Avui, per fi m’he pogut acostar a Vallter. Encara no hi havia anat des que s’ha iniciat la temporada, i de fet, ha estat el primer matí que m’he pogut escapar a fer alguna activitat.
Ha estat un dia ben extrany, en que res del planejat ha sortit, i al final hem salvat la papereta amb la variant del diedre.
L’Àlvar s’ha deixat enredar per fer una matinal. La idea era fer la “Maestro cabecicubo” o la “boig de la ciutat” però la veritat és que la innivació de la zona deixa que desitjar. Pensava que amb els ultims freds i les nevades del cap de setmana, la cosa estaria millor. Les canals no semblen malament, per exemple l’estreta té els ressalts tapats de neu, però el pany de paret que té els nostres objectius fa pena. Neu inconsistent i zero glaç. A quin dels dos més desmotivats... diem d’anar a fer l’estreta, per fer fondo, que amb el meu estat deplorable de forma, falta faria, però a cap dels dos ens fa gràcia. Anem a a treure el cap per veure la occidental, però el pas de roca està pelat, pelat... tornem a girar cua.
Semblem bojos, de banda a banda del fajol petit... fins que una timida llengua glaçada ens fa decidir per la variant del diedre.
Canal fàcil fins a un diedre gelat (poca cosa, 3-4 metres de gel disfruton i encaixonat), on ens encordem. Puja l’Àlvar sense cap problema fins a una reunió que troba i fem canvi de papers. Ell, que ja l’havia fet, diu que al llarg li falta gel, però igualment ho provo. 1 metre de roca sense gel però que ben protegit es deixa fer, després glaç a uns 65º. Si la llengua glaçada fes 40 metres i no 6 seria brutal, però això és Ulldeter, i a més, amb les temperatures que ens hem trobat ja podem donar gràcies. Reunió a l’esquerra en un spit i un pitó units per cordinos de 4 o 5 mm ... Com que ara ja és tot campa de neu fins a dalt i estem mandrosos decidim rapelar. Jo, que no comparteixo la il.lusió d’altres cordades de rapelar de cordinos tant fins, reforço la R amb quelcom amb més diàmetre. Hi ha un mosquetó de ferreteria amb tanca de seguretat.
Ha estat un dia ben extrany, en que res del planejat ha sortit, i al final hem salvat la papereta amb la variant del diedre.
L’Àlvar s’ha deixat enredar per fer una matinal. La idea era fer la “Maestro cabecicubo” o la “boig de la ciutat” però la veritat és que la innivació de la zona deixa que desitjar. Pensava que amb els ultims freds i les nevades del cap de setmana, la cosa estaria millor. Les canals no semblen malament, per exemple l’estreta té els ressalts tapats de neu, però el pany de paret que té els nostres objectius fa pena. Neu inconsistent i zero glaç. A quin dels dos més desmotivats... diem d’anar a fer l’estreta, per fer fondo, que amb el meu estat deplorable de forma, falta faria, però a cap dels dos ens fa gràcia. Anem a a treure el cap per veure la occidental, però el pas de roca està pelat, pelat... tornem a girar cua.
Semblem bojos, de banda a banda del fajol petit... fins que una timida llengua glaçada ens fa decidir per la variant del diedre.
Canal fàcil fins a un diedre gelat (poca cosa, 3-
Com no, fem un sol rapel fins a la canal, i com que desvia molt a l’esquerra, a l’hora de recuerar les cordes no hi ha nassos de fer-ho... Toca remuntar mig rapel per poder recuperar les cordes (s’ho curra l’Àlvar).
En fi, un d’aquells dies que les coses no surten com les has planejat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada