Ulldeter: via paralimpics

Uff, quines ganes que tenia després de tants de dies de veure muntanyasses de lluny i no poder tocar-ne cap! Però a vegades poden més les ganes!!
Dissabte arribem de les vacances a Nepal i diumenge ja he quedat per anar a Ulldeter després d'assabentar-me de les condicions que hi ha (em diuen que estic sonat!!). Objectiu la Fènix o la Conrado-Altimira, però la nevada de la nit anterior ha deixat glaç passat Set-cases i ens hem deixat les cadenes a casa. A més bufa força vent. Com que no podem pujar, anem al bar a veure que fem i al final fem un canvi de plans i ens decidim per provar la paralímpics on no toca tant el vent, però no sabem com estarà de condicions.
Sort que hi ha una ànima caritativa que ens puja fins a l'aparcament de coma de l'Orri, i trastos amunt cap a la via.
El primer llarg no es veu en condicions òptimes (gel) ni de bon tros, de fet pura roca empolsinada de neu. Tirem amunt fent mixte guarro. En Jordi tira de primer i posant pitons i algun friend fins que s'acaba la corda. Pujo però amb molt fred a les mans i un cop superat el tros inicial, en un repòs he de fer canvi de guants perquè no puc escalar més del fred. Em calen 5 minuts per poder seguir... Arribo a la R precària, de manera que em desplaço a uns dels arbres per fer una R més segura i deixo tornar a tirar en Jordi.
La via segueix sense estar en condicions i només fem que rascar roca tapada per molt poca neu inconsistent. Després de la segona R decidim baixar. Així aquesta via no es disfruta!!
2 rapels de 60 i cap a casa, previa caminada fins al pont de Set-cases on hem deixat el cotxe.