En Jordi, en Cristóbal i jo quedem diumenge 14 de febrer i enfilem, carregats com sempre el camí de Queralbs a Núria. Una hora després ja veiem el nostre objectiu, des de lluny pinta prou bé.
Segons la ressenya, és una torrentera amb el primer ressalt més dret, campes de neu i un parell de ressalts als ultims llargs. Trobem uns escaladors que la van fer el dia anterior i ens comenten l'estat de la via.
Superats problemes amb uns grampons, comencem a escalar. En Jordi es demana el primer llarg, que serà el millor de tota la via. Presenta una zona més dreta però que en Jordi no veu sòlida i l'esquiva per la dreta. Millor gel a la part de dalt. Pugem els segons, en Cristobal seguint en Jordi i jo, tiro pel dret. Millor gel de l'esperat, força humit però anant al tanto no cau res. Bon llarg. Reunió equipada en un arbre.
Fotos del primer ressalt. Ultima foto campes de neu intermitges.
A partir d'aqui, segons la ressenya 150 m de campa. I tant, llarga campa de neu amb poca inclinació fins a un mini ressalt de 4 metres que tampoc val massa la pena. Més campa fins a una zona més maca i encaixonada. La provo jo, però una zona de gel escàs que en tocar-lo ha deixat un forat d'un metre de diàmetre cap a una bassa amb aigua, i que tot i que es pot esquivar per l'esquerra en gel semi-bo, si asseguro el pas allà i tot cau, baixem cargol i jo, decideixo ni provar-ho. Guarrejo en mixte més a la dreta. Més campa de neu seguint el torrent, sense inclinació practicament. No fa pinta d'haver-hi res més, i al final decidim girar cua.
A partir d'aqui, segons la ressenya 150 m de campa. I tant, llarga campa de neu amb poca inclinació fins a un mini ressalt de 4 metres que tampoc val massa la pena. Més campa fins a una zona més maca i encaixonada. La provo jo, però una zona de gel escàs que en tocar-lo ha deixat un forat d'un metre de diàmetre cap a una bassa amb aigua, i que tot i que es pot esquivar per l'esquerra en gel semi-bo, si asseguro el pas allà i tot cau, baixem cargol i jo, decideixo ni provar-ho. Guarrejo en mixte més a la dreta. Més campa de neu seguint el torrent, sense inclinació practicament. No fa pinta d'haver-hi res més, i al final decidim girar cua.
En resum, per mi, només val la pena el primer llarg. Potser 25 o 30 metres ben disfrutons. La resta, tal com estava, no val la pena.
Bé, ara ja sabem on i com està la cascada de Fontalba.
7 comentaris:
Doncs no té gens de mala pinta, la cascada.... I dius que es veu des del camí?
Hola Gatsaule.
Es veu des del camí. Ara han arranjat un camí nou per pujar (Roc d'en Dui, crec que es diu). Millor agafar aquest. Arriba un punt que baixes unes escales, prop d'unes instalacions del cremallera. Allà has de entrar a un túnel per vianants i la cascada queda a l'esquerra.
Venint del camí que passa pel pont (jo sempre he fet anat per aquest), quan puges hi ha un trencant que indica Queralbs pel camí anterior. S'ha d'agafar aquest. Si puges una mica més, es veu.
Salut!
Sevide is BACK! Sí senyor!!! Rebenvingut ;)
Hem de quedar per fer-ne alguna, eh?
Ei PGB, merci.
Podem quedar quan vulguis, llàstima que la meva agenda és més apretada, però segur que trobem un dia. Per la roca encara esperaré una mica però...
Per cert, que tal Beuda? S'ha desequipat res o tot segueix igual que abans de la prohibició?
Tu que domines zones... vaig voler preguntar sense èxit als llunàtics climbers, sobre uns sectors que deien que hi havia pel Baix Empordà, no sé si tu en saps res (al seu blog en diuen sector Infinity)?
Merci
Hey SEVIDE, carai... com saps que vaig ser per Beuda? ;P
Tot segueix on sempre. Ah, em vaig endur la Garrotxa exòtica al primer intent en top-rope... el proper cop li haurem de tirar de primer!
I la speet de maig és ben bona! Va caure al flash.
El sector Infinity està a Begur, no sé on ja que no hi he anat mai. L'únic que sé és que està en una propietat privada i per això no està gaire difós.
PGB, a veure si investiguem això del sector infinity...
Lo de Beuda ho vaig llegir al blog d'en Ferran Guerrero, tot i que els meus informadors també s'han trobat amb tu per Roca Maura... jajajaja, ja veus que el climber-world és un mocador.
Garrotxa exòtica és boníssima. A mi em tomba el pas de la tercera a la quarta xapa, que tot i ser fàcil té un lletot sobre repisa important, i quan el coco diu que no, és que no. En top sortia sense problemes.
Quan s'acabi el fred hi tornaré a fer els deures pendents ara que s'ha aixecat la prohibició.
Hola, no hi ha maneres de trobar el sector de Begur... ha passat temps des de la vostra entrada però em faría gràcia anar-hi a fotre un cop d'uññ, encara que sigui en propietat privada. Fa bona pinta!
Publica un comentari a l'entrada