Això ho resumeix tot.
Quina ràbia. Quan es resisteix un cim fàcil, sempre emprenya, però bé, millor això que sortir-ne escaldat.
Aprofitant que hi ha festa per Sant Joan, m'agafo un dia de festa per coincidir amb la Marta i poder fer una sortida de pirineu.
La veritat és que planifico aquest cim com a estival, tot i que sé que encara queda neu, penso que la piramide cimera es deu deixar fer sense problemes per tant, res de material.
Tot i que la meteo no pinta massa bé, sortim cap a Respumoso. Després de la quilometrada, arribem a la Sarra, on deixem el cotxe i comencem a caminar amb calma. El dia està tapat i amb la previsió de xàfecs, no les tenim totes, però anem pujant. El cel tapat però, ajuda a fer la pujada amb menys calor i s'agraeix. Anem guanyant alçada a través de la fageda fins que veiem la presa de respumoso. Una mica més i ja som al refugi. De moment no plou. Es veu molta neu a la vall i no les tenim totes per poder pujar demà.
La idea era pujar fins a l'Ibon de las Ranas per plantar la tenda, però baixa una boira que no ens deixa veure res, i decidim acampar vora l'antic refugi, apartats vora un llac. Sopar i a dormir.
No ha plogut i el cel està despejat 100%, així que decidim tirar amunt fins a on puguem, en funció de la neu.
Segons la ressenya, hem de passar una presa i anar en direcció cap a Campo Plano i atravessar el riu. Primer problema: baixa massa aigua i no es pot passar per on voliem així que toca recular per anar a buscar un petit pont darrere la presa. Perdem mitja hora.
Un cop entres a la vall, de seguida toca trepitjar neu, que quasi no deixarem fins al coll de la Facha. Es veuen rampes dretes a mida que pugem però al final no ho són tant i amb neu primavera es deixen fer sense grampons.
Un cop al coll, ja hem atrapat als 2 nois que havien sortit abans que nosaltres. Només un ens acompanya fins a dalt. El camí de pujada, empinadet i desdibuixat. Cal seguir bé les fites i intentar esquivar al màxim la neu (nosaltres no portem grampons). La Marta comença a no passar-ho bé i se sent insegura en aquest terreny. L'animo a seguir fins que trobem un tros força empinat, tipus aresta de neu, per on va la traça. Aqui decideixo que nosaltres no tirem més amunt. L'altre noi, tot i dur grampons no ho veu clar, però al final tira amunt.
Jo decideixo no provar-ho, així que tirem avall.
Disfrutem del dia i del sol tot baixant per recollir els trastos i retornar cap al cotxe.
Ja ho deia abans, muntanya 1-nostraltres 0, però no passa res...
Quina ràbia. Quan es resisteix un cim fàcil, sempre emprenya, però bé, millor això que sortir-ne escaldat.
Aprofitant que hi ha festa per Sant Joan, m'agafo un dia de festa per coincidir amb la Marta i poder fer una sortida de pirineu.
La veritat és que planifico aquest cim com a estival, tot i que sé que encara queda neu, penso que la piramide cimera es deu deixar fer sense problemes per tant, res de material.
Tot i que la meteo no pinta massa bé, sortim cap a Respumoso. Després de la quilometrada, arribem a la Sarra, on deixem el cotxe i comencem a caminar amb calma. El dia està tapat i amb la previsió de xàfecs, no les tenim totes, però anem pujant. El cel tapat però, ajuda a fer la pujada amb menys calor i s'agraeix. Anem guanyant alçada a través de la fageda fins que veiem la presa de respumoso. Una mica més i ja som al refugi. De moment no plou. Es veu molta neu a la vall i no les tenim totes per poder pujar demà.
La idea era pujar fins a l'Ibon de las Ranas per plantar la tenda, però baixa una boira que no ens deixa veure res, i decidim acampar vora l'antic refugi, apartats vora un llac. Sopar i a dormir.
No ha plogut i el cel està despejat 100%, així que decidim tirar amunt fins a on puguem, en funció de la neu.
Segons la ressenya, hem de passar una presa i anar en direcció cap a Campo Plano i atravessar el riu. Primer problema: baixa massa aigua i no es pot passar per on voliem així que toca recular per anar a buscar un petit pont darrere la presa. Perdem mitja hora.
Un cop entres a la vall, de seguida toca trepitjar neu, que quasi no deixarem fins al coll de la Facha. Es veuen rampes dretes a mida que pugem però al final no ho són tant i amb neu primavera es deixen fer sense grampons.
Un cop al coll, ja hem atrapat als 2 nois que havien sortit abans que nosaltres. Només un ens acompanya fins a dalt. El camí de pujada, empinadet i desdibuixat. Cal seguir bé les fites i intentar esquivar al màxim la neu (nosaltres no portem grampons). La Marta comença a no passar-ho bé i se sent insegura en aquest terreny. L'animo a seguir fins que trobem un tros força empinat, tipus aresta de neu, per on va la traça. Aqui decideixo que nosaltres no tirem més amunt. L'altre noi, tot i dur grampons no ho veu clar, però al final tira amunt.
Jo decideixo no provar-ho, així que tirem avall.
Disfrutem del dia i del sol tot baixant per recollir els trastos i retornar cap al cotxe.
Ja ho deia abans, muntanya 1-nostraltres 0, però no passa res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada