Diumenge, després de molts (massa) dies sense poder fer res de res, ens acostem altre cop a Montserrat amb la gent del Matxacuca. Hem organitzat una sortida pels socis i anem a Montserrat a fer via llarga i fàcil. Som 6 i ja decidim les cordades: Quico-Rodri, Enric-Àlvar i Pep-Sergi, i cadascuna tria la seva via: Gede, Carlos i Stromberg respectivament.
Pugem per les escales en direcció Sant Benet (osti, tantes vegades anant als gorros i no havia pujat mai per aqui, més directe i curt que la volta que feiem sempre per funicular de Sant Joan. Comentem amb en Pep, el meu germà, que mira que érem burros...). Petit despiste inicial que ens fa confondre la gorra Marinera amb la Frígia però al final acabem a peu de les vies.
En Pep i jo anem cap a l'Stromberg però ja hi ha una cordada que la comença, una que espera, nosaltres i a la poca estona una altra. Decidim, com els ultims fer canvi de plans i comencem a buscar a les ressenyes alguna via que ens agradi i no haguem fet: la Haus-Estrems. Com que anavem a la Stromberg que està equipada amb bolts, no porto ni estreps ni plaquetes ni friends, 1 sola corda de 70... sort que en Pep es previsor i ha dut 4 friends i els estreps.
La via comença per una placa inclinada de III, comú amb la Montpart. La idea era enllaçar els 2 primers llargs, però en Pep decideix quedar-se a la primera R. El segon llarg deu ser de IV i en la tònica montserratina. Tercer llarg, tiro també jo, aquest ja va cap al marcat diedret de la Haus. Aqui comença el tema: 1 buril rovellat sortint de la R i res més fins al sostret... que guay (poseu-hi un to irònic quan ho llegiu)!! El diedre el faig en lliure i està equipat amb ferralla de fa 50 anys, mig podrida, i amb cordinos no menys podrits (però com que anavem preparats per fer una via amb bolts, no porto res per canviar-ho...), així que a apretar toca. Llàstima perquè es força xulo. Surto del diedret i un cop superat poso un friend. Ara ve una placa dreta en la que sóc incapaç de veure cap assegurança... m'ho remiro una estona i tot i que no sembla difícil, un possible vol llarg sobre un friend i ferralla podrida no em ve gens de gust, així que escaquejo flanquejant a l'esquerra. A partir d'aquí, 1 tirada més que fa en Pep sense gaires complicacions i la última, sortint pel dret a la ultima part abans d'arribar a la creu on faig la R.
Aqui ens trobem amb els companys, que fa una estona que ens esperen.
Baixem per la normal i retorn (per iniciativa meva, mal que em pesi) pel camí del funicular de St. Joan. Ostia, que es fa etern... no ho recordava. Torno a comentar amb en Pep, lo burros que erem 10 anys enrere de venir per aqui i no haver provat mai les escales....
Arribem assedegats al Monestir: 1 l de fanta i 1 de cervesa=2 litres de clareta fresca!!!!
1. Enric i l'Alvar a la R1 de la via del Carles. 2. Pep al primer llarg de la Haus. 3. Jo mateix al segon llarg.
1- En Pep empalmant els llargs 4 i 5, 2. Detall de la ferralla podrida del diedret, 3- Tots al cim del gorro
2 comentaris:
Enhorabona per l'activitat, a tots plegats.
Salut companys
Gràcies Mingo. Ha estat una bona jornada d'escalada montserratina!!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada