Dia 1 de Maig. Festiu per aprofitar els pobres que no fem pont. Hem quedat amb gent del Matxacuca per passar el dia a Beuda. Al final som en Pinyó, en Gerard, la Marta, en Pep (que arriba últim per variar) i jo. Anirem al sector Jamaica, que hi tindrem vies per tothom
Arribem i anem a la part superior del sector, doncs l'altra, ja està ocupada. Crec que hi ha vies de IV i V però ens trobem linies noves no ressenyades. Ho provem tot: les vies llargues són fàcils i tot que les assegurances allunyen hi ha canto de sobres. Anem encadenant tots, cadascú al seu ritme (vies: Olvieras, Farré-Barriga, esperó del "rubio"...).
Provem també les vies curtes, ni idea del grau però són molt menys dures del que semblaven fa dies des del camí.
Cap a migdia, anem cap a la part inferior del sector. Fem "el diedre fi" per pendre contacte. Tots encadenem i després provem "el vol de la sargantana" que també encadenem.
Canvi de sector i baixem a la zona del Castell. Fa temps que vull provar la "Garrotxa exòtica", un 6c, i avui serà el dia. Aqui la cosa canvia: tiro de primer i ja em trobo que la primera xapa està una mica lluny, però vaig pujant fins a la tercera xapa on comencen els problemes de coco. La quarta xapa està lluuuny i el vol no es preveu plàcid. Em jinyo i no trec el pas (p... merda!!). M'ho he remirat i veig els cantos però el peu esquerre en zona d'adherència, el pas llarguet i sobretot, la xapa llunyana fan que em vingui a baix. Pillaaaaa! Merda, baixo.
En Gerard la prova. Quin bou!! Al pas on jo no he pogut, hi posa un parell d'ous i xapa la següent. Descansa i segueix per la part desplomada tot agafant una fisura de dretes. Xapa i no troba un canto molt bo tapat per unes herbes al costat de la xapa: descansa. Tira amunt i xapa i ja encara fins al final. Quin tiu!! si li donés continuïtat a això de l'esportiva faria grau seriós.
La provo en top tot desmuntant les cintes. Com és això de l'escalada: la desmunto sense haver de reposar ni una vegada i treien els passos sense problemes. Conclusió: falla el coco!! Tinc clar que amb una assegurança intermitja hagués tirat amunt com a minim fins a la següent, però la via és la que és. Resignació i a encadenar-la un altre dia!!
Jo marxo cap al cotxe mentre en Pep i en Pinyó la proven en top. Diuen que han patit per desmuntar-la. Millor tirem cap al bar de beuda per fer el toc!
Arribem i anem a la part superior del sector, doncs l'altra, ja està ocupada. Crec que hi ha vies de IV i V però ens trobem linies noves no ressenyades. Ho provem tot: les vies llargues són fàcils i tot que les assegurances allunyen hi ha canto de sobres. Anem encadenant tots, cadascú al seu ritme (vies: Olvieras, Farré-Barriga, esperó del "rubio"...).
Provem també les vies curtes, ni idea del grau però són molt menys dures del que semblaven fa dies des del camí.
Cap a migdia, anem cap a la part inferior del sector. Fem "el diedre fi" per pendre contacte. Tots encadenem i després provem "el vol de la sargantana" que també encadenem.
Canvi de sector i baixem a la zona del Castell. Fa temps que vull provar la "Garrotxa exòtica", un 6c, i avui serà el dia. Aqui la cosa canvia: tiro de primer i ja em trobo que la primera xapa està una mica lluny, però vaig pujant fins a la tercera xapa on comencen els problemes de coco. La quarta xapa està lluuuny i el vol no es preveu plàcid. Em jinyo i no trec el pas (p... merda!!). M'ho he remirat i veig els cantos però el peu esquerre en zona d'adherència, el pas llarguet i sobretot, la xapa llunyana fan que em vingui a baix. Pillaaaaa! Merda, baixo.
En Gerard la prova. Quin bou!! Al pas on jo no he pogut, hi posa un parell d'ous i xapa la següent. Descansa i segueix per la part desplomada tot agafant una fisura de dretes. Xapa i no troba un canto molt bo tapat per unes herbes al costat de la xapa: descansa. Tira amunt i xapa i ja encara fins al final. Quin tiu!! si li donés continuïtat a això de l'esportiva faria grau seriós.
La provo en top tot desmuntant les cintes. Com és això de l'escalada: la desmunto sense haver de reposar ni una vegada i treien els passos sense problemes. Conclusió: falla el coco!! Tinc clar que amb una assegurança intermitja hagués tirat amunt com a minim fins a la següent, però la via és la que és. Resignació i a encadenar-la un altre dia!!
Jo marxo cap al cotxe mentre en Pep i en Pinyó la proven en top. Diuen que han patit per desmuntar-la. Millor tirem cap al bar de beuda per fer el toc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada