bas si j'y suis (II/3+, 35m)
la via es posa dreta, dreta al terç central i no dóna treva durant uns 10-15 metres, però en Jordi la treu, tot i perdre un guà extern a mitja via. Reunió i puja en Salvador.
Mentrestant, en Pep i jo fem Belle Nuit (II/3, 40 m). La idea era fer L'anné des méduses, però no li veig bon gel. La via presenta 2 seccions força verticals però permeten un repòs entremig. Reunió en uns arbres i puja en Pep. Rapelem però deixem les instalacions per repetir-les en top. Estem a 1ºC i el gel és força humit i no dóna aquelles bones vibracions que vols quan hi fiques un cargol, de manera que provarem les vies muntades en top.
Fem intercanvi de vies ja que tenim les reunions muntades i les cordes passades per dalt.
Un cop acabem, anem fem un tè calentet i en Pep i en Jordi decideixen provar Vie de glaçon (II/3+, 95 m). Es veu una cascada molt maca, amb un estretament a la part de dalt del primer llarg i amb incertesa en el segon llarg. El Salvador i jo decidim anar a provar Glasnost (II/3+, 45 m)
El termòmetre encara marca 1ºC, me la miro i remiro, per la part dreta regalima i no contacta amb la paret però en gel té bon aspecte i millora en la part superior; la part que toca terra és ample. Al final però, decideixo provar-la pel cantó esquerre (sembla que té més gruix) i a en Salvador també li fa més pes. La primera part és realment dreta, 90º durant 4 o 5 metres, ho cosiré a cargols... Poso el primer, reposo penjat de les dragoneres i m'ho rumio... ta mooolt dret això... Al final decideixo tornar-ho a provar. Poso un segon cargol, i vaig picant fins que sento un sorollàs a la meva dreta!! acaba de baixar 2/3 de la part que penjava fins a terra!! Collooooooons. Baixem. Al principi només penso en baixar, tant me fa el material però com que estic a prop de terra, en Salvador em convenç per desmuntar i recuperar els cargols.
Un cop a baix, encara flipem amb el que acaba de passar, i com no, amb la sort que he tingut.
De cop ens criden pel walkie a veure si podem anar a la via que estant provant els altres doncs no ho veuen clar i s'han baixat. Comenten que el gel no està del tot bé i que ara ve una zona força vertical que no han vist clara i han desistit. Jo penso que he gastat la meva dosi de sort diària, i encara recuperant-me de l'espant, decideixo no pujar. En Jordi puja però es despenja deixant 2 cargols a la paret. Decidim deixar-ho per avui i demà ja veurem.
Arribem a la gîte, posem el material a assecar, i tot comentant la jugada no parem de menjar fins a l'hora d'anar a dormir.
El Salvador i en Pep, han de marxar per ser a Girona a les 4 així que aniran a provar el sector d'Albepierre que els ve de camí cap a l'autopista. A en Jordi i a mi, ens tocarà intentar recuperar el material tot fent la via.
Arribem a les 7 al pàrking i fem l'aproximació amb els frontals. Cap aprofitar al màxim les hores de fred, però estem a 2ºC!!Està tot núvol i sembla que no ha fet massa fred aquesta nit. Arribem a peu de cascada i ens equipem. Mirem i remirem. Em toca a mi de primer. Començo a pujar i ja amb les primeres picades el gel no dóna massa confiança: molt humit i no és fàcil de protegir.
Cal netejar la part més externa per trobar bon gel pels cargols. Dec portar uns 25 o 30 metres quan arribo als 2 cargols abandonats ahir. Un fot pena! Descanso i em miro la part que queda: uns 4 o 5 metres a 80 o 85 i després sembla que pot donar una mica de treva. Remiro el gel i el veig humit i asquerós en aquesta part que queda. Decideixo no pujar. Dec ser un cagat però no vull tornar a tentar la sort!! En Jordi diu que també passa. Ara toca baixar... A la roca no es pot muntar res o sigui que toca fer un abalakov. Busco el millor gel, que no cal netejar i amb el cargol més llarg que em queda el munto. Puc fer, a més, un pont de glaç en una zona més sòlida. Munto un ràpel amb una corda però deixo un maillón al pont de glaç del que en Jordi "assegura" la baixada. Faig un ràpel "muuuuuuuuy suavessssito", trec tots els ferros i respiro quan toco de peus a terra. Neeen, pleguem.
Tornarem un altre dia a veure si amb millors condicions de gel es deixa fer lo que ha quedat pendent!! Això si, la graduació de les vies m'ha semblat més dura que a Ceillac. Suposo que el fet de ser dels primers a fer-ne alguna també influeix... a mi, m'ha posat a puesto!!
