Easy Rider VI (V+ obligat)/Ae, 300 metres, paret de l'Aeri.
Per fi!!! Cau la Easy Rider!!!
Després d'uns quants anys sense tornar a escalar per Montserrat i de molts amb la Easy al cap però sense atrevir-me a anar-hi, ja l'hem fet. Feia temps que ja no hi pensava (de fet l'any passat vaig comentar-ho amb algú per anar-hi però la idea nova cuallar) i ara m'ha tornat a rondar tot llegint en algun blog i algun fòrum. Ha estat força ràpid: sms a en Gerard "si dijous no treballes, truca'm que tinc plans". Dit i fet, ens passem la ressenya que he tret de Cara Norte i quedem pel dijous aprofitant que jo tampoc treballo. Aquest és facil d'enredar...
Mentre ens anem apropant a Montserrat comencem a veure les parets impressionants de diables, l'aeri... M'envaeix aquella sensació mescla d'incertesa, nerviosisme i exitació que sempre apareix quan has d'afrontar una via que no coneixes, i més quan és llarga com aquesta.
Deixem el cotxe i tirem canal amunt fins a peu de via. De moment no hi ha ningú a la nostra via però ja veiem cordades a altres vies de l'Aeri.
Començo tirant jo de primer aprofitant la fisura. Està equipada amb pitons i no cal posar cap friend. Ja no recordava com és escalar a Montserrat i em costa una mica acostumar-me a la roca, acostumat al calcari i granit. L'adherència és diferent però poc a poc m'hi vaig acostumant. Els 2 primers llargs es poden empalmar però pensant el que està poc equipada he agafat poc material o sigui que em quedo sense cintes a uns metres de la R1 i amb un parabolt per xapar. Poso una cinta llarga i 2 mosquetons de seguretat i arribo a la R1. Ara toca a en Gerard. Ha arribat gent a peu de via (pensava que un dijous estariem sols!!). Comença a pujar amb els altres enganxats al cul i ens passen arribant a la R1. Els deixarem passar, no m'agrada tenir ningú a sota que t'apreta i a més, van com un coet i nosaltres xino-xano.
En Gerard tira pel llarg de 6a. Com que està equipat per fer en Ae està cosit a assegurances. També li costa acostumar-se a la roca però arriba a la R2 sense problemes. Ara tiro jo, és una escalada més fina, on has de buscar més els peus i aprofitar la fisura i el mini diedre per mans i peus. La motxilla diguem que no ajuda gaire.
Tercera tirada: comencen els "alejes". Uns metres fins a un bolt sota el sostret que se supera facilment i des d'aqui només 2 bolts fins a la reunió.
Quarta tirada: una mica més dreta però millor assegurada tot i que t'ho has de rumiar més. Reunió més còmode.
Cinquena tirada: comença recte amunt però acaba desviant-se cap a l'esquerra per esquivar un sostre. Se surt a una placa i es flanqueja fins a la reunió.
Sisena tirada: recte amunt i cap a la dreta fins arribar a uns arbres. "Aleje" important. En els arbres veiem uns bolts que ens fan dubtar i que tiren recte amunt. Segons la ressenya, cal seguir el caminet (4 metres) pels arbres fins a girar un espoló on es puja per placa inclinada.
Setena tirada: des de la reunió just al sortint de l'espoló es tira per la placa amunt. En Gerard va troban parabolts llunyans però en troba, que ja és més del que esperavem.
Vuitena tirada: ultima. Tiro jo i en la mateixa tònica de l'anterior. Vaig trobant assegurances però en les més allunyades, aprofito un pontet de roca, un boix... i fins a dalt. Des d'aquí, tot assegurant en Gerard, miro les cordades de la paret de l'Aeri. Tenim uns nois a tocar, que estan a la Lotus i més enllà, 2 cordades més, crec que uns estan a la Valentin-Casanovas, l'altra, no identifico a quina estan. Igualment, es veu xungo. S'han de tenir ben posats imagino!
Arriba en Gerard que acaba de pujar per trobar la instalació de ràpel. Estem desitjant treure'ns els peus de gat. 4 hores amb ells ens han deixat els peus fets pols. Fem un merescut mos a dalt, canvi de calçat i rapel fins al collet, tot seguit per una corda fixa es puja cap a la zona de les antenes, on hi arribem tot caminant.
Només queda la baixada per la canal de Sant Jeroni. Arribem trinxats al cotxe però satisfets.
Resumint: via fantàstica, amb ambient i bona roca en general. No és difícil però si expo: no s'hi val a caure! Cal anar-hi molt bé de coco doncs les assegurances allunyen. A disfrutar.
Per fi!!! Cau la Easy Rider!!!
Després d'uns quants anys sense tornar a escalar per Montserrat i de molts amb la Easy al cap però sense atrevir-me a anar-hi, ja l'hem fet. Feia temps que ja no hi pensava (de fet l'any passat vaig comentar-ho amb algú per anar-hi però la idea nova cuallar) i ara m'ha tornat a rondar tot llegint en algun blog i algun fòrum. Ha estat força ràpid: sms a en Gerard "si dijous no treballes, truca'm que tinc plans". Dit i fet, ens passem la ressenya que he tret de Cara Norte i quedem pel dijous aprofitant que jo tampoc treballo. Aquest és facil d'enredar...
Mentre ens anem apropant a Montserrat comencem a veure les parets impressionants de diables, l'aeri... M'envaeix aquella sensació mescla d'incertesa, nerviosisme i exitació que sempre apareix quan has d'afrontar una via que no coneixes, i més quan és llarga com aquesta.Deixem el cotxe i tirem canal amunt fins a peu de via. De moment no hi ha ningú a la nostra via però ja veiem cordades a altres vies de l'Aeri.
Començo tirant jo de primer aprofitant la fisura. Està equipada amb pitons i no cal posar cap friend. Ja no recordava com és escalar a Montserrat i em costa una mica acostumar-me a la roca, acostumat al calcari i granit. L'adherència és diferent però poc a poc m'hi vaig acostumant. Els 2 primers llargs es poden empalmar però pensant el que està poc equipada he agafat poc material o sigui que em quedo sense cintes a uns metres de la R1 i amb un parabolt per xapar. Poso una cinta llarga i 2 mosquetons de seguretat i arribo a la R1. Ara toca a en Gerard. Ha arribat gent a peu de via (pensava que un dijous estariem sols!!). Comença a pujar amb els altres enganxats al cul i ens passen arribant a la R1. Els deixarem passar, no m'agrada tenir ningú a sota que t'apreta i a més, van com un coet i nosaltres xino-xano.
En Gerard tira pel llarg de 6a. Com que està equipat per fer en Ae està cosit a assegurances. També li costa acostumar-se a la roca però arriba a la R2 sense problemes. Ara tiro jo, és una escalada més fina, on has de buscar més els peus i aprofitar la fisura i el mini diedre per mans i peus. La motxilla diguem que no ajuda gaire.
Tercera tirada: comencen els "alejes". Uns metres fins a un bolt sota el sostret que se supera facilment i des d'aqui només 2 bolts fins a la reunió.Quarta tirada: una mica més dreta però millor assegurada tot i que t'ho has de rumiar més. Reunió més còmode.
Cinquena tirada: comença recte amunt però acaba desviant-se cap a l'esquerra per esquivar un sostre. Se surt a una placa i es flanqueja fins a la reunió.Sisena tirada: recte amunt i cap a la dreta fins arribar a uns arbres. "Aleje" important. En els arbres veiem uns bolts que ens fan dubtar i que tiren recte amunt. Segons la ressenya, cal seguir el caminet (4 metres) pels arbres fins a girar un espoló on es puja per placa inclinada.
Setena tirada: des de la reunió just al sortint de l'espoló es tira per la placa amunt. En Gerard va troban parabolts llunyans però en troba, que ja és més del que esperavem.
Vuitena tirada: ultima. Tiro jo i en la mateixa tònica de l'anterior. Vaig trobant assegurances però en les més allunyades, aprofito un pontet de roca, un boix... i fins a dalt. Des d'aquí, tot assegurant en Gerard, miro les cordades de la paret de l'Aeri. Tenim uns nois a tocar, que estan a la Lotus i més enllà, 2 cordades més, crec que uns estan a la Valentin-Casanovas, l'altra, no identifico a quina estan. Igualment, es veu xungo. S'han de tenir ben posats imagino!Arriba en Gerard que acaba de pujar per trobar la instalació de ràpel. Estem desitjant treure'ns els peus de gat. 4 hores amb ells ens han deixat els peus fets pols. Fem un merescut mos a dalt, canvi de calçat i rapel fins al collet, tot seguit per una corda fixa es puja cap a la zona de les antenes, on hi arribem tot caminant.
Només queda la baixada per la canal de Sant Jeroni. Arribem trinxats al cotxe però satisfets.
Resumint: via fantàstica, amb ambient i bona roca en general. No és difícil però si expo: no s'hi val a caure! Cal anar-hi molt bé de coco doncs les assegurances allunyen. A disfrutar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada