Vallcebre: ferrada i barranc.

Diumenge complert pel Berguedà. Hi ha sortida programada pel Matxacuca per anar a fer el barranc del Forat Negre, a Vallcebre. Aprofitarem el dia i també farem la ferrada de les Roques d'Empalomar.
Haviem de sortir força colla des de Santa Cristina, però al final només som 6. Suposo que les previsions de la meteo han tirat enrere a més d'un/a.
Dues horetes de cotxe més o menys i ja som a Vallcebre. Primer de tot, esmorzar a cal Borni mentre esperem a la resta de la gent que s'apunta, que de fet, han passat el dissabte per la zona. Entre tots sóm una bona colla: 11!! Tenint en comte que l'altra sortida barranquera del Matxacuca, vam ser 3, és tot un èxit.
De moment som els primers, i decidim fer primer la ferrada per evitar anar després de mullar-nos a fer-la. La ferrada està molt ben equipada, tot s'ha de dir, però l'he trobat molt curta i és asequible a tothom. Té trams verticals i flanquejos aeris, però amb punts d'ancoratge cada pocs metres. Al final però només 8 fem la ferrada.

En acabar de fer-la, anem cap als cotxes a posar-nos l'equip de barrancs. Ja no sóm els primers i hi ha 3 grups davant nostre. Ahir va ploure amb ganes i l'aigua baixa molt tèrbola, però millor això que no pas quasi sec, com havia vist en alguna foto d'aquest barranc.
Ens toca esperar ja al primer ràpel, que et porta cap al forat que dóna nom al barranc, per on es fa un altre curt ràpel sota la cascada d'aigua fins a una instal.lació intermitja on toca fer un altre ràpel una mica més llarg.
És un barrac en el que no es pot fer cap salt per la poca profunditat que té, tot són rapel més o menys curts i alguna zona de desgrimpada. Poc a poc, anem avançant, tant ràpids com podem som 6 que fem el barranc). L'Ernic i l'Albert, que són els cracks, es cuiden de montar els ràpels (de fet, ells 2 són els que ja han fet el barranc) i com que algun dels grups ens ha anat deixant passar, no ens cal esperar tant.

Un cop acabem el barranc, la resta del grup ens espera amb 2 cotxes per tornar, cosa que ens estalvia patejar un bon tros.
L'Albert no en té prou i se'n va sol a fer un altre barranc de la zona. La resta, afamats, cap a un restaurant (Santa Brígida, crec) on ens posem les botes. Val a dir, que moooooolt menjar, inclús una mica massa.
En definitiva, bona companyia, riures i 2 activitats que han fet un dia molt complert.
PD: quan pugui, penjo les fotos.