Tot i llevar-me molt d'hora, arribem a peu de via a l'hora dels senyors i com era d'esperar ja tenim una cordada a davant, així que ens ho prenem amb calma. També hi ha una cordada a la Bàlsam i abans ens hem trobat al trio calavera (Àlvar, Enrique i Jordi) a peu de la seva via: pas d'estrés. Ens equipem i plantegem com farem els llargs: primer i cinquè per en Pep, segon i quart per mi i tercer per en Sergio. Aquest parell, per si de cas, han pujat ferros per parar un tren i un cop tot a dins de les motxilles, aquestes pesen força. Només el primer escala sense i la resta carreguen els dos morts. Si es que passen els anys però no n'aprenem....
Primer llarg per en Pep doncs. Comença per placa fàcil i només als ultims metres es posa una mica dret. És aquí on jo, amb els meus gats de "via llarga" acabats de recauxutar, veig que no l'he encartat. Són uns peus que no m'apreten, per no dir que em van grossos, o sigui que no collen gens i que atribuia lo malament que anaven el fet d'estar foradats i sense sola (per exemple a Castillonroi). Els recauxuto i solucionat: doncs no. Els Krustygats em van tan "còmodes" que no puc puntejar enlloc ja que acabo recolzant amb tota la planta, cosa que per granit va de fàbula, però aqui no tant. Sort que la via no és massa exigent i vaig fent sense problemes.
Segon llarg per mi. Comença desviant-se a l'esquerra fins a una mini panxa i després per placa vertical que superes de ganda en ganda. R molt còmode en una repiseta.
Fotos: 1 i 2 Pep al primer llarg, 3 i 4 jo al segon llarg, 5 Pep al segon llarg.
Tercer llarg per en Sergio sense massa problemes, només amb algun pas aïllat on cal mirar una mica més. Va pujant recte i al final es desvia a l'esquerra. R còmode en repisa.
El quart llarg és una placa vertical que comença amb una fisura i després per placa amb presa més petita fins a una sabina. Llàstima perquè aqui es trenca la continuitat del llarg que segueix després per una zona més bruta fins a una placa vertical i amb bona presa, molt maca. R més penjada i incòmode que les altres, sobretot per cordada de tres.
Fotos: 1: Sergio a L3, 2: jo començant L4, 3 i4: Sergio a L4, 5: Pep a l'inici de L5
El cinquè i ultim llarg són de fet 5 o 6 metres verticals per placa fineta amb peus més dolents. Per mi potser és la part més difìcil de la via, o almenys això m'ha semblat, ja que amb els peus de bigfoot és on he anat pitjor, relliscades incloses. La resta de metres ja s'ajeuen fins a la R que es fa en un arbre ja a dalt de tot.
En resum la via és bona, molt ben equipada, roca en general bona (vigilar amb les zones de repisa on hi ha pedres que poden caure pel fregament de la corda). Només que se m'ha fet curta. De fet ja havia llegit en més d'un blog que la penya feia 2 vies, però la veritat és que ens fa mandra tornar a pujar, i sobretot baixar.
