Després de la pallissa i de recollir tot el repertori de roba, cordes i material que tenim estès per les baranes del mirador del Gresolet amb l’esperança que s’assequi, l’Enric i jo tirem cap a Estana. Voldriem fer la canal de la roca Verda, però estem trinxats, la via és llarga i no volem trobar massa cues tornant cap a casa, de manera que planegem alguna cosa més curta i ràpida. Ens decantem per la variant Est de l’Ordiguer. Té un pas de V o 80º per superar el bloc. La tinc pendent de fa molt de temps.
Parem per Cal Basté a sopar i de pas mirar el Madrid-Barça. Quin ambient que hi ha al bar. Sopem i tornem a l’hotel de mil estrelles. Contrasten les furgos noves (i no tant noves) aparcades, els soroll de les calefaccions i nosaltres 2 ficats al sac fent vivac, estirats al costat del cotxe, rotllo indigent.
No poso ni el despertador. Passen alguns cotxes, sento dringar material de la penya que puja més d’hora. A l’hora pactada, intento en va despertar l’Enric. Mentre, des del sac, faig tè i començo a esmorar. La marmota, encara dorm uns metres més enllà. “Enric, tiu, desperta que ja és hora”. Aixeca el cap i amb la mateixa velocitat, torna a posar-lo bé i adormir-se. “Eiiii!! Què vols fer??” Un gemec i un canvi de posició i torna a quedar-se clapat. Tercer intent: “Neeeeeeeeen. Ens llevem o què??”. Al final, surt de la letàrgia i s’arrossega fora del sac.
Preparem poc material i tirem amunt. Som els ultims a pujar. Arribem al Prat del Cadí i tirem cap a l’Ordiguer: sembla que hi va tothom. Alguns es desvien per l’Amagada. 3 cordades que veiem van per l’Ordiguer. Tenim una baixada de rendiment just abans d’entrar a la canal i ens arrosseguem fins al desviament de la variant. Aqui ja no tenim traça oberta, i em toca obrir. Neu dura i pedretes que van caient de dalt.
En arribar al bloc empotrat, ja estem una mica recuperats i deixo passar l’Enric. Tirarem a pèl, que es veu fàcil. Presenta una mica de gel podrit a l’esquerra, però aguanta els piolets. Superem el pas i seguim fins a una zona més estreta just abans d’arribar a dalt, més dreta amb roca i una mica de gel. Ara es flanqueja cap a la dreta per seguir per una canal fàcil (aqui ja tenim traça oberta) fins al cim.
a som a dalt. Només em ve al cap l’encigalada de l’ultima visita al Cadí i encara no m’explico que vam fer. Miro la sortida de l’Espectre de Broken i flipo: les voltes que deviem donar perduts en mig de la tempesta... desorientats totalment.... buscant un lloc fàcil per baixar.... amb aquella visibilitat impossible. Crec que si m’hagués plantat a davant de la canal de Cristall i sense veure-hi a 5 metres, no hagués volgut baixar: el primer tram, que està dret i acornisat per la dreta, hagués pensat que no era per allà.... ara més que mai penso que vam fer el més assenyat (si no contem haver-nos quedat al cotxe!!).
Culen-bajen per la canal de cristall i quasi fins al prat del Cadí. Millor, estem rebentats.
Baixem fins al cotxe i directes a la font a cuinar i menjar.
Hem aprofitat l’estirada de la temporada hivernal. Llàstima que ja li queda poc, com a molt fer alguna canaleta més fàcil, però no crec que res en lo que s’hagi de traccionar.
La nota negativa és l’arrissada que ens van fotre a cal Basté per un plat de sopa i xai amb patates... per no tornar-hi!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada