Pedraforca North Face: via del Guarda

Osti quin viot!!

Sortim divendres al vespre en Gerard, l'Enric, l'Àlvar i jo direcció Pedraforca. Com sempre que anem al Pedra ultimament, arribar, bivac a l'hotel de mil estrelles al costat dels cotxes i sortir ja al matí en direcció a les vies. L'Àlvar i l'Enric van a la Homedes al Gat, en Gerard i jo cap a la del guarda a Cabirols (bona ressenya Onaclimb, tot i que manquen algunes de les assegurances marcades). En Gerard ha estat l'únic que s'ha deixat enredar per fer aquesta via (tot i els meus intents i els de l'Àlvar per convencer l'Enric, però aquest, només és fàcil d'enredar quan no sap on el portes, i ara tenia informació de primeríssima mà d'on el voliem dur i s'ha escaquejat!!). Com que la via és curta (4 llargs) i sembla que anirem bé de temps, ens ho prenem amb calma i sortim a les 8 dels cotxes. Al refu, ens separem, cada cordada cap a la seva via. Veiem força escaladors (després l'Enric em va dir que a la Homedes hi ha via 5 cordades!!!), esperem que ningú vagi a la nostra via. Adelantem una cordada a la tartera de Cabirols, ens diuem que van a la Civis-Genís... millor, així no ens farem cap nosa els uns als altres.

Arribem a peu de via i ens equipem. Decidim deixar una motxilla a peu de via per descarregar pes i agafem només aigua, uns estreps i una samarreta de màniga llarga per si de cas, així el que vagi de primer pot escalar sense motxilla. Comença en Gerard per primer llarg (V). No és difícil però hi trobem menys assegurances de les que marca la ressenya i ja et comença a posar a to pel que vindrà després. Complementem amb friends (de fet només portem això, 6 friends).

La segona tirada em toca a mi (6a). Comença amb un bolt per una placa vertical i de seguida agafa una fisura on hi ha 3 claus. El primer, de PM, però el segon, no sé si és d'aquells que tenia anella metàl.lica però ara és un ferro amb un forat minúscul per on no passa un mosquetó ni de conya. Hagués molat un tascó per passar el cable per dins, però els vaig deixar al cotxe. Té un cordinillo del 3 passat... quin riure, no xapo ni boig. Em penjo del clau anterior per mirar el pas una estona. Total que toca apretar una mica i tirar fins al següent clau, aquest si que és bo. Després ve un bolt al mig d'una placa i a partir d'aquí ja no es veu res fins força amunt (més tard, una cordada que està en una via veïna ens diu que els pitons van saltar amb la volada d'un paio). La fisura, de mans vas fent, però els peus són llisos de colllons... Si et desvies cap a la dreta, abandonant momentaniament la fisura, hi ha més canto. Com que la cosa allunya m'ho vaig rumiant fins al punt que estic a punt de baixar... però els ànims d'en Gerard i que no seria fàcil baixar-me, em fan tirar endavant. Un parell de friends que entren de "muerte" fins a un tac de fusta que tot i estar ronyós, xapo. Segueix un altre tac i un pas atlètic per posar-te sobre l'esperó, un cop acabada la fisura. 2 pitons (supos antiga R) i ara toca flanquejar fins a la R. Aqui faig un A0 per xapar el següent pitó, i d'aquí, flanquejant amb una bona timba sota els peus fins a la R. En Gerard puja i no sé pas què diu sobre el dia del meu naixement i la meva mare mentre escala el llarg. Arriba a la R i comentem que el llarg és fí, fí i que l'ha suat.

Tercera tirada per en Gerard (6a+, ara que si li donen 6b com a la web dels Ressenya, m'ho crec). Es veu el primer bolt uns quants metres en diagonal a l'esquerra, deixant una evident fissura que pujaria recte amunt. D'aquí, amb bon canto fins a la fissura de sota el sostre, ben equipada amb pitons ronyosos. El pas clau és sortir del sotre per un diedre vertical, amb bona presa però més escàs d'assegurances. Llàstima perquè en Gerard ha de fer un A0 en un pont de roca, sinó es treu el llarg a vista. Jo pujo flipant de com s'ha tret el llarg aquest bou!!!. Arribo al diedre de sortida amb els braços cuits i m'he de penjar en una cinta per descansar. Miro d'on estic penjat: una V podrida a la que ja només li queda una orella!!! desxapo i tiro amunt, previ A0 al mateix lloc que en Gerard. Arribo a la R rebentat amb els avantbraços com fustes. Collooooons, quin paaaaati!!! Com diria en Pep, quins MELONS que ha tingut aquest bou per obrir això!!! A mi m'ha faltat pila!!

Quarta tirada (V+), per mi... però he arribat tant, tant cuit que li dic a en Gerard que el faci ell. Sort. La sortida del llarg apreta de debò, per un diedre que just xapar el bolt que es veu, has de sortir a l'esperò de l'esquerra per anar trobant cantos. Un pont de roca (que a mi m'ha servir per fer un nou A0) i després festival de cantos que cal anar buscant. Quasi tot a partir d'aquí a protegir amb friends (n'hem posat 5 dels 6 que duiem), que altre cop entren de fàbula. Arribo a la R i de seguit tiro a l'esquerra fins a la instal.lació de ràpel. Quan arriba en Gerard, comentem la jugada i el felicito, perquè avui s'ho ha currat de debò.

Baixada: un primer ràpel curt que et deixa en una feixa. D'aquí busquem el següent ràpel que està més avall, a l'esquerra, en una evident canal (passamà de cadena amb el bolt central petat, però que et permet arribar a la instal.lació). Aquest ràpel és vertical i llarg (uns 50 m). Uns metres a la dreta (mirant la paret) es veu la ultima instal.lació de ràpel (evitable si es vol desgrimpar), curt, d'uns 15-20 metres, que ens deixa a peu de la Civis-Genís, on haviem deixat la motxilla i el calçat. D'aquí, comode baixada per la tartera de Cabirols i fins al refu, on toca menjar i beure.

En la meva modesta opinió, un viot!! Exigent físicament (cal anar amb pila, doncs tot i que hi ha canto, et deixa els braços fets pols. Aqui és on jo he pecat!!) i psiquicament (cal anar sobrat de coco). Semi-equipat: cal dur un joc de friends, sobretot mitjans. L'estat d'alguna de les assegurances, deixa força que desitjar... no sé si dir la paraula maleïda de les polèmiques... cadascú que opini el que vulgui, però algun dels pintons no resistiria un vol. Ah, i és cara nord: no ens ha tocat el sol en tota la via, i jo en màniga curta i amb la brisa que bufava, he patit fred (o igual era la por, jajajajaja).