Ahir dijous vam sortir amb en Pinyó i en Gerard a fer la cresta del corb (Guilleries). Després que la ressenya sortís publicada al vèrtex i que dos companys del Matxacuca la va fer un parell de setmanes abans, ens hi animem. Ens comenten que val la pena anar amb friends grans, però tant a ultima hora no els puc aconseguir i tirarem amb el material que tenim: un joc de fisurers i un joc de friends (ah, i també uns excèntrics que feia mil anys que no treia a passejar. Ho agafo tot per si de cas!!).
Gràcies a la ressenya, ho trobem sense problemes. Aparquem el cotxe i de seguida toca tirar amunt entre els castanyers. En algun tram hi ha fites i tot! Ja a peu de via, ens equipem rapidament (un munt de mosquits no dóna treva) i començo a tirar de primer.
El primer llarg va per un diedre fins a un niu i després em decanto a la dreta per unes fisures.
He comès l'error de passar les 2 cordes per l'assegurança en un pont de roca, sota el niu i quan em decanto a la dreta, la corda tiba molt. Per poder fer els passos, primer l'he d'estirar amb el braços. Arriba un punt que ja no puc més i munto una reunió intermitja (pont de roca, friend i excèntric). No m'ha agradat gaire la qualitat de la roca, quan intentant posar un friend se m'ha partit un tros de llastra tamany pa de quilo. Sort que no ha tirat avall. Per cert, tot i l'ombra, he suat de valent!. Puja en Gerard i com que la reunió és incòmode, i la corda ja no tiba, segueix en simple 7-8 metres més amunt fins a una repisa amb un arbre on la reunió serà més còmode.
En Pinyó també puja ràpid fins a la R que ha muntat en Gerard i després jo, però tiro recte amunt en contes d'anar a les fisures de la dreta.
En Gerard fa l'ultim tros de l'agulla de primer. Baixem d'aquesta i també encara la segona agulla de primer. Potser la pitjor de totes en quant a liquens (adherència en liquen=confiança zero). Ràpel muntant per baixar.
La tercera agulla decidim encarar-la no per la zona més fàcil a priori sinó voltant cap a la dreta la paret que et queda davant just després del ràpel, seguint una linia evident de fisures. Em toca a mi. Un llarg molt maco i que amb friends més grans hagués anat millor de protegir, però entre fisurers, friends i un parell de ponts de roca, arribo a la R tot bufant. Maaaaco!! Les 2 fieres pugen ràpid darrere meu.
Es baixa caminant fins a peu de la quarta agulla, que encara en Gerard. També força liquenificada però com que no té tanta placa, s'escala millor. La part final, cal pendre-la una mica a l'esquerra per poder protegir.
Aqui ja anem una mica tard i decidim tirar avall. 2 opcions: acabar de pujar, com diu la ressenya o tirar bosc avall. Fem la segona. La veritat és que es baixa ràpid anant bosc a través i de seguida som al camí.
En general l'escalada és maca i entretinguda, sobretot perquè quasi no hi ha res equipat (1 fisurer enclastat, i 3 pitons a la primera agulla i un pitó a un metre del ràpel de la segona agulla). El que no m'ha agradat personalment és la guarro-escalada sobre liquen i la qualitat de la roca en algun punt (sobretot amb el trencament de la llastra, i que consti que només la tantejava un friend!!!). L'ambient brutal, envoltats de verdor. A la tardor, l'espectacle dels castanyers ha de ser encara millor.
Gràcies a la ressenya, ho trobem sense problemes. Aparquem el cotxe i de seguida toca tirar amunt entre els castanyers. En algun tram hi ha fites i tot! Ja a peu de via, ens equipem rapidament (un munt de mosquits no dóna treva) i començo a tirar de primer.
El primer llarg va per un diedre fins a un niu i després em decanto a la dreta per unes fisures.
He comès l'error de passar les 2 cordes per l'assegurança en un pont de roca, sota el niu i quan em decanto a la dreta, la corda tiba molt. Per poder fer els passos, primer l'he d'estirar amb el braços. Arriba un punt que ja no puc més i munto una reunió intermitja (pont de roca, friend i excèntric). No m'ha agradat gaire la qualitat de la roca, quan intentant posar un friend se m'ha partit un tros de llastra tamany pa de quilo. Sort que no ha tirat avall. Per cert, tot i l'ombra, he suat de valent!. Puja en Gerard i com que la reunió és incòmode, i la corda ja no tiba, segueix en simple 7-8 metres més amunt fins a una repisa amb un arbre on la reunió serà més còmode.
En Pinyó també puja ràpid fins a la R que ha muntat en Gerard i després jo, però tiro recte amunt en contes d'anar a les fisures de la dreta.
En Gerard fa l'ultim tros de l'agulla de primer. Baixem d'aquesta i també encara la segona agulla de primer. Potser la pitjor de totes en quant a liquens (adherència en liquen=confiança zero). Ràpel muntant per baixar.
La tercera agulla decidim encarar-la no per la zona més fàcil a priori sinó voltant cap a la dreta la paret que et queda davant just després del ràpel, seguint una linia evident de fisures. Em toca a mi. Un llarg molt maco i que amb friends més grans hagués anat millor de protegir, però entre fisurers, friends i un parell de ponts de roca, arribo a la R tot bufant. Maaaaco!! Les 2 fieres pugen ràpid darrere meu.
Es baixa caminant fins a peu de la quarta agulla, que encara en Gerard. També força liquenificada però com que no té tanta placa, s'escala millor. La part final, cal pendre-la una mica a l'esquerra per poder protegir.
Aqui ja anem una mica tard i decidim tirar avall. 2 opcions: acabar de pujar, com diu la ressenya o tirar bosc avall. Fem la segona. La veritat és que es baixa ràpid anant bosc a través i de seguida som al camí.
En general l'escalada és maca i entretinguda, sobretot perquè quasi no hi ha res equipat (1 fisurer enclastat, i 3 pitons a la primera agulla i un pitó a un metre del ràpel de la segona agulla). El que no m'ha agradat personalment és la guarro-escalada sobre liquen i la qualitat de la roca en algun punt (sobretot amb el trencament de la llastra, i que consti que només la tantejava un friend!!!). L'ambient brutal, envoltats de verdor. A la tardor, l'espectacle dels castanyers ha de ser encara millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada